Com us dèiem ahir, us oferim avui el segon lliurament dels anuncis de les lletres del mes de DESEMBRE, avui l’anunci de la lletra E, com que aquest mes en té tres, les altres dos seran de les vocals correlatives (i-o-u)
El d’avui és molt més que un anunci… encara que aquesta afirmació pugui semblar tòpica, no ho és gens ni mica. Llegiu, sinó, atentament el text d’allò que el seu autor ens diu… i si algú gosa afegir-hi alguna cosa, encara hi sou a TEMPS…
Com que aquest dies hi ha la passa de fer regals, i el desfici de comprar, i els amics invisibles i les factures més que visibles i reals, ens hem sentit en l’obligació (a)moral de fer-vos arribar una mena de “calendari d’advent” –costum que ens arriba del nordenllà– com a mostra del nostre desig de pau, salut i tot allò que se sol dir en aquestes circumstàncies…
Us posarem cada dia, a partir d’avui i fins als Innocents, patró nostre si n’hi ha, l’anunci que encapçala, dins del diccionari literari del Priorat PRIORAT EN PERSONA, cadascuna de les lletres que confeixeigen en nom del darrer mes de l’any D.E.S.E.M.B.R.E
Comencem, doncs, per la lletra D, que ens ofereix quelcom de summa utilitat, sense data de caducitat i de moda intemporal.
Crònica de tardor
Sílvia Alcàntara
Olor de colònia
Han passat molts dies d’ençà de la lectura d’Olor de colònia . Em disposo a fer la crònica i, evidentment, agafo el llibre. L’obro sense anar a buscar cap pàgina en concret i em trobo un punt de llibre inesperat, una fulla de tardor marronosa premsada a les seves pàgines. Em ve a dir que ella, com el llibre, em parla dels records, d’una memòria dels temps passats, d’unes olors amb efectes de retrocés que em transporten al món de les colònies allà pels anys 40, 50, 60…
I em trobo recordant el que vam dir. La primera pàgina és ja una mena de preludi del que trobarem dins la novel.la, el nus de l’acció: l’ofec i mort d’un dels protagonistes que no tindrà veu, de la mateixa manera que la societat de què ens parla l’autora no tindrà llibertat individual. Un microcosmos d’una negror esborronadora. Aïllats del món exterior, com el malaguanyat Isidre Claret.
No hi ha esperança per gairebé ningú en aquest món claustrofòbic que crema cap a la seva pròpia destrucció.
Al voltant d’aquesta mort inicial, el Climent i la Teresa protagonitzen una història trista i duríssima. Potser com la vida a la colònia. I al seu voltant, un munt de personatges que van dibuixant d’altres línies no tan dramàtiques. Costums i maneres de fer i de dir que van esbossant un llibre amb molt de cos i estructura –com el vi que ens va acompanyar al llarg de la tertúlia, com els telers de la colònia, el seu fil.
Em torno a mirar la coberta i penso que aquesta novel.la ens parla sobretot de la memòria i la necessitat de posar-la per escrit, i és que al capdavall, l’únic que quedarà són les històries.
La fulla, d’una primor trencadissa, encara em porta l’olor d’aquell dia al Montsant. De la passejada a Setcases, del parc de la Ciutadella…La torno a posar entremig de dues pàgines, somric, potser només mentalment i tanco el llibre.
Carme Bou
Aquest poema, Mentre ella dorm forma part d’un recull POEMES DESAPAMATS, que va guanyar el premi de poesia Hilari d’Arenys l’any 1978
MENTRE ELLA DORM
Mentre ella dorm
li faig poemes
perquè la nit no se me la mengi
Mentre ella dorm
li parlo baixet
perquè també li vull entrar pel somni
Mentre ella dorm
li pinto el vestit
perquè demà estigui més bella.
Mentre ella dorm
m’apropo al no res
de ser sense ella.
I mentre el Jordi Jané ens el recitava, la Marta Cardona i la Nàiade Martinez hi posaren la música… podeu sentir-los aquí mentre ella dorm
Ens han demanat de difondre els textos que Jordi Jané va dir-nos el dia 16 a Pradell i que la Marta i la Nàiade van acompanyar tant i tant bé amb el violí i el violoncel.
Són gairebé tots fragments del programa literari La porta dels somnis que Quim Soler va fer durant anys a les nits de Catalunya Ràdio del 1985 al 1993, més de 200 programes, dels quals, el mateix Quim, entre altres coses deia…
«[…] En aquest espai radiofònic ens endinsem en uns terrenys en què les possibilitats creatives i els marges d’acció són força amplis, cosa que aprofitem per introduir-nos en l’univers de la imaginació més lliure. Els textos que forneixen els guions sempre són matèria estrictament literària, ja sigui de collita pròpia o bé combinats amb materials (prosa i poesia) d’autors diversos, nacionals i forans, sempre traduïts al català. Els textos d’enllaç dels blocs del guió són llegits pel conductor del programa, amb l’alternança d’una veu masculina i/o femenina per als textos de creació literària aliena (bàsicament poesia). Si bé es pot dir que els protagonistes de La porta dels somnis són els llibres, l’estrella invitada n’és el text i el plaer que aquest pot arribar a transmetre […] qualsevol temàtica pot ser metamorfosejada en matèria literària i difosa per les antenes.»
Aquí us deixem, doncs aquest fragments, de programes diferents, que encara podeu escoltar, gràcies a Internet, en la veu de Quim Soler…
1. «Un consell: el dia, la nit que passi el Halley pel terrat de casa, no us quedeu davant del televisor, somieu escales amunt, obriu la porta de les fantasies, enfileu-vos a l’antena col·lectiva, estireu la mà i aquelles pessigolles que sentireu no intenteu explicar-les a ningú..
2. imagineu-vos que el cel és això i només això, aquesta conya de vida que estem vivint sobre la terra, tan amenaçada ella, pobreta. i que el paradís el fem i el desfem entre nosaltres cada dia, amb cada il.lusió o desil.lusió: i posats ja a fer, imagineu-vos que el simple fet de viure vivint ja vol dir ser eterns…»
3.« l’altra tarda un rètol em va salvar la vida, anava jo a suïcidar-me pels volts de la rambla de catalunya, a barcelona i quan passava pel carrer provença, a l’aparador d’una botigueta de modes, tuls i sedes diverses, hi havia aquesta demanda formal, escrita a mà, amb majúscules i fet amb retolador: es necessita senyora per cosir tardes. us puc ben jurar que just en aquell moment vaig sentir dins del meu ésser que acabava d’esclatar un castell de focs artificials. I si una tarda se us esquinça pel bell mig haureu de buscar això: una cosidora de tardes, perquè pels forats d’una tarda un no tarda a perdre il.lusions. i aleshores un es pot imaginar un somni, un somni en què coneixes una cosidora de tardes. en principi les cosidores de tardes aconsellen als seus clients que els facin a mans fragments de tardes seves, o sigui aquells instants inoblidables: una mirada al passeig, una emoció amb pigues, un primer petó -ai, ja tan llunyà-, un parpelleig impossible, la piga al llavi…. amb aquests retallets, una bona cosidora de tardes, una professional, te’n pot arribar a confegir una magnífica tarda de recanvi, per tenir-la a punt per aquells dies en què tot se’t torça…
4. «…hi havia campanes d’ambulància, de bombers, de lleprosos; hi ha campanes de freda recepció d’hotel, hi ha la campaneta de plata amb què la marquesa crida el majodorm que ja dorm, hi ha aquella restrellera de petitíssimes campanetes que sona amb eco budista quan entres en una muda botiga de vetes i fils. hi havia la campana de gràcia i l’esquella de la torratxa; hi ha la campana que és marca d’arrossades, hi ha la campana que sona de matinada i resulta que només era un somni de campaners que tocaven a vius. hi havia faldilles de campana… i no oblidem aquelles misterioses campanes que sempre les sent tocar aquell que mai no sap on sonen, i per pasqua hi ha llèpoles campanes-campanetes-campanones de xocolata, que mai no aconseguiran posar-nos el cap com una campana… la capana de la xocolata que caga la gata…»
hi ha llàgrimes que humitegen,
hi ha humitats que llagrimegen.
hi ha amors que moren,
hi ha morts que enamoren
«hi ha portes que grinyolen, hi ha portes que no ajusten, hi ha portes corcades, hi ha portes mal grexinades, hi ha portes bufades, portes encallades. hi ha portes falses, portes secretes, hi ha portes corredisses, hi ha portes automàtiques, hi ha portes giratòries, hi ha portes santes, de caoba, de seguretat, blindades… però només hi ha una porta que sigui…
la porta dels somnis!
I a la propera entrada… alguns altres textos esparsos i inèdits també recitats a la cloenda
Entre la vinguda i la tornada, els escriptors no són del tot absents del Priorat…
El programa de ràdio Falset Xalem llegint, que s’emet el darrer dimarts de cada mes a dos quarts de deu de la nit i es repeteix durant el cap de setmana, el dedicarem a llegir textos de cadascun dels participants, com ja vam fer amb la passada edició. Un programa monogràfic per a cada autor. Començarem aquest dimarts, dia 25 amb SARA BAILAC.
En aquest cas, ella mateixa ens llegeix textos del llibre Vénen turbulències, de Tria llibres.
Us posem un tast \”o fer-ho veure\”d’aquest llibre, que, segons l’editor:
“Aquest és un llibre ple d’enfrontaments íntims, de mirades al mirall per posar a prova les pròpies conviccions, que no deixarà indiferent a ningú. Són poemes que «xino-xano es posen a la fila dels petons» i que, com «una voliana dòcil adormida a la paret blanca del passadís» ens «esclaten volant a la cara». En definitiva, la poesia de Sara Bailac és feta «d’un oli dolç que es fa roent quan es revolta»”
Sigui com sigui, els xiprers de sant Joan del Codolar no n’anunciaven pas, ans al contrari…
+ Etiquetes
- Etiquetes
+ Entrades
- Entrades
// Comentaris (0)