__AGENDA SETEMBRE-OCTUBRE-NOVEMBRE…


 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

__CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA D’ESTIU: Les cròniques marcianes


Ray Bradbury

Les cròniques marcianes

Ester Tur (cronista suplent)

Arribem i anem xerrant, escalfament pretertulià. Trepitgem les pedres de riu del pati acabades de regar: crec-crec, petons, ei, com va, ja no fa calor. Doncs, jo em pensava que l’havia llegit, però resulta que no. Sí, jo també n’estava convençuda. Jo creia que el tenia i no l’he trobat; mira, de la biblioteca. M’ha encantat. Sí, és boníssim. Sí, i tant. I quin vi portarà la Claustre? Jo també ho pensava: quin vi durà? Aquesta vegada sí que, el vi…I què, quin vi beurem avui?

No l’hem començada la tertúlia però anem nuant fils i paraules: el misteri enriolat del vi, les diferents edicions que anem deixant sobre la taula, reconèixe’s en la mirada les bones estones que hem passat llegint les cròniques marcianes; els nostres camins a Mart?

Seiem i callem. Esperem l’inici. Agafem el llibre i llegim les notes que hi hem pres, la lletra petita de la fitxa; o només mirem la il·lustració de la coberta, o les copes buides, encara; repassem una frase a l’atzar. Inconscientment, preparem el salt de la lectura callada, íntima, plaent, a la lectura col·lectiva, fragmentada, oberta, alada. La lectura que creixerà amb totes les nostres veus i deixarà el silenci enrere. Ja estem a punt.

Quin vi has triat Claustre? La Claustre diu que ho va tenir clar: havia de ser un vi com el que podríem trobar a Mart, un vi que podrien haver portat els primers colons, els primers que hi van arribar des de la Terra: un vi americà. Un vi nou, lleuger, atractiu, sense tradicions ni fondàries. Un vi que no és com el vi d’aquí. I ens el serveix amb l’ampolla tapada: i és verd, un verd marcià innegable.

És clar, no podia ser de cap altre color el vi de les cròniques marcianes. I el gust? Dolç, picant, aromàtic, fàcil, tan fàcil que ens fuig. Viña Chy de Vichy catalan. I mentre ens deixem refrescar per la facilitat de bombolles i essències recordem que a la segona crònica, Ylla, hi ha vinyes.

A la tarda, quan el mar fòssil era immòbil i tebi i les vinyes es dreçaven als patis i al llunyà poblet marcià tot era tancat i ningú no sortia al carrer, es podia veure el senyor K a la seva cambra, llegint un llibre de metall amb jeroglífics en relleu, sobre els quals passava la mà suaument, com qui toca l’arpa.

I parlem d’Ylla, de la posta a la casa vora el mar fòssil i de les imatges de les cròniques. Imatges potents, dibuixades només a pinzellades. Imatges que queden, precioses. Sí, com la dels vaixells de sorra.

Com fantasmes blaus, com fum blau, una dotzena d’alts vaixells marcians, de sorra, suraven pel vell fons marí.

 O la dels negres, el riu negre, la marea negra, la determinació negra, l’orgull negre.

Al capdamunt del carrer, semblava haver-se trencat un dic: les aigües, càlides i negres, baixaven i inundaven el poble. La marea negra ho omplia tot: les resplendents voreres blanques de les botigues, els arbres silenciosos…Com una mena de melassa estiuenca, brollava ben espessa i s’escampava per la canyella polsegosa de la carretera.

Els negres. Les cròniques marcianes es poden llegir com una crítica a la societat americana. Hi apareix el colonialisme, el racisme, el macartisme, la guerra, l’agost de l’esclat de la bomba nuclear…perquè les cròniques marcianes no són ciència ficció. Parlen dels americans.

I parlen dels humans. Un calidoscopi de cròniques que dibuixa la nostra essència: el desig, la por, la identitat, l’humor, la bogeria, el somni, la solitud, l’enyor dels morts…els que ja no hi són, el que ja no som, omplint els carrers del poble de la nostra joventut.

Així, doncs, les cròniques són humanes. I també marcianes. Qui són els marcians? uns marcians multiformes, que de vegades duen màscares de plata i altres són un alè de matinada freda al clatell o un cos prim, clar i de pluja blava. I també són fantasmes, com l’espectre que troba en Gómez que insisteix que és viu i li diu que el fantasma és ell, en Gómez. Qui és de debò?

- Mai no ens posarem d’acord -va dir.

- Acordem, doncs, no estar-hi – va dir el marcià -. Tant se val, qui és el passat o el futur, si tots dos vivim. Passarà el que hagi de passar, demà o d’aquí a mil anys.

 Les cròniques marcianes també són un joc de miralls. Ens hi emmirallem i ens hi trobem, tan a prop i tan lluny.

Van arribar al canal. Era llarg, recte, fred i humit. Reflectia la nit.

- Sempre he volgut veure un marcià – va dir en Michael-. On són, papà? Vas prometre d’ensenyà’ns-els.

- Mi-te’ls – va dir el papà, pujant-lo a coll-i-be i assenyalant cap avall.

Els marcians eren allà –al canal- reflectits a l’aigua: en Timothy, en Michael, en Robert, la mamà i el papà.

Els marcians se’ls van mirar de fit a fit durant una llarga, llarguíssima estona, en silenci, des de les aigües ondulants…

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

CRÒNICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA DE PRIMAVERA …


PERE CALDERS

INVASIÓ SUBTIL i altres contes

Gran clàssic dels relats curts, el que vam comentar el març passat a la tertúlia del Centre Quim Soler. Rellegir contes anys després de la seva primera lectura, i que continuïn fent-te somriure, pensar o aturar-te en aquell pensament ràpid –que modern, encara!- no fan més que corroborar allò que un bon llibre l’és per més anys que passin.

La Claustre ens va portar un vi espumós fet amb moscatell, un brut reserva dels De Muller. Va defensar la tria dient-nos que el text de Calders necessitava un vi amb bombolles. Cada bombolla, una sorpresa esclatant a la boca. Com els seus contes. I bombollejant contes i xarrups, ens vam endinsar en l’humor humà i la riquesa tant de vocabulari com de personatges del seu llibre.

Vam tenir la sort de comptar amb la presència de la Mireia Artís Mercadet -filla d’en Tísner i neboda d’en Calders- i vam escoltar de primera mà anècdotes de la vida d’exili a Mèxic de les famílies Calders i Artís. L’escriptura viscuda, creant una empremta i un fer quotidià basat en l’optimisme. El joc de l’enginy i els jocs de paraules que havien de servir per sobreviure, es troben a l’ordre del dia a l’obra de tots dos autors, com també s’hi troben a l’essència –màgica- va precisar la Mireia, dels mexicans.

Vam parlar de la influència de l’obra pictòrica del mestre que tant en Tísner com en Calders van tenir a la Llotja, en Ramon Calsina. Els seus dibuixos es poden llegir també com les històries d’en Calders. Plens d’ironia i creativitat. Models de fer visible una realitat més o menys agradable, però sempre poètica.

Aquest optimisme duu a un vitalisme exagerat, sempre en direcció cap amunt -com les bombolles del nostre vi.

Treure lliçons de la desfeta per tirar endavant, i ser capaç d’encomanar aquest esperit als que t’envolten. La Mireia ens ho demostrava amb la seva energia també encomanadissa. Li ve de família, i per partida doble.

 

 

Carme Bou Sala

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

__AGENDA ACTIVITATS PER ALS PROPERS MESOS: maig-juny-juliol


 

MAIG-JUNY-JULIOL 2015

DIVENDRES, 15 de maig

Biblioteca Estrem i Fa – Falset

Presentació de llibre

La força per canviar les coses

Amb ARCADI OLIVERES, ÍTZIAR GONZÁLEZ i MAR VALLDEORIOLA

DISSABTE, 16 de maig

La Closa-Poboleda

Projecció del documental

Mai és tan fosc

Sobre ARCADI OLIVERES, amb ÈRIKA SÁNCHEZ, directora


DISSABTE, 6 de juny

El Masroig

FIRA DEL VI SOLIDARI

(amb els socis, Susanna Sebastià i Oriol Fuster…)

 

 

 

 

 

 

 

 

DIVENDRES, 12 de juny

Biblioteca Estrem i Fa – Falset

Presentació de llibre

El cas Pujol de TONI SALA, amb l’autor i EUGÈNIA BROGGI, editora

 

 

DISSABTE, 13 de juny

Seu del CQS

Presentació de llibre i TAST de vins

Vinos naturales en España amb Joan GÓMEZ

PALLARÈS, i vins: ORTO VINS i NIN-ORTIZ

 


DISSABTE, 4 de juliol

Pradell de la Teixeta

FESTIVAL EVA

La poetada “al juny la falç al puny i els poetes…” enguany serà al juliol.. Una dotzena de bona gent que fa bons poemes ens els diran pels carrers i racons de Pradell. No us ho perdeu!!

 

 

 

 

DIUMENGE,12 de juliol

Falset, Castell

VERMUT POÈTIC amb l’editorial Terrícoles i el Celler Bàrbara Forès

de la Terra Alta i els poetes: Víctor Sunyol, Joan Duran, Christelle Enguix i Jordi Nopca

 

 

Ah, i la vigília…. .- 11 de juliol a les 20.00h. a la seu del CQS: tertúlia viterària… que com tot està cap per avall, hem decidit passar-nos a la ciència ficció i, a proposta d’una sòcia molt tertuliadora, hem triat: “Cròniques marcianes” de Ray Bradbury.

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

CRONICA DE LA TERTÚLIA VITERÀRIA D’HIVERN


 

PARÍS-BIS      JOAQUIM SOLER I FERRET

Parlo de puntetes. Aquesta és una novel·la especial. Sorgeix dels calaixos dels anys i panys, en edició nova de trinca d’en Ricard Ripoll (i copiada a l’ordinador pels membres del Centre) que ens fa viure -ai las, finalment sense ni una mica de pols!- una història impactant i extrema que ens parla d’un refer constant. Una ciutat dual, un jo dual -o tri-, un tu multiplicat fins l’infinit.

La Claustre ens va portar el seu propi vi fet a mida per a l’ocasió. Un París-Bis en ampolla alta i molt estilitzada. Excepcional i únic, amb un cupatge molt variat que acabava fent un vi fosc i opac amb olors de tota mena i que en boca  era elegant, equilibrat, estructurat. Un vi d’estiu per parlar d’un llibre de reserva.

Els tertulians vam tenir clar que teníem a les mans un llibre complex i desigual. Una obra gairebé inclassificable si no fos que podem entendre vagament què pot voler dir una novel·la riu, com ens fa llegir l’autor més enllà de la meitat del llibre. Talment com les olors incorporades al vi de la Claustre, la novel·la d’en Quim desprèn cafè i regalèssia, codony i canyella, i tant!  També hi suren jocs de paraules constants i una mala llet considerable. Una història d’enfonsaments d’un jo tri-dimensional (l’Escriptor, el Cervell i el delineant canviant de nom) que ens porten a unes noves “coordenades espai-temps per a guardar-hi tots els somnis que ens han de salvar de la decadència de tots els homes i totes les coses que més estimem”(p.553).

El llibre és la seva crònica, tot el que estic a punt d’escriure, em surt en alguna pàgina. No acabaríem, perquè per frases contundents, és una mina. Em ve al cap la paraula bogeria, i automàticament dic no. Bogeria, no. Un deliri. I em trobo el subratllat de la pàgina 627, penso que delirar és viure, com si m’estigués esperant precisament ara. És encomanadís, la veritat, aquest pensament de l’absurd que a la vegada s’atreveix a advertir de com gaudir la vida. Els jocs dels sexes i els miralls variables. Contradiccions i poesia. Molta poesia.

La funció s’acaba, Paris n’existe pas, però el París-Bis, sí.

Carme Bou

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

#PrioratenPersona – LA TORNADA DE LA 3a EDICIÓ


Som a la tardor, a punt de començar  l’octubre,  i aquest mes, des del 2009 el Centre Quim Soler organitza les trobades d’escriptors  Priorat en Persona.

Aquestes trobades s’han plantejat des de l’inici com una inversió amb un objectiu a mitjà i llarg termini. Un objectiu doble: fer conèixer el nostre potencial literari, el d’un territori poc visible en l’imaginari literari del país, i fer conèixer a la gent del nostre territori escriptors d’arreu del país. I això ho plantegem de manera col·laborativa amb persones, entitats i institucions.

I enguany tanquem la tercera edició, el sisè any. Disset escriptors ens han visitat, dotze adalils (homes i dones de la comarca que acullen els escriptors), han passejat i ensenyat als nostres convidats el seu Priorat personal, els seus paisatges de l’ànima.

Els adalils ens han passejat per onze pobles i els seus termes (Marçà, La Vilella Alta, Cabassers,  Gratallops, Bellmunt, Cornudella, Capçanes, Pradell, Falset, Ulldemolins i La Bisbal de Falset.  Hem fet actes oberts a Capçanes, Falset, Pradell, els Guiamets i la Vilella Baixa. A les escoles i l’Institut, hem compartit amb els alumnes els textos dels escriptors. I a la Biblioteca de Falset hem fet tertúlia amb qui ho ha volgut.

Durant l’any, d’octubre a octubre, a Ràdio Falset, el programa “Xalem llegint” difon l’obra dels escriptors participants, la directament relacionada amb el projecte i l’altra.

Arran d’aquestes trobades, s’han propiciat altres activitats, altres relacions entre els convidats i la gent d’aquí. Complicitats que són sempre llavor d’altres possibilitats, que justifiquen amb escreix aquesta inversió de futur.

Enguany tanquem la tercera edició i l’any que ve encetarem la quarta.



 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter