Emili Teixidor va ser un dels participants al projecte Les cares del vi.

Aquí teniu el text seu i una foto de la visita dels escriptors participants, el desembre del 2009

EL VI FA SANG   / Emili Teixidor

La carn fa carn i el vi fa sang.

Al meu poble, de petit, havia sentit aquesta dita moltes vegades. Que la carn feia carn ho vaig entendre al seu moment i amb les dificultats de l’època, però que el vi feia sang ho vaig copsar de seguida potser pel color de sang del vi i perquè sentia com em corria per les venes quan en bebia, per poc que fos. En bevíem en got i en porró, i la quantitat i qualitat del vi eren signes evidents de la importància de la festa. Més vi, més festa. Més vi, més alegria. Més vi, més vida.

I després vaig conèixer les terres del vi. La força i la virtut de la terra que porta el vi perquè el xucla de la terra i es nodreix del paisatge que l’envolta. A la copa de vi sembla reflectir-s’hi tot el paisatge que ha envoltat les vinyes, tots els pujols i muntanyes i camps i núvols i sols i llunes que han acompanyat la seva criança.

I més endavant, ara com si diguéssim, les cares del vi. Aquests homes i dones que en la imatge que en tenia de nano, trepitjaven i premsaven els raïms i en treien el suc que era el vi, la sang de la terra. La cara del treballadors tèxtils de les fàbriques de la meva in- fantesa eren les mans, tenien la cara clavada a les mans. Les cares del vi hi porten gra- vats els peus i les mans i la mirada amb què amoroseixen els ceps i la collita i les cubes i els trulls i… Tot els queda gravat a la cara.

Són cares apretades d’experiència i de tasts. De bon vi. De bona raça. De bona criança. Mireu aquestes cares: són la bondat i l’acolliment i la saviesa de la terra. I el perfum i l’ànima del vi.

Aquestes cares són els mapes del vi, els dies del vi,  els camps del vi, els camins del vi, les bancades del vi, la collita del vi, la feinada del vi… l’amor al vi. Aquestes cares són

la presència del vi, les embaixades del vi, les veus del vi, els ulls del vi, el somriure del vi…la vida del vi.

Des d’ara, en aixecar una copa de vi, serà com retre un homenatge a aquestes cares que ens acompanyen encara que siguin lluny. No són cares del tot desconegudes perquè quan alcem la copa i mirem lluny, a l’infinit, per expressar un desig o celebrar una ale-gria, hi poden endevinar els trets i la força dels homes i les dones que han fet el vi, l’han agombolat i amanyagat com si fos el seu fill. És la seva obra. Alço la copa per ells, per les cares del vi, i per dir-los de tot cor Gràcies!