__avui a l’AVUI… (Ricard Ripoll)


Recuperar allò que no s’ha publicat

Dimecres 4 de desembre es presenta a la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56) ‘París-Bis’, de Joaquim Soler, una novel·la que ha estat inèdita durant quaranta anys

29/11/13 02:00 –

Vaig conèixer l’obra de Joaquim Soler en tornar de París per instal·lar-me definitivament a Barcelona, cap al 1982, després de finalitzar els meus estudis universitaris. Feia uns anys que m’havia incorporat a l’AJELC (l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana), de la qual aleshores n’era secretari en Carles Molins. I fou ell qui em va parlar del Joaquim Soler, recomanant-me la lectura de la novel·la La prova del mirall. He de dir que, de seguida, vaig sentir una mena de fascinació per aquell text que entroncava amb les lectures més radicals que m’havien interessat durant la meva carrera de lletres modernes. De sobte, descobria que també en català existia una línia textualista que, més enllà de la literatura de l’experiència, on predomina aquella ideologia del jo i del món denunciada pels estructuralistes, maldava per construir un camí difícil, marginal, però d’una gran vàlua. La prova del mirall, cal dir-ho, em va obrir una porta d’esperança, com me l’havien oberta algunes novel·les del Nouveau Roman (La modificació, de Michel Butor, La gelosia, d’Alain Robbe-Grillet, Tropismes, de Nathalie Sarraute, etc.), dels membres de Tel Quel (Paradis, de Philippe Sollers) o dels experiments de l’OULIPO (Raymond Queneau, Georges Perec) pel que fa a la literatura francesa.

Durant molt de temps, Joaquim Soler fou, per a mi, un dels pocs escriptors que podia entendre com a representant d’una literatura experimental, arriscada, d’una tremenda ambició literària i, alhora, com a exemple d’una creació exigent. N’hi havia d’altres, és clar, tots ells marginals, poc reconeguts per un públic ampli, com en Carles Reig (Contraataquen, Meuques!), Ferran Cremades i Arlandis (Coll de serps), Josep Lluís Seguí (Diari de bordell), Xavier Romeu (Ascendent Escorpió), per citar-ne uns quants dels més significatius. En aquell moment també hi havia textos d’autors avui molt reconeguts (i fins i tot populars) que apostaven per la complexitat i una certa voluntat provocadora de “conyeta”: textos emblemàtics de Manuel de Pedrolo (Text/Càncer), o més tard de Jordi Coca (El detectiu, el soldat i la negra), de Biel Mesquida (L’adolescent de sal), de Quim Monzó (L’udol del griso al caire de les clavegueres). Algunes editorials van apostar plenament per una literatura exigent i no van poder resistir l’embranzida del mercat (com Llibres del Mall).

El col·lectiu Ofèlia Dracs

Una de les iniciatives més interessants del final dels anys 70 i dels 80 fou la creació del col·lectiu Ofèlia Dracs, al qual van participar Joaquim Soler, Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré, Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Vicenç Villatoro, Isidre Grau, Quim Monzó, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella i Roser Vernet. El col·lectiu, del qual Quim Soler fou un dels fundadors i la S final de l’acrònim, pretenia construir una literatura de gènere i, en aquesta línia, publicà títols com el gran èxit Deu pometes té el pomer, el 1979 (gènere eròtic), Lovecraft, Lovecraft, el 1981(gènere de terror), Negra i consentida (gènere detectivesc), el 1983, Essa Efa, recull de contes intergalàctics, el 1985, Boccato di cardinali, el 1985 (temàtica gastronòmica) i Misteri de reina, el 1994.

Quan vaig començar a dirigir la col·lecció Palimpsest a March Editor, cap al 2005, vaig pensar immediatament que calia recuperar algunes obres de la literatura catalana de les dècades dels 70 i 80 que, malauradament, no havien estat ben distribuïdes o que no havien tingut el recorregut que es mereixien. La producció literària d’en Quim Soler, en aquest sentit, n’era un exemple perfecte: autor estimat, però ara amb uns textos introbables. Actualment, el lector no pot trobar textos tan significatius com Laberint sense o La prova del mirall. Aquesta era, en un primer moment, la novel·la que volia recuperar: un text amb poca presència entre els nous lectors, una obra que havia patit allò que els francesos anomenen un succès d’estime i que significa que, malgrat la gran qualitat, només uns pocs la saben (i la poden) apreciar.

Amb la crisi editorial al tombant del segle encara es feia més difícil reeditar uns llibres que havien conegut una notable marginació. Però vaig voler apostar per la reedició de La prova del mirall i vaig anar a trobar la Roser Vernet al Centre Quim Soler, la literatura i el vi, a la casa del Molar, per esbrinar si allò era factible. La sorpresa fou que em va presentar un mecanoscrit inèdit, de més de sis-centes pàgines, amb un títol que ja em feia xalar, París-Bis. M’hi vaig quedar el cap de setmana i vaig passar-me dues nits llegint aquell text i gaudint com havia gaudit amb La prova del mirall. De nou, la fascinació per una literatura marginada, oblidada en un calaix durant anys i anys, ja que Joaquim Soler havia escrit el París-Bis entre el 1973 i el 1976, em va colpir i em va empènyer a publicar-la costés el que costés. La col·lecció Palimpsest només va publicar onze títols per problemes econòmics i la publicació del París-Bis quedava, així, suspesa. Tenia, però, el convenciment que una obra com aquella acabaria sent reconeguda i valorada per algun editor valent. I així ha estat.

Humor i intel·ligència

Finalment, Lleonard Muntaner ha tingut el coratge d’acceptar el repte de treure al mercat una obra complexa, gruixuda, però també plena d’humor i d’intel·ligència, plena d’una respiració particular que remet el lector a uns anys de lluita, de compromisos polítics, ètics i literaris. I que potser, de nou avui, tornen a bategar, d’una altra manera. Bis. Cal agrair als socis del Centre Quim Soler, la literatura i el vi la feina de passar el mecanoscrit original a un arxiu manipulable. Sense aquesta escomesa de paciència i de rigor potser mai no hauríem engrescat cap editor.

Ara mateix no se m’acut en català cap obra d’aquestes dimensions, cap novel·la riu experimental, com podria ser en francès La Vie mode d’emploi de Georges Perec, o en castellà Rayuela de Julio Cortázar o la mítica Ulisses de James Joyce en anglès. Goso afirmar que el París-Bis està en la línia d’aquestes grans novel·les, imprescindibles per construir una cultura de l’excel·lència, que serveixen per modificar la nostra manera de llegir i d’entendre el món. Aquesta novel·la riu ens demostra que la bona literatura no caduca mai i, com un gran vi, podem assaborir-la al cap de molts anys.

Ara el lector del segle XXI té la sort de redescobrir un autor immens, i una novel·la amb un imaginari notable, amb una fabulosa creativitat lexical, una escriptura que descol·loca qualsevol imperatiu normalitzador. Es tracta d’una novel·la ja mítica, que es presenta en el vintè aniversari de la mort del seu autor i en el quarantè aniversari de la seva escriptura.

És el moment de destapar un vi que amb els anys s’ha tornat més contundent, d’una excel·lent collita. És el moment de tornar a llegir l’obra de Joaquim Soler. I de reeditar els seus textos.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__nota de premsa: París-Bis


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#20anysQuimSoler__ preparant la sortida a la llum de París-Bis…


S’escaurà el dia 4 de desembre, aniversari del naixement de R.M. Rilke, autor dels Sonets a Orfeu… casualitats.

S’oficiarà a la Biblioteca de Catalunya, a la Sala de Llevant.

Us anirem espigolant textos, imatges, veus… per anar fent boca.

Avui us fem a mans un article de fa anys, un article que parla de dos autors, Joaquim Soler i Carles Reig  tots dos fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs  (la “R” i la “S” de D R A C S).

Tots dos morts. Tots dos,  segons Pep Albanell, que signa el text, dos llops solitaris… En tot cas, dos escriptors “que romanen a la part oculta de l’iceberg literari”…

revista Lletres 1977 núm. 292 Revista del Centre de Lectura de Reus

Pep Albanell

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#agenda__CQS tardor 13


Novembre/desembre 2013

 

Divendres, 15 de novembre

la BIBLIOTECA ESTREM I FA 19 h

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE Joan-Lluís Lluís

“Les cròniques del déu coix”, amb il·lustracions de Perico Pastor, a càrrec de l’autor.


Dimecres, 4 de desembre #20anysQuimSoler 

 Biblioteca de Catalunya, C/ Hospital Barcelona, a les 20.15

 Acte dels 20 anys de la mort de Quim Soler, Taula rodona amb Joan Rendé, Pep Albanell, Carles Pérez i Mercè Folch. Lectures del llibre “París-Bis”, a càrrec de Joan Anguera, Carme Callol i Jordi Jané. Música i veu amb Josep. M Gironell i Marta Juncadella

 


Marin Sorescu

Dia 14 de desembre TERTÚLIA VITERÀRIA

“Per entre els dies” de Marin Sorescu

Amb els traductors del llibre,

Xavier Montoliu i Corina Oproae

 

 

 


 

I també…

Presentacions itinerants de

“Malanyet” de Pere Audí…

Presentació del llibre “Vinos naturales de España” amb l’autor i Joan Asens (data a determinar)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#prioratenpersona __CRÒNICA DEL DISSABTE, DIA 19 (tarda)


(cronista__Carme Bou)

Crònica del 19 d’octubre

Adalil: Roger Aleu

 

Tarda de vida al tros del Roger Aleu. Anàvem a veure els ramats d’ovelles i de cabres però em sembla que hem vist alguna cosa més.

En Roger ens ha parlat de la biodinàmica, aquesta “força” de “vida”que intenta unir l’esperit i la ciència. Integrar i reciclar seguint les lliçons apreses dels nostres avantpassats, però també entenent les influències astronòmiques. “La clau és donar vida, i vida vol dir orgànic”, ha dit.

No he estat l’única que anava caminant a la vegada que volia fer fotografies de tot el que s’anava presentant davant nostre: les cireretes de pastor. Enormes. Les ovelles tímides, emmurriades, segurament per tanta gent de fora. El púdol, de la família pistatxera, també anomenat cornicabra i més endavant els pistatxers, ja sense fulles, i amb bona part del seu fruit plegat a terra… El racó dels esparavers, amb el niu buit esperant una nova primavera. L’ametlla Llargueta originària del Montsant…

En Roger ens ha dit que la terra, a l’hivern, agafa la vida que deixarà anar després a la primavera. Jo crec que tot i la poca estona que hem passat al seu tros, això ho hem pogut constatar tots. Energia positiva embolcallant-nos, tot i les relliscades traïdores. Quan ja tornàvem, la posta de sol anava tancant un dia rodó. El paisatge, les abelles, la terra i els seus fruits. Els astres. Els artistes de tantes menes de mans.

 

 

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#prioratenpersona __CRÒNICA DEL DISSABTE, DIA 19 (matí)


Priorat en persona

(cronista__ Agustí Masip)

Dissabte dia 19 d’octubre de 2013

Aquest matí: Ulldemolins!

Dissabte de tardor, són prop de les 10 h, del matí i els espero a la gasolinera de Falset per encaminar les passes cap a Ulldemolins.

El grup d’escriptors, no ho endevina, però es prepara per fer el camí més llarg que es pot fer a la comarca; des del Molar fins a Ulldemolins!!!

Per fer els aproximadament 48 quilòmetres que hi ha entre aquests dos pobles hem estat gairebé una hora i mitja per la carretera; què hi farem!!! Ja se sap que les nostres carreteres són estretes i plenes de corbes… però com sempre, el paisatge meravellós i canviant de la comarca ens ajuda a fer-lo passable i més agradable.

Veure les vinyes de la plana de Falset com encara comencen a groguejar, o els costers de Porrera amb tons més ocres, però verds encara, o la imatge del Montsant coronat amb boira aixecant-se majestuosa entre els bancals; el canvi de sòl o de color de la terra, tot; tot predisposa a la feina agradable de conèixer la comarca i els seus pobles.

A Ulldemolins ens espera en Mateu Nogués i les seves arnes i abelles, amb tot un món per descobrir: l’apicultura ecològica al Priorat. Els escriptors els veig ansiosos de començar de nou la jornada, malgrat que la d’ahir ja va ser prou interessant i esgotadora, però ja se sap, han vingut a conèixer la comarca i cal aprofitar el temps i la gent que els acompanya com els adalils o els cronistes.

Ens rep davant la cooperativa un home que se’l veu il·lusionat amb la seva feina i disposat a ensenyar els seus secrets i els seus anhels als escriptors/es que baixen de l’autobús i reben una carícia de la marinada que bufa amb ganes en aquest indret.

Anem cap a casa seva i ens presenta la Roser, la seva dona, tant o més apassionda per l’apicultura com en Mateu; i ens desgrana pas a pas tota la història; des del neolític fins avui i de tot el procés d’elaboració de la mel i dels altres productes que es treuen de les abelles (de fet, ells diuen que col.laboren amb elles, fan intercanvi). Ens parla de sabons, melmelades, protectors labials, caramels, espelmes…

Els escriptors/es s’interessen pel tema i no paren de fer preguntes sobre el món fascinant de les abelles i la Roser i el Mateu no paren de respondre amb ganes d’agradar i d’ensenyar aquest món merevellós que ens descobreixen a cada pas. Mentre parlem surten paraules d’un vocabulari “nou” que crida l’atenció com poden ser: “espermacoteca”, eixamenar” o “desabellament” que invoquen idees i conceptes per poder aprofitar en alguna novel.la, conte o poema futur.

Després de més de dues hores completes i intenses, i per acabar, fem un tast de mels de diferentes flors i de cremes hidratants fetes amb espígol i mel.

Hem acabat la nostra estada a Ulldemolins vora les dues, ara agafem l’autobús per fer el trajecte que ens ha de portar a La Bisbal tot passant per Margalef i les Crestes de la Llena ja a la comarca veïna de Les Garrigues, que provoca un petit esglai quan, de sobte, canviem de comarca i sortim del Priorat en uns pocs quilòmetres.

Amb poc més de mitja hora arribem a la Bisbal, que com molt bé diu la dita: “… La Bisbal en una roca…” és exactament així; pugem pel camí de la font fins arribar a Cal Trucafort, on ens espera un bon dinar que ens donarà forces per seguir el camí. La tarda se’ns presenta interessant amb en Roger Aleu, que durant el dinar ja ens predisposa a parlar d’ovelles, cabres i altres històries que a la tarda veurem i ell ens mostrarà.

Ulldemolins el 19 d’octubre matí

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter