__#20 anys QUIMSOLER


«Jo, si pogués triar, preferiria morir en diumenge, per no obligar els familiars a fer festa, i estirar la pota al bell mig de la migdiada. O sigui, una mort neta i relaxada. Bressolat per un somni d’amanides d’ostres i Dom Perignon a doll, o sigui, immers en la cultura del ventre o, perquè no?, del baix ventre: a Tahití, amb nimfetes i guitarretes estèreo.

Ai, la mort, que dramàtica que l’hem feta, punyeta! i tan poqueta cosa que encara ningú ni l’ha vist. Per què no som capaços d’imaginar-nos coses positives d’una punyetera vegada i ser capaços de veure que la vida és com ara un llibre que hem d’escriure i llegir nosaltres mateixos, però lentament, assaborint-lo al màxim, sense menjar-nos-en cap coma i sense permetre que ningú ens en censuri fragments o pretengui que ens saltem pàgines, o que canviem capítols. I, ves, que fet i fet morir-se és simplement acabar-lo, acabar la lectura de la pròpia novel.la, que pot ser d’aventures, rosa, verda, d’espies, de lladres i serenos o del que ens roti, i arribar al final, però amb calma; sí, al final feliç, i tancar les tapes lentament, tranquil·lament, abans d’agafar el son. /// Per exemple.»

LA PORTA DELS SOMNIS 118 – II     L’agonia de la cultura de la mort

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__ PRIORAT EN PERSONA, la tercera edició a punt


D’aquí a poc mes de dos setmanes, del dia 17 al 20 d’octubre, tornarem a engegar el PRIORAT EN PERSONA.

Encetarem la tercera edició de les trobades d’escriptors al Priorat i ja tenim a punt el programa i, evidentment, els participants, que us els presentem formalment.

els escriptors:

Mercè Arànega, Marina Espasa, Dolors Miquel, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carlès Terès

Una vegada més, quatre persones de la comarca, els dalails, els faran d’amfitrions i els mostraran i faran viure el seu Priorat personal, allò que per a ells és i representa aquest seu territori,

els adalils:

Roger Aleu, Marta Cardona, Rosa Gairal i Mateu Nogués

Visitarem dos pobles de Montsant: Ulldemolins i La Bisbal de Falset, i dos del Baix Priorat, Pradell i Falset. I farem la cloenda el diumenge a la Vilella Baixa.

Us anirem informat!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__AGENDA DEL MES D’OCTUBRE…


Octubre/novembre 2013

 

Dijous, 3 d’octubre a Llibreria ALIBRI

                                                            PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE Pere Audí, la primera d’una rècula…

i la farem Falset el dia 27/10 

(amb sorpresa…)

A Barcelona, carrer Balmes, 26 (hora a confirmar) Presentarà el llibre Maria-Antònia Oliver. I evidentment portarem vi del CQS


 —————————————————————————

Divendres, 4 d’octubre a

la BIBLIOTECA ESTREM I FA 19 h

 

 

Presentació del llibre que recull els contes guanyadors del primer premi “El català pel món” de Godall Formacions, que es va lliurar enguany per la Fira del vi

 

 

 

—————————————————————————————

Del dia 17 al 20  TERCERA EDICIÓ DE PRIORAT EN PERSONA

l’acte de cloenda, el dia 20 a migdia, es farà a la Vilella Baixa

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__MALANYET, de Pere Audí Ferrer, la novetat d’aquesta tardor!!


Ens complau cosa de no dir (que deia aquell) publicar aquesta entrada al nostre bloc.

El nostre soci Pere Audí, sinyor mestre de Marçà, acaba de veure a les llibreries el seu primer llibre de ficció. La Història en majúscula que ens ha anat descobrint amb els seus llibres anteriors, aquí esdevé un reguitzell de petites històries a mig camí de la realitat ficcionada o la ficció realista, que ens ajuden a completar aquell mosaic que va ser el nostre passat no tant llunyà, el nostre paisatge quotidià d’una part important del segle passat.

Un llibre ric, amb un aportada que li fa honor, dibuixada per la Núria Estapé, secretària del centre i companya del Pere… Vaja, que tot queda a casa…

I de que`va el llibre?

“El Malanyet no és una novel·la històrica: no hi ha un heroi, ni una heroïna, ni un misteri a desvetllar, ni un malvat que vol impedir que l’heroi o l’heroïna desvetllin el misteri o el desvetllin abans que ell. De fet, probablement no és ni una novel·la. No. En tot cas, el Malanyet (nom d’un barri de Falset) és història feta relat. Perquè l’autor parteix de fets reals, majoritàriament quotidians, protagonitzats per persones reals; fets reals i persones reals d’aquells i d’aquelles que no surten als llibres d’història. Fets i persones que ha descobert investigant principalment en hemeroteques, buscant la notícia petita, sense transcendència, i també mitjançant entrevistes a persones que els conegueren, els fets i els protagonistes, més o menys de prop.

I a partir del que va trobar ha bastit un relat també intranscendent, potser, però un relat ple de vida. Pel Malanyet desfilen des del carlí a l’anarquista, des del capellà de poble al republicà laic, des de la minyona a la senyora, des de la prostituta a la velleta missaire, des del lligaire al lerrouxista, des de la Guàrdia Civil al Sindicat Únic. I a través de la mirada de cadascun, descobrim com era la societat rural prioratina ara fa uns cent anys. I, en la mesura que la situació no era gaire diferent a altres llocs, descobrim com es vivia ara fa uns cent anys. Descobrim un món fet de grans riqueses i profundes misèries.

I, tanmateix, l’autor ha volgut defugir del dramatisme del moment per elaborar un relat que ens dibuixa una rialla a la boca i ens permet anar a dormir ben relaxats després d’haver-ne llegit un capítol.”

El llibre el presentarem el dia 3 d’octubre a Barcelona, a la llibreria ALIBRI,  en farem difusió com cal,  de moment, però,  reserveu-vos la data.

Després del vermar, al Priorat com toca i pertoca!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__#20anysQuimSoler A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Dissabte, dia 14 vam ser a BCN a llegir textos de Quim Soler a l’espai “estem d’aniversari” que la ILC ha organitzat per recordar aquells escriptors dels quals enguany se celebra algun aniversari rodó…

Per als que no vau poder vindre, us adjuntem una mostra de text i alguna imatge

« L’altra tarda un rètol em va salvar la vida, anava jo a suïcidar-me pels volts de la Rambla de Catalunya, a Barcelona, i quan passava pel carrer Provença, a l’aparador d’una botigueta de modes, tuls i sedes diverses, hi havia aquesta demanda formal, escrita a mà, amb majúscules i fet amb retolador: ES NECESSITA SENYORA PER COSIR TARDES. Us puc ben jurar que just en aquell moment vaig sentir dins del meu ésser que acabava d’esclatar un castell de focs artificials.

«I si una tarda se us esquinça pel bell mig haureu de buscar això: una cosidora de tardes, perquè pels forats d’una tarda un no tarda a perdre il·lusions. I aleshores un es pot imaginar un somni, un somni en què coneixes  una cosidora de tardes. En principi les cosidores de tardes aconsellen als seus clients que els facin a mans fragments de tardes seves, o sigui aquells instants inoblidables: una mirada al passeig, una emoció amb pigues, un primer petó -ai, ja tan llunyà-, un parpelleig impossible, la piga al llavi…. Amb aquests retallets, una bona cosidora de tardes, una professional, te’n pot arribar a confegir una magnífica tarda de recanvi, per tenir-la a punt per aquells dies en què tot se’t torça…

i el tall final de l’acte, un minut i mig de la Porta des Somnis de fa més de 20 anys…

la porta dels somnis (fragment)

 

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__TERTÚLIA VITERÀRIA D’ESTIU__ Estimada vida, d’Alice Munro__


Traducció de Dolors Udina

Carme Bou, cronista

Feia bo d’estar fora per parlar d’un llibre de narracions. Potser perquè a l’estiu ens plauen les coses petites, les pinzellades, els tastets. La garbinada ens venia a trobar -puntualment, Roser- i el grup de la tertúlia s’hi ben disposava amb una copeta -una, és un dir- de mançanilla a la mà. La Guita, concretament. Per posar vida a les històries -ens deia la Claustre- i d’aquesta manera contrarestar la manca d’afecte, la fredor dels personatges de la Munro. A ells, potser no, que no els va arribar aquest afecte, però als tertulians ens va desfermar la llengua i ens va dur a la necessitat d’expressar tot allò que ens havia fet sentir l’escriptura de la Munro. Semblava que la lectura ens hagués deixat tancat dins nostre el tresor amagat de les seves pàgines i en aquell moment, com ampolles destapant-se, deixàvem anar els nostres efluvis. Ben mirat, un altre encert, la mançanilla. Feia exactament el mateix efecte -amb e, ara- que les narracions, però en direcció inversa. Bravo.

La Munro, parca en explicacions panoràmiques i detallades, juga a fer que el lector participi del mateix creixement dels personatges. Constantment ens té marcant camins, dibuixant situacions que després ella, en cops magistrals, fa tombar per altres bandes. Hi passen moltes coses en aquest llibre. D’entrada, la vida mateixa. Estimada, és clar. Dialogant, explicant. Estimada vida…  I els temes de religió, de sexe, la guerra, malalties, el no gosar…et van tocant, et van presentant una societat incapaç de crear lligams però una societat que reconeixem bé. Existeix. Els personatges com mirall d’aquesta societat tensa, violenta. Continguda.

A l’última narració, la que dóna tìtol al llibre, l’Alice Munro exclama que el que escriu no és cap història. Només vida. I va confegint una peça en la que el que queda és la grandesa de les coses petites. L’efecte és gran. Jo pensava que… i la realitat del que era no se sabrà mai a no ser que la casualitat -en aquest cas uns poemes- et posin al teu davant l’explicació real. La que val per a tu, escriptora, també per al lector. No pas pels seus protagonistes, en aquest cas la mare i la peculiar senyora Netterfield.

És en aquest vagarejar del que vivim com a realitat pròpia que es belluga la Munro. I fent-ho, ens alliçona sense escarafalls. Com una mestra estimada.

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter