__Crònica del lliurament del 1er premi “El català pel món” lliurat el 4 de maig… I tastet del text guanyador del primer premi…


El dissabte 4 de maig vam tenir la sort de formar part d’un còctel especial i especiat a Falset. Enmig de la Fira del vi i envoltats d’un Priorat sadollat de verd com poques vegades es pot veure, uns quants de nosaltres vam fer un altre tipus de tast a la sala de les bótes del celler de la Cooperativa. Vam tastar les narracions guanyadores del 1er premi “El català pel món” per a professors de català a l’estranger, organitzat per Godall Formacions amb la col·laboració del Centre Quim Soler, la literatura i el vi.

L’escriptura lluny de casa tot i viure a casa. Costums, olors, ritmes… una bona dosi d’exotisme a la butxaca fent-se un lloc amb el caliu d’allò més conegut, les vivències personals conjuntament amb l’ensenyament i l’escriptura. Experiències acolorides que normalment queden en l’anonimat. El temps per aprendre, tu, ells. La distància no només temporal (un curs, dos?) entre la vocal neutra i els pronoms febles. L’anar i venir constant. Ells -els alumnes, els amics i familiars- cap a tu, tu cap a ells.

Aquest premi se’ns presenta com un intent de redreçar -mitjançant un pont de paraules- aquest buit immens que hi ha entre els que treballen la llengua a l’estranger i els que continuem dins el país. És d’agrair que hi hagi hagut la iniciativa de fer més propers aquests professors-escriptors que han fet -amb els seus escrits- un viatge d’anada i tornada -potser hauríem de dir de tornada i anada…a alguna cosa més que les classes del dia a dia.

Falset deixava anar a la vegada efluvis de vins i bocins de narracions. També la música de La Portàtil FM encaixava perfectament amb la festa. Música i tradició, vins i avellanes, cócs i paraules, món i llengua. Ja us ho deia. Un còctel perfecte.

Carme Bou

———————–

 Us adjuntem uns tastet dels text guanyador…

1r. Premi

LA TRUCADA

Iban León LLop

 

“Cinc hores més tard l’escriptor rebia una trucada que l’avisava que havia de baixar a Lamezia Terme i no a la parada que havien acordat el dia abans. Després que l’andana es quedara buida van fer-li una perduda al mòbil i quan estava a punt de contestar, una mà se li posà sobre l’espatlla esquerra. Sóc Ismael, li va dir el jove, vine amb mi. Li va fer gràcia que es diguera com el seu millor amic i no va pensar que tot havia estat ben calculat. Va arribar a la caserna i es va passar 10 dies traduint documents que havien de portar a la presó vint-i-tres persones entre mafiosos de la n’dranghetta, traficants sudamericans i empresaris espanyols. Va intuir com s’havien fet rics molts del seu poble, gent que no sabia ni llegir i que es passejaven amb cotxes d’ací a allà per vora mar, que anaven a bons restaurants i de tant en tant feien viatges a l’estranger. Al principi s’ho va passar bé, podia veure des de dins com funcionava un nucli especialitzat dels carabinieri, va conèixer persones formidables i va gaudir de la cuina calabresa. Tot anava bé fins que va passar el que va passar i l’escriptor només va poder fer que deixar-ho escrit al seu Crònica de Calàbria (l’escriptor no té ganes de tornar a explicar tot allò, no té ganes de recordar aquelles morts i sap que el podreu comprendre).”

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Foto de Pedrals l'any passat al celler de Falset. Reincideix!

BIBLIOTEQUES AMB DO – LITERATURA I VI A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES – AL MAIG, LA NOSTRA…


Aquest divendres tenim de nou a JOSEP PEDRALS  i la seua Anna Tirant que romancejaran per la Biblioteca Estrem i Fa.

L’editorial ens diu que:

El romanço d’Anna Tirant és l’exhibició d’una obra literària i el seu propi procés creatiu. Conté, per tant, una novel·la versificada, que narra les peripècies d’Anna Tirant, i les converses, passejades per Barcelona, que l’esforç d’una autoria compartida (entre Josep Pedrals i Quim Porta) va requerir. Amb el ritme dramàtic d’una tragèdia grega, el virtuosisme barroc dels poemes de Pedrals torna a brillar, il·luminat per la gran categoria intel·lectual d’uns magnífics diàlegs.

El celler Clos Figueras ens regala el seu vi “Font de la Figuera” per acompanyar, i acampanyar com cal , les passejades del Pedrals i el Quim Porta…

No us diem res més. Només que per poc que pugueu ( i fer per manera de poder) val molt la pena que no us perdeu aquesta ocasió de compartir, de manera poc ortodoxa, però especialment rica i atractiva, temps de poesia i bon vi!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__90 anys de Xavier Amorós


Un dia d’aquests el nostre soci d’honor, Xavier Amorós, ha fet 90 anys, aviat està dit…

Recordem la seua presència i les seues paraules a la cloenda del PRIORAT EN PERSONA  de l’any 2011, a Pradell també, en el vídeo de la trobada ho podeu recuperar. I aquí podeu llegir una entrevista que li vam fer fa uns anys…

Tot i que no vam poder assistir a l’acte que li van fer a Pradell, avui en volem fer esment i us adjuntem l’article que li dedica el Xavier Garcia.

15/04/13 02:00 – XAVIER GARCIA PUJADES

Tota una generació de catalans escampats pel país han format una digníssima cadena de continuïtat al costat dels nostres grans referents més aclamats

Resulta que Xavier Amorós i Solà (Reus, 1923) -poeta, memorialista, traductor, autor, actor i director teatral, articulista (potser no tan prolífic com Espinàs, però Déu n’hi do), conferenciant i, en fi, activíssim activista cultural, polític i social- acaba de repicar noranta anys en el campanar de la seva vida, passada tan a prop del campanar reusenc per excel·lència, el de la Prioral de Sant Pere.

Però, entenguem-nos de seguida: si jo ara faig aquest article -tot felicitant-lo, públicament, de passada- no és pas per a donar entendre que la vida, la literatura i l’acció cívica d’Amorós, fonamentada en el seu Reus natal, sigui una vida, una literatura i una acció de “campanar” local. Aquest home -situat el seu campament base a Reus (segona ciutat de Catalunya, el segle XIX, no ho oblidéssim) ha tingut el gran encert, dintre la cultura catalana global, de fer valdre el pes històric, cultural i humà d’aquesta important ciutat (i del rerepaís del Camp de Tarragona, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta que l’acompanya, afluents comercials de Reus) sense caure en cap gota de localisme ranci, de sentimentalisme vaporós i, menys encara, d’universalisme desarrelat.

Per la seva voluntat de “fer-se home” entre els seus -tan derrotats com ell, encara que no ho sabessin, després de la guerra-, Amorós ha aconseguit la proesa -diguem-ho així- de fer viable el projecte noucentista de “Catalunya Ciutat” en uns “Temps estranys” -com anomena la seva llarga saga memorial-, els del franquisme (1939-1975), en què Catalunya i les seves ciutats i pobles passaven, mai millor dit, la “quarantena” imposada pels vencedors. Vinc a dir que la resistència, l’honestedat i la dignitat catalana, en aquells “Temps estranys”, no es van erigir només des de Barcelona, encara que fos amb poca mesura, sinó que aquelles virtuts també van tenir els seus testimonis arreu de les comarques del país. A Reus i el Baix Camp, molt clarament, Xavier Amorós en va ser un.


Sóc al Pradell de les cinc del matí,
a la deu mateixa de l’aigua.
Veig els barrancs de tres en tres
i els pins malaguanyats,
i començo a comprendre
el perquè de les coses meves


 

I això és el que em sembla que ha de quedar clar arreu de la nostra terra: saber que a Reus i el Baix Camp hi havia l’Amorós (i Ramon Amigó i el Dr. Vallespinosa, etc), i a Lleida, l’historiador Josep Lladonosa, l’escriptor Josep Vallverdú (que aviat en farà, també, noranta) o el poeta Guillem Viladot, etc, i que a Girona, a més de Josep Pla, hi havia Alexandre Deulofeu o Esteve Fàbregas i, en fi, que a Tarragona i a Tortosa hi havia Artur Bladé, Josep A. Baixeras, el Dr. Manyà i els joves com Amorós que pujaven, és a dir, Manuel Pérez Bonfill, Jesús Massip, Gerard Vergés o Zoraida Burgos, tota una generació de catalans, escampats pel país (i molts d’altres que podríem anomenar), que han format una digníssima cadena de continuïtat al costat dels nostres grans referents més aclamats.

En aquest sentit -i si no ens deixéssim seduir per llançaments editorials que són pures escenografies comercials-, sabríem, per exemple, que l’obra en prosa d’Amorós (a més de la seva molt apreciable poesia), reunida fins ara en quatre imponents volums d’Obra Completa, editada per l’Ajuntament de Reus, no desdiu gens de la categoria atribuïda als grans memorialistes que ha donat Catalunya el segle XX: Gaziel, Sagarra, Pla, Serrahima, Bladé, Vallverdú o el mateix Espinàs.

El fet d’haver-lo conegut, escoltat en conferències i tractat llargament en converses no em cega per dir el que acabo de dir. Altres (i gent ben significada de la nostra cultura literària, periodística i filològica), de maneres diverses, en articles (com Josep M. Carandell o Jaume Guillamet) o pròlegs als seus llibres (com Joaquim Molas, Rosa Cabré, Josep Murgades, Magí Sunyer, Pere Anguera, Ramon Gomis i Antoni Nomen), han acabat concloent el mateix: les monumentals Memòries d’Amorós -de “L’agulla en un paller” a “Temps estranys”- recorren, amb prosa clara, directa i gens afectada, la gairebé totalitat del segle XX, no només de Reus i comarca, sinó, de fet, de tot el país.

I això mereix -o hauria de merèixer- una consideració crítica, pública i institucional. Sobretot pública, de la gent del nostre poble (que és a ella a qui va dirigida aquesta memòria escrita, les seves arrels), com vam poder comprovar a Pradell (Priorat) -poble natal del seu pare, Rodolf (1887-1941)-, els habitants del qual van abocar-se en l’homenatge a Amorós, de qui es reeditava (Obrador Edèndum i URV) un bell conjunt de poemes “Enyoro la terra” (1960), records de quan el noi Amorós, als catorze anys, el 1937, va sortir de Reus per refugiar-se al poble patern. Allà, sota la Mola de Colldejou, entre la terra abancalada en marges de pedra seca i els camins de vinya que menaven gairebé als cims, va trobar el seu Macondo particular, la força que l’ajudà en els tràfecs ciutadans i polítics de la capital comarcal.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

AMB LA PRIMAVERA, ENGEGUEM ACTIVITATS… “MARGES” A MARGALEF-vermut literari-


Després d’un hivern ventós com pocs, un hivern en què hem anat covant a la voreta del foc les activitats que us presentarem enguany, ara toca sortir pel terme.

I començarem a Margalef, ens estrenem a la banda oest de Montsant, amb un vermut literari el diumenge, 21 d’abril a les 12 del migdia al Moli d’Oli.

I ens fa especial il·lusió, perquè és la primera vegada que hi anem a fer una activitat i perquè  ho fem amb un llibre que té aquest espai com a escenari, i no només escenari, sinó que també és un dels personatges principals del llibre que hi anem a presentar.  Marges de Roger Vilà Padró, soci del Centre i descendent de Margalef.

Al llibre, com el seu títol ja ens proclama, hi ha marges, pedra seca organitzada. I pedra i rocam de tota mena per organitzar, que s’apuntala o es precipita de la muntanya, de Montsant. Com el personatge que ens narra la seua estada i el seu caminar per la serra…

No us l’explicarem pas.

Lo Cateri, un dels margeners del Priorat que ja coneixeu els que seguiu el que anem fent, un dels primers adalils de Priorat en Persona, ens dirà quatre coses dels marges i del que li vingui de gust sobre aquest llibre que parla de casa nostra.

L’acte el fem conjuntament amb l’editorial Barcino, editora del llibre i ens parlarà en nom seu l’escriptor Jordi Llavina, que és el director de la col·lecció en què s’ha publicat.

I tindrem vi del Mas Franch, un dels ingredients del llibre també… no l’únic vi que hi surt, per cert, però ens en calia triar un, i ja som a Margalep…

Us hi esperem, valdrà la pena!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__Quim Soler, poema…


Abans que s’acabi aquest dia que diu que diuen que és dedicat a la poesia.., ai…
un poema, doncs, de Quim Soler i un dibuix també, va!
(bona nit)

MENTRE  ELLA   DORM

Mentre ella dorm
li faig poemes
perquè la nit no se me la mengi

Mentre ella dorm
li parlo baixet
perquè també li vull entrar pel somni

Mentre ella dorm
li pinto el vestit
perquè demà estigui més bella.

Mentre ella dorm
m’apropo al no res
de ser sense ella.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Exercicis… jocs… divertiments… tics…


Quim Soler, que a ell mateix es titllava de grafòman impenitent,

aprofitava qualsevol espurna,

qualsevol indici,

qualsevol íncipit potencial,

en qualsevol mitjà, esbursat per atzar o per necessitat,

per escriure, escriure, escriure…

Una mostra de fa més d’un quart de segle…

Don va sortir el text imprès que encapçala el text manuscrit? No ho sabrem pas. Ni falta que ens fa.

Aquí us el deixem. Fins la propera mostra de l’obra de Cuessa, enguany que ja fa 20 anys…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter