avellana

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
f

Pedres i avellanes. Pedres o avellanes. Col·loca el quadern sobre la roda d’un tractor. Hi escriu un poema. S’escolen, entre vers i vers, pedres i avellanes. A la segona estrofa hi ha el tractor en marxa, sotraguejant, amb una canalització que aspira l’avellana, però també molta pedra menuda. Al darrer vers s’esmolen les més petites, es desfan entre aurores d’ametllers i ovelles, fins que només en queda una pols ínfima que explicaria l’existència d’unes altres mans, la potència de la voluntat i l’enginy del senyor Garriga de la Selva del Camp, que al seu taller inventà una màquina enganxada darrere del tractor per replegar avellanes, i va començar a vendre-la, després de patentar-la, en els anys vuitanta. La màquina expulsava les pedretes i un ventilador llençava totes les fulles i trossos de branques prèviament trinxades. També el poema pren cos en la mecànica i se l’emporta aquell perdut sentiment agropecuari, gairebé un no-res que es menja. El poema és fa avellana.

[JPM] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR