Domingo, Montserrat

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

1.                                                                   Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Feliu Ventura

 

Pot ser que escoltant el silenci acabem sentint la simfonia de la natura. També pot ser que la millor manera d’arribar als altres sigui des de la solitud. Potser només cal descobrir un nou matís entre els grocs de la tardor per tenir un bon dia. La Montserrat encarna la gran complexitat que s’amaga darrere els miratges de senzillesa. Perquè al voltant de les nostres vides atrafegades hi ha fulles que cauen, abelles que pol·linitzen indiferents a nosaltres. Cal aprendre a mirar per entendre el llenguatge dels ocells, destapar-nos els narius per tornar a reconèixer les plantes per l’olor. L’ermitana que abraça amb la sinceritat que abracen les mares, que treballa dur per mantenir viva l’opció de ser. La Montserrat no s’està al Montsant, és Montsant.

 

[SBA] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR