Gairal, Rosa

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

La Rosa ha estat mestra. Per a nosaltres ho continua essent perquè ens ha organitzat un matí ple d’activitats extraescolars. Som alumnes i ens toca aprendre a base de pedagogia activa: anar, mirar, tocar, escoltar, trepitjar, preguntar, comprendre, saber. Per l’edat, m’imagino que la Rosa ha conegut el trànsit del sistema educatiu feixista a una escola lliure, catalana, democràtica i pedagògicament ambiciosa que generalment no passa de desideràtum. La Rosa és pràctica, es val de mestres auxiliars perquè ens ensenyin la sala de lectura Xavier Amorós, els rudiments de la pedra seca, un molí tradicional d’oli, un celler de nova planta i una demo amb les avellanes —vellanes— un cop collides —plegades—. Nosaltres som bons minyons, anem d’aquí cap allà amb esperit alegre i fem el paper d’alumnes modèlics preguntant i prenent notes. La Rosa, que exerceix d’amfitriona amb un altíssim sentit de la responsabilitat, té un objectiu pedagògic molt clar: vol que aprenguem amb la teoria i amb la pràctica que Pradell de la Teixeta és el poble més bonic del món. Ella no ho ha dit així, ha dit que és el poble més bonic del Priorat, però, com que nosaltres som alumnes aplicats, hem entès perfectament l’abast universal de la seva sentència i que és irrefutable. En prenem nota i repassem la lliçó sencera per si de cas al final de la visita ens fa un examen. Comprovem que Pradell és un poble petit i eixerit, i a cada pas trobem el ressò del festival EVA (En Veu Alta) que s’hi fa cada estiu i que omple tots els racons d’històries, de rondalles, de tradició, de jocs, de músics. A l’acabar, però, en lloc de fer-nos un examen, la Rosa ens convida a un vermut.

[RSS] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR