marge

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
m

Dits als ulls, dits al coll, dits al pit, al sexe, cames avall, per terra, tendríssims dits de pedra seca, com un marge esbaldregat. La llum erma d’octubre s’obre mentre tanca, amb una estranya precisió de bisturí, la frontera entre els cossos i l’espai que els circumda. M’ature davall d’una de les oliveres, palpe la terra sostovada. Com poden anar tan farcides d’olives? La biodinàmica em demana una fe que no tinc ni en mi. Només puc creure en l’amor del seu amo, preguntar-li com ha arribat fins ací, igual que a vegades em pregunte des de quins instants jo vaig deixar de venir als llocs on, ara mateix, no estic. L’amo en parla amb un entusiasme voraç. Sent l’angoixa de necessitar urgentment una transfusió de la seua saviesa.

[JPM] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR