silenci

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
m

El silenci del Priorat encara conserva aquella solemnitat descalça del silenci de les cartoixes. Com l’aigua, el silenci té mil regustos però un sol nom. Hi ha el silenci dels cellers, que és un silenci de fusta adormida que crepita, hi ha el silenci opac d’un paisatge nevat, el món obès, desplomat sobre el seu cul bla. Hi ha el silenci dels llibres, que és una cridòria sempre al caire de trencar-se, i aquell silenci de després de la música que clama al cel. Un capaltard, sota l’espadanya del Montsant, durant aquella escletxa de temps que es clivella entre el dia que plega i l’inici de la nit, quan les criatures de la fosca encara no gosen dir-hi la seva, vaig sentir un silenci nou que només he sentit al Priorat. Era un silenci lila i aspre, com de ròssec d’hàbit.

[JLS] [2019-2020]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR