silenci

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
m

Aquí, ningú no guarda silenci, ningú no l’estotja. Corre per les carenes, desobedient i sediciós, com un tel que ho tapa tot. Parla amb les pedres, llegeix allò que no està escrit en la nuesa de les fulles, en la història que s’aflauta d’una tija i que creix com la mala herba. És com una veu i s’hi entén aquella fosca d’allò que no no hi és. Una estela, una traça, el deixant d’un vi que t’encalça la llengua. Només és una empremta d’allò que calla i ho diu tot, perquè fa lloc i clariana, una dispersió que ja és aire i t’acull, t’agafa la mà, sents la força de la seva fragilitat, com una reserva, el mirament d’aquells que fan la seva. I t’afues a la precarietat de resistir en la despossessió de només alenar que et fa descobrir la presència radical d’alguna cosa en tu que no ets tu i és del celistre. De cop i volta, la distància és respirable.

[SPA] [2019-2020]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR