Simó, Carme

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

2. Hi ha el teu verb precís, l’elegància dels teus gests, la teua coneixença del territori, del vi, de les ametles... Hi ha el teu passat d’alcaldessa en temps encara abruptes per a una dona. Hi ha tot això i molt més que desconec, però deixa’m que m’ature en un detall teu que em parla, mut, a l’orella. La llàgrima que et cau mentre assistim a l’explicació escenificada de la vida dels miners, dins mina Eugènia. La gota del teu ull projecta cares i cossos per mi desconeguts. Cares i cossos d’un altre temps, castigats pel treball, amenaçats per silicosi. Jauen dins de tu, aquestes cares, aquests cossos. Tu n’ets la memòria.
Mentre tu mires el teatre, jo, de reüll, et veig la realitat.

[MBM] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR