Des de la finestra del número 80 de sota la penya es poden espiar tots els trossos d’històries secretes que conté. Voldria llegir entre els jeroglífics de les esquerdes l’estranya llegenda que explica per què la roca gegantina no ha volgut esclafar encara la casa.

1. Esbargir-se alegrement, regalar-se. [GDLC]

2. Perdre l’oremus, la xaveta, o el seny.

3. Ambdues coses alhora, sobretot en nits boges.

Amb un bon passadís i el cep més alt és més fàcil de veremar. És més assoleiat, més ventilat. Dels cent vuitanta cellers de la comarca, dos terços són DO Priorat i els altres, DO Montsant. La vinya surt molt millor que l’avellana i l’ametlla, que són ruïnoses. Collir l’ametlla a setanta cèntims el quilo no paga la pena.
―He treballat molt ―diu, escrit amb un verd lluminiscent, renovat cada any. ―M’estimo aquesta terra com si fos un fill.
Vinyes sense bancals en costers perpendiculars. Cel blanquinós. Tot s’oxigena. Poblets encimbellats de secà. De lluny els pàmpols són semitransparents.
El Montsant blaveja com una illa. Ja podem anar plantant. La terra emergeix i corona.

Una cullerada sopera de mel
Deu mil·lilitres de vinagre de Mòdena
Trenta mil·lilitres d’oli d’oliva
Una culleradeta de mostassa
Sal
Pebre negre
 
Sabeu les amanides de tardor? Aquelles amb figues, codonyat i magrana? Aquelles amb vinagreta de mel, que les llamineres adorem perquè freguen el límit de l’excés de dolçor? Sabeu les amanides ataronjades, vermelles i liloses, molles de daurat diabètic?
Me’n somio una.

La Nova York del Priorat, segons Josep Maria Espinàs.

La gent tan sols atén a efectismes i exageracions. La vida quotidiana està plena de miracles que passen desapercebuts.

Vi cromàticament confús.
A França és rouge.
A Alemanya, rot.
A Anglaterra, red…
Per ara, no anàvem malament, però llavors, a Espanya és tinto
(amb tot allò que, de negre, té la tinta)
i al Priorat (i a la resta dels Països Catalans) és negre, directament.
I una es pregunta, i això (i tantes altres coses) per què?

Vi cromàticament estandarditzat.
Blanc a tot arreu.
Ningú li ha trobat encara cap altre color, tot i que, blanc allò que se’n diu blanc, doncs, què voleu que us digui, no ho és mai.

Cada glop de bon vi ha de ser assaborit com si fóra l’últim abans de l’execució.

No porta davantal ni ganivet, però viu a base de traginar carn i vessar sang.