Dia 3 2013 // El Molar – Ulldemolins – La Bisbal de Falset – El Molar


Crònica del dissabte 19 d’octubre de 2013 (matí)

Adalil: Mateu Nogués

 

Aquest matí: Ulldemolins!

Dissabte de tardor, són prop de les 10 h del matí i els espero a la gasolinera de Falset per encaminar les passes cap a Ulldemolins.

El grup d’escriptors no ho endevina, però es prepara per fer el camí més llarg que es pot fer a la comarca; des del Molar fins a Ulldemolins!

Per fer els aproximadament 48 quilòmetres que hi ha entre aquests dos pobles hem estat gairebé una hora i mitja per la carretera; què hi farem! Ja se sap que les nostres carreteres són estretes i plenes de corbes… però, com sempre, el paisatge meravellós i canviant de la comarca ens ajuda a fer-lo passable i més agradable.

Veure les vinyes de la plana de Falset com encara comencen a groguejar, o els costers de Porrera amb tons més ocres, però verds encara, o la imatge del Montsant coronat amb boira aixecant-se majestuosa entre els bancals; el canvi de sòl o de color de la terra, tot, tot predisposa a la feina agradable de conèixer la comarca i els seus pobles.

A Ulldemolins ens espera en Mateu Nogués i les seves arnes i abelles, amb tot un món per descobrir: l’apicultura ecològica al Priorat. Els escriptors, els veig ansiosos de començar de nou la jornada, malgrat que la d’ahir ja va ser prou interessant i esgotadora, però ja se sap, han vingut a conèixer la comarca i cal aprofitar el temps i la gent que els acompanya com els adalils o els cronistes.

Ens rep davant la cooperativa un home que se’l veu il·lusionat amb la seva feina i disposat a ensenyar els seus secrets i els seus anhels als escriptors que baixen de l’autobús i reben una carícia de la marinada, que bufa amb ganes en aquest indret.

Anem cap a casa seva i ens presenta la Roser, la seva dona, tant o més apassionda per l’apicultura com en Mateu; i ens desgrana pas a pas tota la història; des del neolític fins avui, i tot el procés d’elaboració de la mel i dels altres productes que es treuen de les abelles (de fet, ells diuen que col·laboren amb elles, fan intercanvi). Ens parla de sabons, melmelades, protectors labials, caramels, espelmes…

Els escriptors s’interessen pel tema i no paren de fer preguntes sobre el món fascinant de les abelles, i la Roser i el Mateu no paren de respondre amb ganes d’agradar i d’ensenyar aquest món merevellós que ens descobreixen a cada pas. Mentre parlem surten paraules d’un vocabulari «nou» que crida l’atenció com poden ser: espermateca, eixamenar o desabellament, que invoquen idees i conceptes per poder aprofitar en alguna novel·la, conte o poema futur.

Després de més de dues hores completes i intenses, i per acabar, fem un tast de mels de diferents flors i de cremes hidratants fetes amb espígol i mel.

Hem acabat la nostra estada a Ulldemolins vora les dues, ara agafem l’autobús per fer el trajecte que ens ha de portar a la Bisbal tot passant per Margalef i les Crestes de la Llena, ja a la comarca veïna de les Garrigues, que provoca un petit esglai quan, de sobte, canviem de comarca i sortim del Priorat en uns pocs quilòmetres.

Amb poc més de mitja hora arribem a la Bisbal, que com molt bé diu la dita: «La Bisbal en una roca…» és exactament així; pugem pel camí de la font fins arribar a Cal Trucafort, on ens espera un bon dinar que ens donarà forces per seguir el camí. La tarda se’ns presenta interessant amb en Roger Aleu, que durant el dinar ja ens predisposa a parlar d’ovelles, cabres i altres històries que a la tarda veurem i ell ens mostrarà.

 

[Cronista: Agustí Masip]

Dia 3

Dia 3

Dia 3

Dia 3

 

Crònica del dissabte 19 d’octubre de 2013 (tarda)

Adalil: Roger Aleu

 

Tarda de vida al tros del Roger Aleu. Anàvem a veure els ramats d’ovelles i de cabres, però em sembla que hem vist alguna cosa més.

En Roger ens ha parlat de la biodinàmica, aquesta «força de vida» que intenta unir l’esperit i la ciència. Integrar i reciclar seguint les lliçons apreses dels nostres avantpassats, però també entenent les influències astronòmiques. «La clau és donar vida, i vida vol dir orgànic», ha dit.

No he estat l’única que anava caminant a la vegada que volia fer fotografies de tot el que s’anava presentant davant nostre: les cireretes de pastor. Enormes. Les ovelles tímides, emmurriades, segurament per tanta gent de fora. El púdol, de la família pistatxera, també anomenat cornicabra i més endavant els pistatxers, ja sense fulles, i amb bona part del seu fruit plegat a terra… El racó dels esparvers, amb el niu buit esperant una nova primavera. L’ametlla llargueta originària del Montsant…

En Roger ens ha dit que la terra, a l’hivern, agafa la vida que deixarà anar després a la primavera. Jo crec que tot i la poca estona que hem passat al seu tros, això ho hem pogut constatar tots. Energia positiva embolcallant-nos, tot i les relliscades traïdores. Quan ja tornàvem, la posta de sol anava tancant un dia rodó. El paisatge, les abelles, la terra i els seus fruits. Els astres. Els artistes de tantes menes de mans.

 

[Cronista: Carme Bou]

Dia 3

Dia 3

Dia 3

Dia 3

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR