Diccionari

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
acordió diatònic
m

L’acordió diatònic és un intrument curiós i més aviat esquizofrènic.

 

És curiós (principalment) per tres raons:

1. Perquè és de vent, però no s’hi bufa.

2. Perquè té botons, com les camises, però quan el toques, de camisa, res de res, el portes penjat al davant, com si fos un davantal.

3. Perquè sembla que està viu i respira amb qui el toca.

 

I és esquizofrènic perquè, a la resta d’instruments, cada tecla, clau o forat correspon biunívocament a una nota, un sol so. Al diatònic, en canvi, cada botó acostuma a ser el possible detonant de dues notes enlloc d’una, depenent de com bufi el vent, de si li ve de cara, o si li ve de cul; si entra o si surt.

Així que si t’aventures a tocar-lo, mai saps què en sortirà.

Per cert, si estàs de sort, a la comarca del Priorat, darrere d’un diatònic, pots trobar-t’hi el Cosme.

[ERA] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR