Diccionari

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
brisa
f

1. Forta olor de raïm madur i passat i de celler enmig del camp, amb un cel blau, net i pur, al peu de la terra roja i la pedra calcària del Montsant.

2. «Conjunt de pellofes, rapa i pinyolada del raïm premsat o trepitjat, al qual s’ha llevat el most; cast. orujo. Be n’apartarà | fondo la brisa | sens pagar sisa | pens ne begué, Spill 6351. Perque la brisa per estar axuta no s’escalfàs y se fes agra, Agustí Secr. 100. Sobre un piloc de brisa seca, Ruyra Parada 25» [DCVB]. Vegeu rapa.

[TIC] [2019-2020]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
brisa
f

El que queda del raïm quan s’ha buidat de most. En surt l’orujo i la grapa.

[TSI] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
brisa
f

1. Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall. [GDLC]

2. Residu sòlid que resta del raïm després de ser trepitjat o premsat. [GDLC]

3. Orquestra popular d’instruments d’aire, formada per la Rapa, la Pellofa, la Polpa i el Pinyol.

[TRO] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR