Diccionari

Mires les tires de ceps i de sobte són com una declaració que s’estén davant els ulls d’una cal·ligrafia sinuosa. La bona lletra, clara, que s’escarpeix i es revincla, i que ha polit el temps i la llavor. Aquella mar ufana de verd de què parlava Guimerà, terròs i esforç d’un paisatge que és fruit del treball de l’home. Com un breviari sublimat de l’embriaguesa i de la inclemència, i del rigor obstinat i aspre de la perseverança humana, que és alhora la seva ingenuïtat tossuda, quan vol ser un déu i viu aquella comunió festiva amb la natura com si fos un titella de l’ebrietat. La vida com una verema llarga. Mires la vinya i veus que xerra més que les lletres. Lletra de mà, neta i angulosa, arcaica i sempre d’ara, com una música, ritme i moviment, ideograma sensible d’una geografia, del caràcter escrit d’un lloc i de la seva gent, com un tractat d’escriptura, traça i fil, línia dreta i coreografia il·luminada de la gran carrera que és l’agitació, la bullanga d’esser viu.