Diccionari

Laura alça acta de tot amb la seua càmera. Ens grava allà on anem, corre al davant de nosaltres, s’agenolla per agafar la millor perspectiva, busca el lloc més rocambolesc i cap allà s’enfila, buscant una presa especial. De seguida és, junt amb Roser, una ànima del grup: Roser mena la colla d’escriptors, amb les seues onomatopeies d’ordre assajades i ben efectives, i Laura fa recull de tot allò, per l’objectiu de la seua càmera. Ens demana que caminem com si no estiguera, però a mi em resulta del tot impossible no fer una mica el pallasso quan passe pel seu davant. Haig de fer un saltet, o caminar d’una manera aparatosa, o somriure a la càmera... Laura protesta, però no s’enfada massa. I tot contribueix a tornar aquells dies més intensos, a reforçar els lligams entre nosaltres i a fer-nos el Priorat si més no més entranyable. Seriosament, gràcies Laura!