Diccionari

Que no ha estat res, una estrebada o jo què sé, res, res, endavant, el món és fantàstic sota terra. I, des d’aquell dia, allà a la cova, des d’aquell moment precís en què vas grimpar com una aranya, en què les mans evocaven la ventosa dels dragons, concentra’t i enfila’t, concentra’t i enfila’t i ja ho has aconseguit, des d’aquell moment has tingut, sempre, i passats els mesos encara, consciència clara del teu dit.
Del dit gros de la mà esquerra.
Que semblava que no hi fos i que resulta que sí.