1. Havent desfet la maleta, fatigat pel viatge, em contemple a l’espill de l’Aljub, habitació que m’ha tocat al Perxe. Com davant d’un mapa, em dic: que poc sé de tu, i de manera imperfecta.
2. Quiet, mirant-te a l’espill, esdevens el teu propi retrat.
[MBM]
[2011-2012]
