Diccionari

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
fer la rosta
loc

Arriba el fred, els primers freds, i hi ha una gent que s’arrauleix vora l’estufa que escalfa l’aigua del mecanisme de fer oli, i no em feu concretar més, perquè no ho sé gaire i prendríem mal. Als molins de fer oli amb les aulives, no en els de fer-lo amb altres granes, es veu que hi ha d’haver sempre una estufa per escalfar l’aigua. Ja ho tenim. I llavors, quin remei, hi ha una gent que es posa davant d’aquell foc amb uns escambells i no troben altra manera més feliç de passar l’estona que torrar pa en aquell focarret i, és clar, amb el pa torrat i calent a les mans i allò que raja… En fi, que hi escampen oli per damunt, del que acaba de sortir de les premses. En diuen fer la rosta. Creieu-me que et vénen ganes de ser-hi. Et vénen ganes de fred de peus, de mans gelades, de nas vermell, per poder seure allà al peu d’aquella estufa, i mentre es va fent la rosta es va xerrant del bé, del mal, del vi, del cel. Però no pot ser. Ara aquestes coses ja no van així. La gent no té temps de passar les hores tastant l’oli. Sempre queda el museu i el record que en tenen els vells. A Margalef ho vaig descobrir un dia i ara sempre que busco benestar amb el cap, sempre que cerco una imatge potent de felicitat, vaig corrents cap a aquell peu d’estufa. I faig veure que no ho sé que fins el foc que hi ha és de fantasia.

[REM] [2015-2016]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR