Diccionari

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9
molins
m pl

Gegants covards i vils criatures malèfiques a les quals ja es referia Don Quixot en les seves memòries. (En la fotografia, alguns espècimens a Prades.)

[TRO] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
molins
m pl

Diuen que es deixen caure damunt de les muntanyes i s’entrenen per ser hèlices d’avioneta, gira-sols mecànics, gegants blancs o aspersors sense aigua. Diuen que han après a imposar-se a les ventades i que ara es deixen despentinar alegrement.
Ja sé què se n’ha fet dels plomalls de la dent de lleó que bufàvem de petites.
coi de molins interj
En formació dalt la carena
s’eleven rotunds en frontera
ben clavada als núvols nafrats.
Els molins, els lladres del vent,
espines blanques del reixat
que fereix el cel lentament.

[SBA] [2011-2012]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
molins
m pl

La Céline se n’adona just quan l’escriptor s’asseu al microbús. Han estat tants petits missatges enviats que hauria de ser una soca d’olivera per no haver-ho vist. Se’l queda mirant mentre veu com busca el seu seient i es deixa caure, derrotat. Potser no es veuran més, el programa de l’escriptor és apretat, i ella ha d’acabar la verema d’una punyetera vegada i no sap si podrà anar a la taula rodona del diumenge. L’escriptor ha tancat els ulls. Ella es queda palplantada a l’altra banda de la finestra, esperant que el pobre escriptor, abans de marxar, els torni a obrir, per donar un últim cop d’ull a ca la Margenada. No ho fa. Ja ha vist prou i no vol veure massa. La Céline no es mou, el microbús se’n va. I sí, obre els ulls però ara no l’espera ningú. És l’hora foscant i el cel, que és transparent i fa uns colors siderals, retalla el fil de les muntanyes. Fa dos dies que l’escriptor corre per aquells verals i ja sap que totes aquelles carenes ventades que veu a banda i banda estan amenaçades pels molins de llum. Se les imagina electrificades, amb rastelleres de pilones, altíssimes, amb la bombeta vermella al capdamunt. A l’escriptor els molins li fan gràcia, la veritat, i els troba una dimensió estètica, tan alts i tan vistosos. En té una percepció romàntica però és plenament conscient de la seva falsedat. Al final es fa fosc i es fonen el cel i la terra.

[AVB] [2009-2010]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR