Diccionari

Arbre amical, fins i tot simpàtic, de fulles tremoloses a mercè de la mica d’aire que es mogui. A la tardor guarda forces i perd la pampalluga i sembla una granera potes enlaire. Esvelta i blanca, esvelta i negra, segons.
En llatí, del bosc de pollancres, en deien populetum. I d’aquí, Poboleda. Quines coses, saber, per tant, que el nom del poble ve del xop, de l’àlber, del poll i la carolina.
Conten els savis que és el primer arbre del qual se n’ha seqüenciat completament l’ADN. Però ell ho porta amb naturalitat, sense fums.