- tocar v tr
Estendre un o més dits, una mà o les mans, un peu, etc., de manera que entrin en contacte amb alguna cosa. Fer entrar en contacte una part del nostre cos, quelcom manejat o llançat per nosaltres amb algú o alguna cosa. De vegades, aquest fet pot esdevenir-se sense voler, com li va passar al Petit Cep quan una de les seves llàgrimes va anar a tocar la punta del nas de la Fada de la Mina. I bona la van organitzar, tots plegats, d’aquell toc fortuït, sense premeditació ni traïdoria, però amb nocturnitat, això sí.
[ERA] [2011-2012]
Qui toca quan no toca, quan toca tocar no toca.
Máxima —i mínima també—
aplicable a qualsevol ítem:
personal,
animal,
mineral,
vegetal
i/o instrument musical
susceptible de ser tocat,
sigui al Priorat
o a qualsevol banda.