Diccionari

«Ple de verema era lo trull»

Spill o Llibre de les Dones

Sovint pensa en cada trull

amb una set tota llengua i bromera.

Els palparia cec com una polseguera

quan li puja la mort a consciència

i no pot despullar-se la pell

ja de tan usada i aspra,

ni fer fora, com un gos perdut,

l’amor submís que el legitima

a favor del gest captiu i caut

de les estacions, la fortuna i els actes.

En aquell paradís d’innocència

—samsó, garnatxa, merlot, picapoll—

no coneixia, potser, els tendríssims racons

dels sexes més lluents i amables,

ni la sang esmolada dels assassins,

però sí aquest desig persistent

i arrapat de ser absolutament tot,

aquesta pluja de viure a cor de vi,

diguen el que diguen tots els oracles.