Diccionari

Intens i d’un roig sang brillant que tot ho envelluta, que tot ho calma, que tot ho esborra i tenyeix de passió, que tot ho mostra en les seues textures i aromes, aquest vi sadolla els sentits. Compacte per una terra que, coberta de llicorella, concentra l’essència d’un món. Profund per un sol que acarona i il·lumina ceps, serres i persones. Madur perquè en cada carroll de raïm s’hi concentra una tradició d’esforç i de lluita, de terres i de cellers que agermanen i fan cooperar, i de passió per seguir sense defallir. Fort i amb grau, acarona els paladars i entumeix les tristors mentre reforça la bondat d’un món que, malgrat ser xic i acotat per serres, sobrepassa els seus propis límits.

Beguda natural que s’obté de la fermentació alcohòlica total o parcial de most de raïm sa i madur.

Les vinyes del Priorat
amb llicorella i arenes
han arrelat.
Si pageses i pagesos
bé les han cuidat
fan raïm de qualitat.
Aquests raïms,
transformats a la bodega:
primer en most, després en vi.
Aquest vi,
en botes es posarà
per poder envellir
i embotellar.
A la taula, destapar,
a la copa, mirar, fer-lo voltar,
olorar, decantar i fer-lo plorar,
al paladar i gustar.

Poema d’en Pere Rofes, artista del ferro i poeta prolífic

Els noms del vi. Els bòtils del vi Els colors del vi. Les olors del vi. Les formes del vi. El cau del vi. La vida íntima del vi i el coneixement ínfim que en tenc. La gramàtica i la sintaxi a disposició de l’exageració i l’eufemisme. Adjectius inversemblants per vins inopinats. Nassos de seda que calibren sensacions i emocions. Descripcions i elucubracions entorn una taula, una copa cristal·lina. Notes preses: «Montsant, geologia, climatologia, projecte de relació amb el territori, diverses pedres que afecten el vi, diversitat brutal, diversitat de sabors, vi de tros, relació íntima entre el pagès i el seu espai». I la cal·ligrafia és insuficient per captar el torrent que surt amb tanta naturalitat de la boca de na Claustre, que parla i no atura i que evita dos adjectius: bo i dolent. No hi caben aquests mots tan reduccionistes en l’univers del vi. Això també ho aprenc en aquest viatge. Sí que hi cap allò més subjectiu, més ximple, més acientífic: m’agrada i no m’agrada. Mentre va obrint bòtils ens demana que fem un exercici de memòria. Deu ser això, el vi: memòria ancestral. Què ens recorda el vi que estem bevent? On ens du? Als dies d’estiu de platja i barca? Als hiverns crus de l’illa, de caminada per la marina per cercar esclata-sangs, de sobrassada torrada al camp? A un vespre a París? A una matinada a Ventimiglia? On em du aquest glop que assaboresc i faig anar i venir dins la boca per esprémer-ne tots els records. Proust no ha vingut al Molar. Prenc més notes que demà no sabré desxifrar: «420, blau: 450, vermell, 620, groc. Longitud d’ona. Llevats que donen gustos diferents. Àcid tartàric». El vi és tot això i és una taula parada amb estovalles de fil i una sopera de porcellana i una conversa que vola enfora del Perxe, que intueix demà, que insinua 155, que vol fugir dels tòpics: vi i escriptors i la nit per davant i un pati per sortir a fumar en una nit que és el projecte de l’endemà.

Si som d’alguna cosa, som del vi. Fins i tot ho som els que tenim el paladar de suro. Ho miris com ho miris, el vi és el camí més directe cap als déus i cap a un mateix. Ens preserva de l’autoajuda i dels altres, que, com és sabut, són l’infern.

Cada glop de bon vi ha de ser assaborit com si fóra l’últim abans de l’execució.

1. Alguna cosa ha de tenir si Jesucrist va triar-lo com a metàfora de la seva Puríssima Sang.

2. 20 % d’instint, 20 % de fe i 60 % de perseverança.

3. 6 (sis) segons la numeració romana. Nombre perfecte, divisor harmònic i altament compost. Com el vi.

4.
Beses llavis de vidre i llavors notes
com la boca s’omple de vells sorolls.
Dins l’obscuritat repten els coscolls
i desfibril·len membranes ignotes

per galeries de mines remotes
o estómac de cetaci on dancen, folls,
esborranys d’arbres, pedres i matolls,
metamorfosant paraules en gotes.

Fressa d’animaló que mou les potes
o aleteig fugaç vora els aiguamolls.
Així ragen ara els sons, a borbolls,
com oracions a les boques devotes
mentre travessen la pell verjurada
del paladar que no calla ni bada.

5. Escurça el dia i allarga la nit. Estira la llengua dels tímids. Inflama la imaginació. Eixampla cavitats toràciques i dilata vasos i versos sanguinis. Obre horitzons desconeguts. T’espera amb la fidelitat d’un llibre. Etcètera.