Adalils [2009-2010]



Puig, Sílvia

silvia_puig

Sílvia Puig, (Vilafranca del Penedès, 1975) enòloga i vinatera del Celler Vinyes d’Itaca, a Gratallops. D’origen penedesenc, viu des de fa anys al Priorat.

Retrats fets pels autors

Dona, emprenedora i d’una vitalitat pròpia d’heroïna grega. [NAB]

Quan la vaig veure, l’Albert Villaró ja hi pensava el que jo ja no. [IMT]

A la seva memòria hi ha inundacions, abelles i llicorella. El vi que produeix sap a Faulkner, a mitologia, a fonoll. [OPF]

L’entusiasme conduït per una joventut plena d’experiència. La força de tot plegat. [GSA]

Ànima inesgotable i carregada d’energia que fa brollar meravelles entre les pampes. [ESC]

La Sílvia —belluguet amb ulleres de sol i mocador negre— s’enfila damunt de les bótes com si fos un isard. La criatura que gesta, protegida pel líquid amniòtic, nota els moviments, riu i compta els dies que falten per sortir a veure la vinya. [AVB]

raim

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Rofes, Pere

Pere_Rofes

Pere Rofes, (Reus, 1940) ferrer jubilat de Marçà, que treballa el ferro i crea a partir d’elements molt diversos. Arqueòleg autodidacte.

Retrats fets pels autors

Paisatge, art i bons amics, una mostra ben soldada del seu Priorat. [NAB]

Encara amb ferro es podria reconstruir el món. [IMT]

Les seves mans fan olor de ferro i argila. El tabac de pipa tan sols camufla una veritat innegable. [OPF]

La saviesa dels anys viscuts i l’elegància del tracte amb el ferro. [GSA]

Il·lustrador del ferro i coneixedor d’aquells fragments de la història que no tothom sap. [ESC]

Aquells neolítics protoprioratencs, que encara no sabien fumar en pipa ni treballar el ferro, deixaven, ben amagades per camps i torrenteres, destrals de basalt negre. «Ja ens les trobarà el Pere», pensaven. [AVB]

ferro

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Masip, Josep M.

lo_cateri

Josep M. Masip lo Cateri. (La Vilella Alta, 1946) pagès, músic i margener de la Vilella Alta, gran coneixedor de tècniques i materials relacionats amb la pedra seca.

Retrats fets pels autors

Pedra a pedra avança el margener fins a convertir-se en el guardià artesà de la muntanya. [NAB]

Vivim ara, sempre ara, amb la pedra o la feina ben feta. [IMT]

Segons la seva pròpia definició, jardiner del paisatge. Sí, però també arquitecte sense plànols. [OPF]

La sensibilitat pel color i l’ordre. La simfonia de la pedra ben posada. [GSA]

La pedra seca balla la dansa que el músic margener li compon. [ESC]

Lo Cateri aixeca parets que d’aquí a mil anys encara hi seran. Llavors, si és que encara hi ha turistes, aniran a visitar la Vilella Alta, se les miraran i diran, admirats: «Això és una veritable obra d’art, senyors». [AVB]

marge

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Miró, Ferran

Ferran_Miro

Ferran Miró, (Cabacés 1954) pagès oleïcultor de Cabacés, impulsor de l’Associació d’Oleïcultors del Priorat i implicat en els moviments socials apareguts al voltant de temes de paisatge i patrimoni.

Retrats de Ferran Miró fets pels autors

Quan algú estima la terra tan apassionadament, no pot fer més que lluitar per ella. [NAB]

Els profetes, com a tals només els recorden. [IMT]

Intèrpret d’oliveres centenàries. Sap traduir les paraules mudes dels arbres a idiomes comprensibles per a tothom. [OPF]

La voluntat de no trair els avantpassats, de tractar la terra i els seus fruits com a part d’un mateix. [GSA]

Les oliveres són la seva passió, així com lluitar per allò en què creu fermament. [ESC]

El Ferran té l’aire lleugerament cansat de l’heroi que torna a casa, vol estar-se amb la família i reposar a la vora del foc, però sap que sempre l’espera alguna causa noble, o un camp d’oliveres velles que esperen que algú les cuidi i les estimi. [AVB]

-

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR