Autors [2009-2010]



Palazón Ferré, Òscar

oscar_palazon

Òscar Palazón Ferré (Lleida, 1969) és professor de secundària, escriptor i traductor. Ha escrit els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005) i el coit imperfecte (March Editor, 2010) i les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008) i El fotògraf (Ara Llibres, 2008), publicada en castellà per JP Libros el 2010. Viu a Les Borges del Camp.

Retrat fet per Albert Villaró

L’Òscar ens arriba tard, a misses dites, però així que treu el cap pel Perxe és com si hi hagués arribat el primer i fos ell qui ens esperés. Té una feina important, més que no pas les nostres, que, més o menys desvagats o més lliures, hem pogut escapar-nos de les rutines i obligacions un dijous al matí. Però arriba l’Òscar i ja hi som tots, perquè ens faltava una rialla oberta, una simpatia radical, sense timideses ni costures. A tots els grups hi ha d’haver un catalitzador, algú capaç de lligar la maionesa, el cosí que no veus gaire sovint però que cau bé a tota la família, l’amic que potser no xerra gaire però a qui tothom escolta amb atenció. És d’aquelles persones que prenen notes en una llibreteta, i després, d’aquell full amb quatre ratlles, n’escriu un capítol de novel·la, en fa un dibuix o compta un poema colpidor. I, tot i això, i per més que ho provem, és impossible envejar-lo. [AVB]

_

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Mora, Ignasi

ignasi_mora

Ignasi Mora (Gandia, 1952) és escriptor. Exerceix el periodisme des del 1970, tant l’escrit com el televisiu (ha estat director de Gandia Televisió). Com a novel·lista, ha publicat Finale, Les veus de la família, Mela, Maig i Ulisses II (Premi Mallorca 2007 i traduïda a l’anglès). A més a més, ha publicat les narracions Les veus de la ciutat i Un corrent interminable, així com llibres de cuina, viatges, entrevistes, etc.

http://www.escriptors.com/autors/morai/

Retrat fet per Òscar Palazón

Filòsof, escriptor i periodista de barba barroca i prosa esmolada. Com a bon narrador, sent veus de tot tipus —de la família, de la ciutat— i les transcriu als seus llibres. L’època de l’any que més li agrada és la primavera, cap allà al maig, encara que és capaç d’escriure sobre les quatre estacions sense cap mela de dificultat. Conversador totterreny, s’adapta a qualsevol tema, des dels fideus fins a les pastisseries. L’interlocutor que té la sort de coincidir amb ell no es cansarà mai d’escoltar-lo. Quan s’engresca, un corrent interminable de paraules brolla de la seva boca, fent gala d’una ironia personalíssima. El 2007 va guanyar el Premi Mallorca amb Ulisses II, la qual cosa li va permetre tenir tot el temps del món per dedicar-se a l’escriptura. I així continua, incansable, fins al finale. [OPF]

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Sales Amill, Gemma

gemma_sales

Gemma Sales Amill (Barcelona, 1945) De formació humanística combina les feines d’escriure i il·lustrar amb la de donar classes de dibuix i pintura en una escola d’adults. Té contes per a infants publicats  traduïts al castellà, a l'italià, al japonès, a l'anglès, al xinès cantonès, al xinès mandarí i al coreà. El 1992 li van concedir el Premi de la Crítica Serra d’Or d'Il·lustració Infantil i el 2003 va guanyar el primer Premi Parcir d’Àlbum Il·lustrat. Actualment té pendent d’edició una novel·la per a adults. També realitza tallers específics per a infants.

http://www.escriptors.com/autors/salesag/

Retrat fet per Ester Suñé Cugat

Establir connexió amb Gemma Sales esdevé tracte directe amb la sensibilitat i amb una tendresa fàcil de captar pel receptor.

Ella escriu i dibuixa a la vegada; i allò que no pot expressar a través d’una vessant ho fa amb l’altra. Segurament que la seva trajectòria li permet escollir acuradament la millor opció per compenetrar-ho.

Si ens ensenya les butxaques, podem trobar-hi un ampli ventall de pedretes de diferents mides, colors i textures. Se li complica enèrgicament quan trepitja un terreny on la varietat de mostres geològiques és elevada i ha de fer front a una tria.

Els camins que li agrada recórrer són lineals, intenta sempre que li és possible obviar les corbes i continuar tots els seus afers amb aquell somriure identificador que sempre fa bo de tenir a la vora. [ESC]

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Suñé Cugat, Ester

ester

Ester Suñé Cugat (la Fatarella, 1980) és diplomada en Relacions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Li agrada compaginar diverses activitats, però la creació literària és la seva debilitat. Ha rebut diversos premis de narrativa, un gènere que també atresora, però els últims anys de la seva trajectòria se centra en la poesia. Amb la publicació del seu primer recull de poemes, Esperit de llima, ens mostra el seu positivisme i el seu propi univers, aparentment senzill, però amb un rerefons farcit d’inquietuds.

Retrat fet per Ignasi Mora

Intriga que tot d’una vages a conèixer cinc persones amb qui conviuràs un cap de setmana. Un punt en la ratlla de la teua vida. Recorde que en sentir el nom d’Ester, vaig pensar Ester Suñé, la Fatarella, 1980, poeta i narradora. Podíem haver-nos contat la vida, intimar, compartir-nos. També reinventar-nos, per què no? Però se’ns esmunyen aquestes possibilitats als escriptors no expansius. Se m’obria una galeria de personatges per a farcir-los de biografies. Ester el dia de Nadal que va conèixer L. i el viatge a Escandinàvia. Ester descobreix l’origen de la seua família. Després, Ester agafa la melmelada i unta el pa com G. Ester travessa el sorprenent túnel de la ficció i s’escampa en molts punts en la ratlla de la teua vida. [IMT]
_

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Villaró Boix, Albert

albert_villaro

Albert Villaró Boix (andorrà nascut a la Seu l’any 1964) ha publicat, entre altres obres, el llibre de relats La selva moral (La Magrana, 1993), el d’articles de premsa Els quatre pilans (La Magrana, 1998) i quatre novel·les: Les ànimes sordes (La Magrana, 2000), Obaga (La Magrana, 2003), L’any dels francs (Columna, premi Nèstor Luján 2003) i Blau de Prússia (Columna, premi Carlemany 2006). Fa ben poc ha acabat una altra novel·la, La primera pràctica, que publicarà ben aviat Columna.

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=9195

Retrat fet per la Núria Añó

L’Albert, sí, aquell escriptor que passejava pel Priorat amb una gran gorra negra, el posat misteriós i feia furor entre les autòctones, paregut a en Marlon Brando en els seus millors temps, només que en lloc de la moto posem-hi que arribà amb un Panda, és clar que després sobre el terreny pertinent seguí a peu, i duia Crocs, un mena de calçat foradat que respira i ha de deixar una petjada curiosa, d’aquelles que tot arqueòleg somniaria tenir davant. Però fixin-se, després, quan la resta d’autors dormim, ell maquina la fase inicial d’aquestes entrades, sigui com sigui una idea merament experimental que no triga a arrelar, i diria que per aquell cant hipnòtic que apareix tothora del frec de dues fustes, reclam de mussols en diuen, però que va envaint, connectant cada cambra del Perxe com una gran tela d’aranya. Al Molar comença un nou dia, ell es treu una càmera de camuflatge i fotografia, què no sabria dir-ho, però en interiors es decanta per etiquetes de vins, llavors quan menys t’ho esperes te’l trobes llegint un e-book, i és que l’Albert és un dels escriptors que venien de més lluny, alguns asseguren que d’Andorra, altres que venia del futur. [NAB]
_

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Añó, Núria

foto

Núria Añó (Lleida, 1973) ha publicat en volums col·lectius com ara Dones i literatura a Lleida, VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda i Estrenes. Va guanyar el XVIII Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d’Almenara. El seu relat 2066. Comença l’etapa de correcció ha estat traduït a set llengües. La novel·la Els nens de l’Elisa (Omicron, 2006) va quedar tercera finalista al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Les darreres obres són L’escriptora morta (Omicron, 2008) i Núvols baixos (Omicron, 2009).

http://www.nuriaanyo.com/index.html

Retrat fet per la Gemma Sales Amill

Lleidatana, de la collita de 1973. En els dies prioratins, amb la Núria —com amb els altres escriptors—, vàrem compartir sostre, paisatges, àpats, també rialles i poc més. No vam tenir temps d’aprofundir en la nostra coneixença. Però, seguint amb el tòpic a l’entorn de les escriptores, puc assegurar que la Núria no portava barrets extraordinaris, ni tampoc no viatjava amb un coixí. En canvi, sí que puc dir, perquè em vàrem parlar, que fa traduccions de l’alemany i escriu, escriu molt, perquè li agrada. Vaig cercar el seu web i així vaig saber que ha estudiat Filologia Catalana i Llengua Alemanya. La seva obra ha estat premiada i seleccionada en diversos certàmens i ha estat traduïda al castellà, francès, anglès, italià, alemany i polonès. Te la mires i ho sents, aquesta dona jove, té una estreta relació amb la literatura. Es fa palès en el seu esguard observador i en el gest, decidit, de la seva boca. No li manca ni la voluntat ni la constància. Són els trets diferencials que hi ha entre un escriptor d’ofici, del que només escriu per afecció. Núvols baixos (2009) és la seva darrera novel·la. [GSA]

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR