Autors [2011-2012]



Sala, Toni

Tonisala

Toni Sala (Sant Feliu de Guixols, 1969) escriptor i professor de literatura catalana.

Retrat fet per Teresa Roig 

Es creu popularment que les eines d’un escriptor són el paper, la ploma i, o en el seu defecte, l’ordinador. Però no és cert. I en el cas del Toni, aquest clixé cau pel seu propi pes. Però no sols perquè no sigui amant de la típica llibreteta de butxaca per prendre notes, sinó per la seva mirada. En ell, resulta una evident eina de treball. Per la forma d’examinar les coses, amb els ulls ben oberts, curiosos i afamats, i en les espurnes que desprenen en fer algun descobriment. És com si, per dins, encara fos un nen. Un infant que necessita tocar i sentir-ho tot en primera persona, esplaiar-se en el que li és desconegut, a fi de desxifrar-ne els misteris; alegre, aventurer, d’esguard net i amb la capacitat de sorprendre’s intacta; eixelebrat, directe, ingenu i cruel alhora... com tots els nens, vaja. Però en gran.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Roig, Teresa

TRO

Teresa Roig (Igualada, 1975) escriptora.

Retrat fet per Sara Bailac

La dona de verd xarrupa amb cura una punteta de vi negre mentre passa les pàgines a la dosi mínima de paper que necessita per crear. Perquè ser una dona 2.0 no és incompatible amb utilitzar encara el bolígraf i fer-li vestits a mida a la llibreta. El disc dur de la Teresa emmagatzema la passió pel cinema, per la literatura, trossos de cançons i de citacions desats com retalls de diari als calaixos de la memòria interna. Potser per tantes hores de convivència, la Teresa té un trosset ben viu de Lola Pons, que treu el cap a estones per riure’s del món.

Potser és l’admiració per les dones que donen vida (la coneixem acompanyada pel Pau, que no és un més dels seus personatges) allò que fa que tothom sigui comprensiu si es cansa o es queixa. Però no fa ni una cosa ni l’altra, ni tan sols quan aquest únic revolt del Priorat que no acaba es posa tossut. Llibreta en mà es deixa guiar per una vena exploradora que la porta a espiar per les escletxes, a anotar minuciosament totes les paraules estranyes que sent o a analitzar fins a l’últim píxel d’una fotografia a la recerca de noves històries per imaginar, per caçar, per explicar.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Ramon, Estrella

estrella_ramon

Estrella Ramon (Tortosa, 1964) escriptora i professora de música.

Retrat fet per Manuel Baixauli

Em desconcerten, Estrella, les persones que pareix que no amagueu res, que no teniu armaris ocults. Que davant de desconeguts parleu, des del primer instant, com si els coneguéreu de tota la vida, que esteu disposades a somriure tothora i a encaixar, alegres, qualsevol impertinència. I a cantar i a tocar en públic, si s’escau.

Sóc un pou d’on costa traure paraules. Diuen que mai no se sap què pense. El misteri, per a mi, ets tu i les persones com tu: tan obertes, tan sense arbustos.

On hi ha el teu secret?

Baixant per un camí de pols vas dir: «De bon matí, cal evitar-me».

Es donà el cas que jo tenia un compromís al teu poble, Tortosa. T’ho vaig dir. No havien passat segons que ja m’havies oferit ta casa.

Al cap d’unes setmanes jo era instal·lat a ta casa. En conversa informal et vaig preguntar si allò que havies dit de la teua primera hora del matí era cert. «Sí», vas dir, seriosa.

Vaig dormir a gust, en ta casa. De bon matí, quan vaig sentir passes i petits sorolls a la cuina, vaig esperar al llit. Crec que em vaig adormir de nou, perquè quan vaig despertar tenia la impressió que algú havia entrat al meu dormitori i m’havia passat a frec.

Em vaig alçar, em vaig vestir, vaig entrar al lavabo a rentar-me la cara. Obrires la porta de casa per marxar al treball. Vaig estar a punt d’eixir i dir-te alguna cosa; acomiadar-me, si més no. Dins del meu cap ressonava, però, la teua advertència.

Tancares la porta, vaig sentir l’ascensor.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Baixauli, Manel

ManelBaxauli

Manel Baixauli (Sueca, 1963) escriptor i pintor.

Retrat fet Toni Sala

Bé, Manel, tu que ets escriptor ja saps que és difícil i inútil l’intent de definir una persona. Com que m’has tocat tu, tinc la sort de sentir-me comprès i deslliurat d’afalacs fàcils, artificis solidaris i retòrica.

Vaig venir al Priorat havent llegit la teva novel·la, i després he rebut el teu recull de contes, on he trobat afinitats literàries i generacionals. Va agradar-me conèixer-te. Amb tu, s’hi pot parlar. Hi ha intel·ligència i el punt d’eixelabrament —encara tancat i educat, per falta de confiança— que permet l’aproximació. No ets una persona que es faci estranya: gran què. Tens gustos cinematogràfics una mica exquisits pel meu gust, però, en literatura, som de la mateixa corda.

A l’acte de comiat, vaig quedar admirat com dominaves l’oratòria. Ja als llibres m’has semblat d’una llengua dura i segura. Després de les converses que vam tenir sobre el món literari català i les nostres pròpies vicissituds, només se m’acut desitjar-te tota la sort del món. Endavant. Molta fe.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Bailac, Sara

Sara-Bailac-p

Sara Bailac (Tàrrega, 1986) poeta i politòloga.

Retrat fet per Estrella Ramon

La Sara va arribar a la Figuera amb la veu alegre, els cabells curts, el cap ple d’idees i els peus fets pols.

La Sara venia de lluny, potser per això tenia tant de mal als peus.

Havia passat un temps al bell mig de l’oceà (Atlàntic), al damunt d’una illa diminuta. Ara passava un temps al bell mig de la península (Ibèrica), al damunt d’una ciutat molt gran.

Darrerament i geogràficament, sembla que la Sara té tendència a trobar-se al mig d’allà on s’estigui.

Volta pel món, es fixa en què fan alguns polítics i s’empesca poemes per, a poc a poc, anar omplint un mapamundi.

O, tal vegada, són els poemes, els mapes i el món els que, a poc a poc, s’empesquen la Sara, no n’estic segura.

Del que sí que estic segura és que la Sara arribarà allà on vulgui; que és molt tecnològica, una gran tertuliana i una excel·lent contadora d’històries pujades de to.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR