Diccionari [2013-2014]

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

agullonar

v tr

Com un cèrvol, he eixartigat nits a fanecades i, entre rocs escantellats i piles de malea, amb aveall d’estels i vesc com a paranys, he abassegat caderneres, brúfols i pinsans. Acaba d’arribar al Molar. Fa solet. S’asseu a la terrassa d’un bar restaurant, hi escriu dos versos destarotats i no evita piular-ho: «Ací els ocells canten molt!». Estols i estols de pardals, amb vols rasants, cusen el cel amb la vinya: tot allò que vola no té l’ombra sargida als peus. La cambrera li serveix l’esmorzar. Ell intenta cosir una conversa i l’agullona amb poca traça: «El vi és d’ací?». «És de la cooperativa», respon despreocupadament. El desig és la metàfora de l’altre. També el desig de vi? O sobretot el de vi?

[JPM] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

al Priorat cap pedra és visible

Al Priorat cap pedra és visible, però totes hi són aguantant la terra, l’esllavissament de les ànimes, els cementiris tancats amb panys de temps i de ceps, però no es veuen. Només se sent el seu cop sec i dur, com de tartana que baixa pel camí cap a l’obaga de la fosca, mentre una petita rabosa dispara el seu udol de mort contra una estrella tot just nascuda. Fins i tot la veu dels homes té so de pedra i la de les dones que renten en els safarejos, on el vent que ve de mar els xiula cançons d’amor de pirates.

Si aneu al Priorat vigileu amb les pedres foses. Serpentegen per l’ànima fins que troben la vena petita del cor de l’home i s’hi endinsen. D’aquest instal·lar-s’hi, neixen els infants menuts i també petites galàxies.

Jo hi vaig ser, però, duia la meva cuirassa de veu.

I la tramuntana i la boira amagades a la butxaca.

[DMA] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Aleu, Roger

 

[MAE] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Aleu, Roger

Pagès tocat pels astres. Algú que enterra banyes de vaca plenes de fems i exhibeix tanta felicitat al rostre no pot estar equivocat. Si, a més, no els talla la cua a les ovelles, recomana que no ens excedim a l’hora de menjar cireres d’arboç, planta pistatxers, no pentina la terra de sota les oliveres i controla les línies geodèsiques que li travessen els camps, llavors ja no és només un pagès: ha de ser per força Roger, el biodinàmic.

[MES] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Aleu, Roger

És un pastor, però no sembla un pastor. És un pagès, però no sembla un pagès. La seva genealogia i el seu abans d’ara ens ho podrien explicar, però no en sé res. En Roger parla molt somrient i tranquil, mentre camina tot ell amb una seguretat d’ancià, mirant l’horitzó de les seues terres, i dels seus ramats, controlant-los amb la mirada, com si la mirada li fos un comandament a distància. La seva conversa és distreta i ell ho sap. Ens parla dels seus ramats, dels seus conreus i de la seva filosofia. No estem gaire a trobar part del seu ramat d’ovelles (les cabres ens les ensenyarà en el tancat ple de palla que hi ha a la fi del camí, molt més avall), que en veure’ns van desplaçant-se cap a una altra banda més arrecerada de les nostres mirades. En Roger és el senyor de totes aquestes terres i això se li nota fins i tot en la manera de respirar. Els gossos que l’han vingut a rebre de lluny, ho saben tant com nosaltres. Quan parla dels gossos sí que sembla un pagès dels de sempre. «Els gossos al seu lloc, res de a casa i dormint al llit. Els gossos són gossos»— ens diu somrient, sense imposar-se, però sense cedir. No li agrada cedir en les seves conviccions. A mi, tampoc. Dialoguem encesament sobre si les pedres tenen ànima o no. Defensa amb força la seva convicció de la inanimitat de la pedra. Jo que en tot hi veig esperit! En Roger vesteix com un hippi tradicional i, per com vesteix, semblaria que anessin a visitar la comuna on viu en comunió amb la terra, però si t’hi fixes bé té mirada de vell assenyat i astut, rere la mirada alegre, i mentre et parla de l’herba que deixa créixer a la base de les seves oliveres, de les banyes que colga dins la terra a l’estiu i a l’hivern, banyes de vaca que ha infantat, farcides de femta del propi animal o de sílice, amb els seus extrems irradiant a la terra la simfonia de l’univers, una s’adona que el pensament de l’home està canviant començant segurament per la seva base alimentària i d’una manera lenta. I que en Roger n’és un dels seus milers d’artífexs. Això sí, al Priorat.

[DMA] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Aleu, Roger

La puresa no és en la innocència sinó en l’enteresa que covem. Puc afigurar-me la crosta de solitud, però no capir-la, cada dia, en aquells cimalls d’ametllers i festucs. Però és d’aquesta crosta que ha de venir, per força, la força, l’impuls recòndit del cicle, l’embranzida, la veritable biodinàmica, el llampec soterrat que una banya de vaca rep i a la superfície retorna, en un llambreig, el batec primigeni.

[JPM] [2013-2014]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR