Diccionari [2017-2018]

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

carga

f

Tot el raïm que podia portar un matxo.

[RGC] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

cargol [var. caragol]

m

Els cargols que vam menjar a Lo Celler de la Figuera, cuinats per l’Anna i servits pel Xavier, són excepcionals i podrien competir i guanyar a qualsevol plat de cargols lleidatà. «A aquest plat de cargols no li pots posar carn», va sentenciar l’Anna. L’única carn acceptada és la d’aquest petit gastròpode. I en Xavier va reblar: «El cargol és el marisc de terra». Aquests cargols són una delícia dolçament picant gràcies al tomàquet confitat amb amor per la cuinera, més el punt exacte de coent. Un plat de cargols addictiu i memorable. També a la Figuera, l’endemà, el matrimoni, ja jubilat, va obrir l’antiga fonda per a nosaltres, els lletraferits, i ens va oferir crestes, patates de Festa Major i altres menges i vins del Priorat que vam celebrar entre converses i rialles.

[ERP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Carrasquet (Carrasclet)

Pere Joan Barceló i Anguera va néixer a Marçà l’any 1682 i va morir a Breisach el Vell el 3 o 4 de setembre del 1743. Va ser un soldat fuseller de muntanya, primer a les ordres del seu pare i després va arribar a capità sota el comandament del coronel Antoni Vidal. Va ser guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança. Si en comptes de ser prioratí hagués estat nascut a Arizona, no tingueu el més mínim dubte que John Wayne hauria protagonitzat més d’una aventura posant-se a la pell d’aquest soldat al Far West. Era alt, ben plantat i, si fem cas dels retrats i les escultures, Carrasquet té una tirada a Kit Harington i, ja posats a fer el càsting amb un actor més proper, a Quim Gutiérrez, Oriol Pla i, per interpretar la seva maduresa, Abel Folk.

Tot i ser analfabet, l’home es va espavilar ben aviat per fer-se entendre en diferents idiomes ja que, fugint dels seus perseguidors, va creuar fronteres que el van dur ben lluny del Priorat: primer a terres del Rosselló, després a Viena, a Mugdia (Hongria), més tard a Nàpols, sempre enrolat en tropes i lluitant, per acabar morint en combat als 63 anys a Breischac el Vell, una illa fluvial del Rin, actualment territori alemany. Per què li deien Carrasquet? Bé, diguem per començar que segons les cròniques apareix com a Carrasquet però també Carrasclet o Carrascot. El noi, que provenia d’una família de moliners i carboners del Molí d’en Barceló, o d’en Xacó a Marçà, parròquia de Capçanes, fou batejat Pere Joan. Però com passa a pagès, en Pere Joan el van posar a treballar de carboner de carrascles (carbó d’alzina) i, com que era el petit de casa, el van batejar familiarment com a Carrasclet. Sobre la seva amorosa en sabem poc, per no dir res. És clar que amb tanta guerra, conquesta, empresonaments, fugides, combats, massa temps per enamorar-se, casar-se i tenir descendència no n’hi va quedar. En tot cas, si algú en vol saber més, d’aquest lluitador del Priorat, pot consultar els llibres que n’han escrit na Margarida Aritzeta, l’Andreu Sotorrra i na Goretti Barceló. O bé anar a la Biblioteca de Catalunya on trobarà les dades històriques d’aquest personatge mític en un manuscrit de Francesc de Castellví i Obando que, sembla ser, es va entrevistar personalment amb Pere Joan Barceló.

[ERP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

cementiri

m pl

Al Priorat ningú no s’inquieta si li proposeu de passar la nit al cementiri, de gosar anar-hi a mitjanit i restar-hi sol. Al contrari, es clavarien empentes per ser-hi l’escollit. I fan bé. Cada celler té el seu, de cementiri. És allò que en altres indústries en dirien l’arxiu històric. Al racó més amagat del celler, perfectament endreçades en prestatges fets a mida, les ampolles històriques, testimoniatge de la collita de cada anyada, van acumulant pols i saviesa, com els més venerables pergamins de les biblioteques secretes, a l’indret anomenat el cementiri. Certament que també hi suren esperits, en aquests cementiris, però són juganers esperits de vi. Diuen que cementiri ve del grec «koimetérion», que volia dir dormitori. Els cementiris vinícoles del Priorat són un retorn als orígens etimològics: també inciten a dormir-hi la trompa, i en aquest sentit també guarden un vincle misteriós amb els secrets i africans cementiris dels elefants.

Si als cellers els cementiris són l’arxiu d’ampolles que testimonien la història de la producció, els altres cementiris han hagut de quedar com una visita pendent. I és llàstima, perquè vistos de lluny, o de prop però massa de passada, fan enyorar la informació que guarden. A més de lloc de culte de la memòria, de recer dels estimats perduts, els cementiris dels pobles conserven, com els cementiris dels cellers, tota la informació històrica: els noms habituals en cada època, els cognoms propis del lloc, arrelats o nouvinguts, l’idioma de les làpides segons com ha bufat el vent de la història. L’únic que ens n’ha parlat, llargament i documentadament, amb entusiasme, ha estat Jonàs Macip, batlle de Porrera.

No hem vist el cementiri de Porrera. Només en sabem el que ens n’ha explicat en Jonàs, alcalde i adalil. Diu que el cementiri és mig civil i mig religiós, per la tradició laica de la vila a la darreria del xix, i que ostenta símbols maçònics. Només això ja el fa singular. Hi ha una tradició de cerimonial civil, de fer-hi enterraments laics, fins amb banda de música, que et fa imaginar els cinematogràfics funerals de Nova Orleans, amb els negres tocant jazz mentre desfilen pel carrer rere la caixa. Diu que la colla local dels diables van actuar en el comiat en el cas d’un mort durant la Festa Major. Tot plegat evoca el vilanoví enterro d’en Carnestoltes, el rei dels poca-soltes, amb el seguici de música i disfresses i desconsolades concubines viudes que travessa la vila, des de la casa mortuòria fins a l’indret de la cremació i la sardinada.

[AMJ] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

circ

m

Al coll d’en Solans et situes en un dels braços del circ del Priorat. En aquesta comarca el circ és una imatge recurrent: per traçar la forma dels pobles (des del coll d’en Solans, divisem la Morera, Poboleda, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, Torroja i Gratallops) o per traçar la forma d’amfiteatre d’algunes vinyes. No deu ser casualitat. Potser aquí s’entén millor una idea universal: hem vingut a ballar (que no pas a ballar-la) i cada dia hi ha funció.

[ABP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

cirerer d’en Grau, el

Jonàs Masip, l’alcalde de Porrera, ens ha explicat una bonica història sobre Lluís Llach i aquell territori. Com Llach ha cantat aquelles muntanyes que envolten Porrera. I com des d’un coll, on havia crescut un cirerer bord, en un tros d’en Grau, home molt estimat al poble, es descobria una vista magnífica del terme. Llach va voler titular la seua cançó Lo cirerer d’en Grau, però aquest es va negar, perquè va dir que la gent faria befa. Que aquell arbre era bord, i no feia cireres ni res. Llach es va penedir de no posar-li aquell nom, i més quan al poc de morir en Grau també ho feu el cirerer. Li he proposat al Jonàs portar-ne jo un de tendral de València, i plantar-lo a aquell lloc. M’ha mirat amb el seu esguard d’ulls clars, mirada viva i llesta. M’ha dit que sí, que ell hi farà el camí. I el plantarem la tardor vinent: un cirerer ver, en honor d’en Grau.

[MDR] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR