Diccionari [2017-2018]

A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z · 0 / 9

clemàstecs

m pl

«Saps què són, els calamàstecs?» M’ho solia preguntar l’àvia Amàlia, que gaudia regalant-me noves paraules i sonoritats tant com comprovant la meva sorpresa davant de la descoberta. Com podia ser qui ningú, abans, m’hagués parlat dels calamàstecs? (A casa els anomenaven així.) Per això, en entrar a casa d’en Mario Ratés, l’oncle d’en Lluís Porqueres, se m’encén la fiblada de la nostàlgia quan ell, sol·lícit amb les visites, ens ensenya el celler i les eines que hi té penjades. «Sabeu què és, això?» Algú respon: «clemàstecs». «Cadena amb ganxos que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar al foc». Jo encara diria més: és la cadena amb ganxos que serveix per a penjar-hi les teves arrels, que és com dir les teves entranyes, ben a la vora de la xemeneia, perquè mai n’oblidis el caliu o la nosa que poden fer, perquè al seu costat hi puguis posar uns altres clemàstecs. A vegades sospites que les teves arrels tenen la forma que deuen tenir al Priorat: les imagines recargolades, com les oliveres centenàries, per aprofitar la mica de terra que troben allà on altres només hi veien un ermot.

[ABP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

color

m

Vermell robí, vermell cirera, granat, porpra, vermell sang, òxid, mora, vermell maó, vermelló, morat, rosat, violeta, gerd, bordeus, rosa pàl·lid, salmó, vermell carbassa, corall, maduixa, rosa clar, rosa pell de ceba, blanc trencat, cru, groc, groc llimona, groc pàl·lid, groc palla, coure, groc verdós, ocre, iode, ambre, acerat, daurat, caoba, ivori, nacre, or vell. Aquests són els colors del vi.

[ERP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

company companya

m i f

Elisenda Roca, Raül Garrigasait, Antoni Munné-Jordà, Martí Domínguez, Anna Ballbona, Roser Vernet, Carme Bou, Maria Anguera, Jonàs Macip, Lluís Porqueres, Júlia Viejobueno i tants d’altres... gràcies de tot.

[ECB] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

cresta

f

Aquesta excrescència pròpia de galls i gallines té una evident vibració punk, una actitud de mirar-se les coses fent-los llengots. Existeix una comèdia vàcua a vegades associada a l’alta cuina. Possiblement sense voler-ho, a la Figuera es van inventar un plat que fa uns llengots alegres a aquesta comèdia tibada: són les crestes, una delícia presentada sense sofisticació, que porten al seu interior patates i rostit (mescla sublim de pollastre, carn magra, vedella...) i la mà amorosida que hi dona forma: la mà de la Maria de l’antiga fonda de la Figuera, ara tancada. Amb el seu home, l’Albert, tot generositat els dos, t’estenen la taula i un tros de cel. Així de fàcil.

[ABP] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

diumenge

m

És diumenge. L’estada al Priorat s’acaba, però encara hi falta la cirereta. Els escriptors, que ja no us sou desconeguts, que ja heu fet confidències, que ja heu pactat cites, trobades, presentacions i àpats, us heu d’acomiadar dels vostres amfitrions. De tots. De tota la comarca. Dels adalils i de les persones que han fet de la vostra estada un garbuix de sensacions agradables. Ara ja saps on et portarà, quins records seran convocats quan obris un bòtil de vi del Priorat i l’aboquis a la copa i l’ensumis, i deixis que ocupi tots els espais de la teua boca. Et durà aquí, a aquest lloc que ja enyores perquè hi tens les hores comptades. Perquè ara fas la maleta i arreplegues tot el que tenies escampat per la garbinada, que a partir d’ara serà per sempre nom d’habitació, i de vent humit que ve de la mar i que és un dels que dona caràcter al raïm d’aquesta terra. Aquest últim acte, que inclou una taula rodona i una actuació musical, es fa a la Morera de Montsant. Na Roser va davant i et marca el camí. Al teu cotxe ha pujat n’Antoni Munné-Jordà. Parlau del paisatge, de les corbes, de la impossibilitat del pla i la línia recta. I després et diu nom de persones que coneixes. Diu Anna Maria Villalonga. I diu Margarida Aritzeta. I diu Quim Soler. El va conèixer, ell. Són coetanis i et conta anècdotes, moments que van viure junts en temps que eren difícils, però que recorda amb dolcesa i amb un somriure. I et diu com era d’exuberant la seua literatura, com tenia sempre el cap ple de projectes... Tu també somrius i entens per a què serveixen les trobades d’escriptors.

[ECB] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

ermita de Sant Antoni, l’

L’ermita de Sant Antoni domina el poble de Porrera. Amb el seu xiprer de soca esquilada, perquè si no no hi pots circular. La va dibuixar Joan Miró, que tenia un padrí de Cornudella, i al dibuix encara s’aprecia més que l’ermita és asimètrica, perquè quan la feien van calcular malament i se’ls va acabar el terreny a la dreta de la porta. I amb els anys el xiprer encara s’ha engreixat més. El 17 de gener hi fan una festa sonada, evidentment sense els tres tombs, perquè l’ermita no dona cap facilitat per a enrondar-la. Diuen que ara hi van establint una festa de glossadors, que troben la inspiració de les corrandes al fons dels cellers. Segur que això incita a cantar i fer rodolins, i fins i tot a rodolar pel rost per poc que es descuidin.

[AMJ] [2017-2018]
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR