Itineraris [2009-2010]



Dia 4 2009 // El Molar – Marçà – Capçanes

_
Diumenge, com marquen els cànons, ens aixequem més tardet i ens mudem per anar a fer el vermut a Capçanes. Allà ens esperen adalils, socis del Centre, la gent de Priorat Centre d’Art i l’Orquestra de les mines. Els representants de les institucions que ens han donat suport per poder fer la trobada, Oriol Izquierdo de la Institució de les Lletres Catalanes i Adam Manyé, delegat del Departament de Cultura a Tarragona. I els amics de Llibres Ebrencs i de ràdio Falset i tothom que ha volgut vindre a escoltar una primera pinzellada de l’experiència d’uns i altres, que durant tot l’any que ve s’ha de convertir en obra literària i que, el 2010, presentarem a la comarca.

Per dinar, ens endinsem pel camí de la Fou, seguint la petja del Carrasclet. La Vall està preciosa, un bon escenari per dir-nos a reveure.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Dia 3 2009 // El Molar – Cabacés – La Vilella Baixa – La Vilella Alta – El Molar

_
Avui, cap al país de l’oli i cap al Montsant occidental. A Cabacés, ja ens esperen al Molí de l’oli del Ferran Miró, que ens explica les interioritats de l’oli i els enganys de certs mercats. Dalt de tres 4x4 ens endinsem cap al Montsant, a Cavaloca, nom d’etimologia misteriosa que dóna nom a l’oli que ens regalen per amanir el pa de demà. El Ferran encomana passió i aprofita per demanar als escriptors que ens facin de tornaveus al món sencer.

Mas Roger ens apareix com un oasi de verdor i aigua, amb el toc difícil de qualificar de les rajoles i els afegits que aquí i allà et capten la mirada. Com aquella inscripció que ara ens fa riure...

Pila Bautismal d’el Kabasès, que l’any 1936 profanaren els fanàtics d’els disolvents liberalismes d’importació

I a la Vilella Baixa veiem, en la façana d’alguna casa enfilada, la mà dels càtars...

A la tarda, lo Cateri ens mostrarà els marges per la banda de darrere, els decorats i les tramoies. El reble, fet de milers de pedres i pedretes, que són les que fan possible que l’espectacle del marge vist de cara sigui un petit miracle d’equilibri i harmonia. I el músic que també és, ens ensenya debades a fer sonar les canyes que atrauran els moixons innocents.

L’olivera de la Vilella Alta ens contempla mentre la contemplem. S’acaba el periple amb els adalils, demà tothom tornarà cap a casa seua, cap a la vida de cada dia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Dia 2 2009 // El Molar – Bellmunt – Marçà – Gratallops – Falset – El Molar

_
Bellmunt del Priorat: les Mines de Plom. Fa fred al defora. El Pere Rofes ens espera.

Després d’assistir al passi del documental sobre les mines (amb testimonis d’antics miners), uns quants hi baixarem.

Ara tot ben il·luminat i amb accessibilitat prou confortable. Que diferent una visita guiada, vacacional-turística, d’una jornada de treball humà, d’uns miners entaforats en la pregonesa de la foscor, que foradaven la terra, amb llum de carbur, resseguint les vetes del mineral preuat!

Marçà. El Pere Rofes ens porta fins a la Miloquera. Panoràmica oberta a totes bandes. La Roca la Mola, Llaberia, Tivissa, obertures cap a les Terres de l’Ebre... La terra tardoral, color de vi que ens arriba, a la mirada, treballada i ja veremada. I el Montsant més enllà!

Ens presenten aquí, a La Miloquera, el Centre d’Interpretació de la Tortuga Mediterrània.

I el Pere Rofes ens endinsa en la casa i estances de l’escultor Marçà-Giné (1918-2007), en fase de rehabilitació. El foc, la cuina, els forns... parets esquinçades amb frases gargotades amb carbó ben negre. Homenot del Priorat.

Hem visitat, ja al poble, el Museu Lula Pérez/Marçà-Giné. El Crist Avergonyit ens colpeix, fiblada a l’ànima.

Pere Rofes obsequia els escriptors amb una silueta de ferro, un home clavat de peus a la comarca, amb una mà al cor on l’amor esclata, i l’altra al cap, seu del seny, o potser, diu algú, tapant-se la mirada que no pot acceptar un paisatge que ens amenaça amb molins gens quixotescos.

A Gratallops, a les vinyes de la Sílvia Puig, on Homer reviu amb els seus vins d’Ithaca: Odysseus, Akyles i Penélope. Herois mítics i tasca heroica la de fer brollar uns raïms i un suc exquisit d’una terra on la llicorella se’ns presenta amb tota la seva fragilitat i eixutesa.

Quan som al celler, ens sedueix amb el seu entusiasme i les seves explicacions, mentre tastem el suc del raïm en diversos estadis d’elaboració i criança.[ramon bargalló-cronista]

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

Dia 1 2009 // Del Molar a La Figuera i de La Figuera al Molar

_
Al caliu de la taula, on la mirada s’ajunta a la paraula, la Claustre ens endinsarà en els secrets del vi: mireu, oloreu, tasteu! I ens vol fer parlar, explicar amb mots allò que els ulls, el nas, la llengua, la boca, la gola ens pessigollegen al nostre jo/ment/cervell. Torna el problema d’abans: realitat i llenguatge. Deixem-ho! Àrdua tasca, avesats com estem a beure vi acompanyant els àpats sense el ritual que ara aprenem. I les paraules que volen descriure el que sentim, les diem perquè recordem allò que hem sentit abans. Aquelles olors, aquells sabors, aquelles qualitats sensitives amarades al recorregut vital/personal/únic de cada jo, les retrobem en aturar-nos en aquesta copa de vi que potser tremola entre els nostres dits. Quina vida ens retorna? Quins paisatges ens reverdeix? El vi ens enlluerna el passat, Claustre? Podem ser objectius? I amb tot, quan el primer pronuncia un gust (potser de plàtan), una olor (potser de melis)... sembla que el grup assenteixi i ho reconegui (sempre hi haurà algun dissident!).

Els vins que hem tastat:

Blanc: Les Brugueres (2008), Conreria Scala Dei
Vi jove: Les Sorts (2008), Celler del Masroig
Criança: Cartoixa (2005), Celler Scala Dei

I sopem.... Amanit, badejo, coques farcides... i vi. [ramon bargalló – cronista]


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR