Com a cadascun dels adalils, li hem demanat que ens parli d’ell…
L’espiral de la vida?
Cap a tombants del 1902, casa i terres hagueren de malvendre’s. La família, amb molt de dolor, marxà cap a altres indrets, eren temps difícils, i més que ho serien…
Cent anys després d’aquells fets, a l’estiu de 2002 la porta d’aquella mateixa llar s’obre de nou. Noves il·lusions, noves veus, altres cares al davall de la mateixa teulada, i damunt els trespols… uns nous ulls, una nova mirada, cap al mateix paisatge, cap a la Roca de Llaberia
El temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc.
Aviat farà 10 anys que visc al Priorat, de ben menut els pares m’hi van portar, invariablement cada cap de setmana, cada estiu.
Sense saber-ho, vàrem comprar la casa que els besavis, per coses de la vida, s’hagueren de treure del damunt, i és aquí, al mateix lloc on acabava una historia, on en comença una altra…
——————
Si en voleu saber més coses, veure fotografies de la seua obra, suggerent com el text que ens ha passat… el Miquel és actiu en les xarxes socials, el podeu trobar al feisbuc.
I ben aviat a PRIORAT EN PERSONA, SEGONA EDICIÓ
// Comentaris (0)