Arxiu d'etiquetes: centre quim soler

crònica de la darrera tertúlia vi-terària amb Sílvia Alcàntara


Crònica de tardor

Sílvia Alcàntara

Olor de colònia

Han passat molts dies d’ençà de la lectura dOlor de colònia . Em disposo a fer la crònica i, evidentment, agafo el llibre. L’obro sense anar a buscar cap pàgina en concret i em trobo un punt de llibre inesperat, una fulla de tardor marronosa premsada a les seves pàgines. Em ve a dir que ella, com el llibre, em parla dels records, d’una memòria dels temps passats, d’unes olors amb efectes de retrocés que em transporten al món de les colònies allà pels anys 40, 50, 60…

I em trobo recordant el que vam dir. La primera pàgina és ja una mena de preludi del que trobarem dins la novel.la, el nus de l’acció: l’ofec i mort d’un dels protagonistes que no tindrà veu, de la mateixa manera que la societat de què ens parla l’autora no tindrà llibertat individual. Un microcosmos d’una negror esborronadora. Aïllats del món exterior, com el malaguanyat Isidre Claret.

No hi ha esperança per gairebé ningú en aquest món claustrofòbic que crema cap a la seva pròpia destrucció.

Al voltant d’aquesta mort inicial, el Climent i la Teresa protagonitzen una història trista i duríssima. Potser com la vida a la colònia. I al seu voltant, un munt de personatges que van dibuixant d’altres línies no tan dramàtiques. Costums i maneres de fer i de dir que van esbossant un llibre amb molt de cos i estructura –com el vi que ens va acompanyar al llarg de la tertúlia, com els telers de la colònia, el seu fil.

Em torno a mirar la coberta i penso que aquesta novel.la ens parla sobretot de la memòria i la necessitat de posar-la per escrit, i és que al capdavall, l’únic que quedarà són les històries.

La fulla, d’una primor trencadissa, encara em porta l’olor d’aquell dia al Montsant. De la passejada a Setcases, del parc de la Ciutadella…La torno a posar entremig de dues pàgines, somric, potser només mentalment i tanco el llibre.

Carme Bou

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Més textos, inèdits, de Quim Soler, amb música…


Aquest poema, Mentre ella dorm forma part d’un recull POEMES DESAPAMATS, que va guanyar el premi de poesia Hilari d’Arenys l’any 1978

MENTRE  ELLA   DORM

Mentre ella dorm
li faig poemes
perquè la nit no se me la mengi

Mentre ella dorm
li parlo baixet
perquè també li vull entrar pel somni

Mentre ella dorm
li pinto el vestit
perquè demà estigui més bella.

Mentre ella dorm
m’apropo al no res
de ser sense ella.

I mentre el Jordi Jané ens el recitava, la Marta Cardona i la Nàiade Martinez hi posaren la música… podeu sentir-los aquí mentre ella dorm

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

textos de Quim Soler llegits a la cloenda de _Priorat en Persona_


Ens han demanat de difondre els textos que Jordi Jané va dir-nos el dia 16 a Pradell i que la Marta i la Nàiade van acompanyar tant i tant bé amb el violí i el violoncel.

Són gairebé tots fragments del programa literari La porta dels somnis que Quim Soler va fer durant  anys a les nits de Catalunya Ràdio del 1985 al 1993, més de 200 programes, dels quals, el mateix Quim, entre altres coses deia…

«[…] En aquest espai radiofònic ens endinsem en uns terrenys en què les possibilitats creatives i els marges d’acció són força amplis, cosa que aprofitem per introduir-nos en l’univers de la imaginació més lliure. Els textos que forneixen els guions sempre són matèria estrictament literària, ja sigui de collita pròpia o bé combinats amb materials (prosa i poesia) d’autors diversos, nacionals i forans, sempre traduïts al català. Els textos d’enllaç dels blocs del guió són llegits pel conductor del programa, amb l’alternança d’una veu masculina i/o femenina per als textos de creació literària aliena (bàsicament poesia). Si bé es pot dir que els protagonistes de La porta dels somnis són els llibres, l’estrella invitada n’és el text i el plaer que aquest pot arribar a transmetre […] qualsevol temàtica pot ser metamorfosejada en matèria literària i difosa per les antenes.»

Aquí us deixem, doncs aquest fragments, de programes diferents, que encara podeu escoltar, gràcies a Internet, en la veu de Quim Soler…

1. «Un consell: el dia, la nit que passi el Halley pel terrat de casa, no us quedeu davant del televisor, somieu escales amunt, obriu la porta de les fantasies, enfileu-vos a l’antena col·lectiva, estireu la mà i aquelles pessigolles que sentireu no intenteu explicar-les a ningú..

2. imagineu-vos que el cel és això i només això, aquesta conya de vida que estem vivint sobre la terra, tan amenaçada ella, pobreta. i que el paradís el fem i el desfem entre nosaltres cada dia, amb cada il.lusió o desil.lusió: i posats ja a fer, imagineu-vos que el simple fet de viure vivint ja vol dir ser eterns…»

3.« l’altra tarda un rètol em va salvar la vida, anava jo a suïcidar-me pels volts de la rambla de catalunya, a barcelona i quan passava pel carrer provença, a l’aparador d’una botigueta de modes, tuls i sedes diverses, hi havia aquesta demanda formal, escrita a mà, amb majúscules i fet amb retolador: es necessita senyora per cosir tardes. us puc ben jurar que just en aquell moment vaig sentir dins del meu ésser que acabava d’esclatar un castell de focs artificials. I si una tarda se us esquinça pel bell mig haureu de buscar això: una cosidora de tardes, perquè pels forats d’una tarda un no tarda a perdre il.lusions. i aleshores un es pot imaginar un somni, un somni en què coneixes  una cosidora de tardes. en principi les cosidores de tardes aconsellen als seus clients que els facin a mans fragments de tardes seves, o sigui aquells instants inoblidables: una mirada al passeig, una emoció amb pigues, un primer petó -ai, ja tan llunyà-, un parpelleig impossible, la piga al llavi…. amb aquests retallets, una bona cosidora de tardes, una professional, te’n pot arribar a confegir una magnífica tarda de recanvi, per tenir-la a punt per aquells dies en què tot se’t torça…

4. «…hi havia campanes d’ambulància, de bombers, de lleprosos; hi ha campanes de freda recepció d’hotel, hi ha la campaneta de plata amb què la marquesa crida el majodorm que ja dorm, hi ha aquella restrellera de petitíssimes campanetes que sona amb eco budista quan entres en una muda botiga de vetes i fils. hi havia la campana de gràcia i l’esquella de la torratxa; hi ha la campana que és marca d’arrossades, hi ha la campana que sona de matinada i resulta que només era un somni de campaners que tocaven a vius. hi havia faldilles de campana… i no oblidem aquelles misterioses campanes que sempre les sent tocar aquell que mai no sap on sonen, i per pasqua hi ha llèpoles campanes-campanetes-campanones de xocolata, que mai no aconseguiran posar-nos el cap com una campana… la capana de la xocolata que caga la gata…»

hi ha llàgrimes que humitegen,

hi ha humitats que llagrimegen.

hi ha amors que moren,

hi ha morts que enamoren

«hi ha portes que grinyolen, hi ha portes que no ajusten, hi ha portes corcades, hi ha portes mal grexinades, hi ha portes bufades, portes encallades. hi ha portes falses, portes secretes, hi ha portes corredisses, hi ha portes automàtiques, hi ha portes giratòries, hi ha portes santes, de caoba, de seguretat, blindades… però només hi ha una porta que sigui…

la porta dels somnis!

I a la propera entrada…  alguns altres textos esparsos i inèdits també recitats a la cloenda

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

DEMÀ, DIA 13 i LLUNA PLENA, ELS CINC ESCRIPTORS ARRIBEN AL PRIORAT


Des de Sueca, Sant Feliu de Guixols, Tàrrega, Igualada i Tortosa, faran cap al Priorat demà a migdia els convidats d’enguany.

Pujarem a La Figuera, que com diu la dita…”La Figuera està molt alta, Cabassers ben amagat, la Bisbal en una roca i Margalef en un forat”.

Des d’allà veurem una gran part del Priorat que, després, a partir de l’endemà podran recórrer. Dinarem a la Fonda, on l’Albert i la Maria ens faran, com sempre, d’amfitrions esplèndids. És una de les fondes que de tota la vida  ha posat el Priorat a taula… Ens acompanyaran el Josep M. i el Jaume, alcalde i regidor del poble, que ens acullen i ofereixen el dinar i el vi del celler Ficària, cosa bona per acompanyar els bons plats.

Encabat, si estem en forma i el temps ens ho permet (ja ens agradaria, ja que la pluja ens ho impedís!) baixarem xino xano cap al Molar, pel camí de Damunt Roca. Mentre fan la digestió, els convidats comencen a conèixer-se entre ells… Al vespre, al Perxe, coneixeran els quatre adalils que els dies següents no els deixaran…

Tot és a punt…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

ELS QUATRE ADALILS DE PRIORAT EN PERSONA 2011


Els quatre adalils,  que des del 13 al 16 d’aquest mes d’octubre faran conèixer el PRIORAT en persona als escriptors que hem convidat, ja estan a punt i il·lusionats per participar en aquest projecte.

Montserrat DOMINGO, nascuda a Raimat, és ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys.

“Vaig néixer a Raïmat – Lleida l’any 1943 i a Montsant – Priorat l’any 1977. Sóc monja anacoreta i visc a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, que pertany al poble de Cornudella de Montsant.

L’opció de solitud, és a dir, intentar viure l’espiritualitat del primers anacoretes, em va portar fins ací, on contiuo vivint, fent camí en l’aprenentatge i procés personal dia a dia, en la pregària, el treball, l’acolliment… En la solitud les coses es simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Deu, les persones, la natura….i jo, no es pot separar. Bé, això es el que intento viure tot estimant, i no sempre me’n surto.

Cosme GUINAU, pagés nascut a la Ribera, va ser un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat. Viu a Falset.

Vaig néixer a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) on vaig estar escolaritzat fins els 12 anys. Després vaig treballar a les terres dels meus pares com a pagès fins els 28 anys, que vaig començar a treballar al servei tècnic d’una empresa de ramaderia, pinsos i producció de carn.

Tres anys més tard, conec la M. Dolors Sellés, ens casem i anem a viure a Falset.

Després de disset anys, l’empresa canvia de propietari i ens ofereixen una indemnització per plegar. Amb aquests diners, més la capitalització de l’atur, comprem una finca agrícola, la qual transformem per fer producció d’horticultura ecològica. Aquest episodi dura feliçment fins a la jubilació.

La meva màxima afecció és  la música, canto en una coral i aprenc a tocar l’acordió diatònic.

Miquel LLIGADAS, nascut a Sitges, artista escultor, gravador… amb arrels al Priorat, hi torna per viure-hi, a Capçanes.

Cap a tombants del 1902,  casa i terres hagueren de malvendre’s. La família, amb molt de dolor, marxà cap a altres indrets, eren temps difícils, i més que ho serien…

Cent anys després d’aquells fets, a l’estiu de 2002 la porta d’aquella mateixa llar s’obre de nou. Noves il·lusions, noves veus, altres cares al davall de la mateixa teulada, i damunt els  trespols… uns nous ulls, una nova mirada, cap al mateix paisatge, cap a la Roca de Llaberia

El temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc.

Aviat farà 10 anys que visc al Priorat, de ben menut els pares m’hi van portar, invariablement cada cap de setmana, cada estiu.

Sense saber-ho, vàrem comprar la casa que els besavis, per coses de la vida, s’hagueren de treure del damunt, i és aquí, al mateix lloc on acabava una historia, on en comença una altra…

Carme SIMÓ, de Bellmunt i Porrera, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca.

“Vaig néixer a Bellmunt del Priorat l’any 1944. Vaig anar a l’escola del meu poble fins als 16 anys. He anat dues vegades a la Universitat,  ja de gran. Les dues primeres legislatures de la democràcia vaig ser regidora de Bellmunt, del 1985 al 1987 vai ser-ne alcaldesa. De l’any 1974 fins al 1999 vaig presidir una entitat turística que aglutinava els 9 pobles de la DO Priorat. Des 2003 al 2005 vaig ser presidenta de la Cooperativa  Vinícola del Priorat. Totes aquestes activitats no m’han fet bullir l’olla, ans al contrari. Sóc pagesa, com ho ha sigut la meua família

Enguany, a més, quatre socis del Centre: el Ramon B., l’Agustí M., la Núria S. i la Carme B faran una petita crònica diària de com haurà anat amb cadascun. La crònica la penjarem aquí al blog i a OFFLLETRA i no descartem fer això  de les piulades (@centrequimsoler) de tant en tant #prioratenpersona.

Tot i que, per sort i per desgràcia, al Priorat hi ha llocs on només poden piular els moixons (i que duri!!).

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PROGRAMA DE _PRIORAT EN PERSONA 2011_


Ja tenim tancat el programa, aqui us posem la part formal, els continguts i els detalls, ja us els anirem desgranant a mesura que es vagi fent i desfent, caminant, vivint, bevent, parlant…

El Centre Quim Soler, torna a convidar uns dies al Priorat autors d’arreu dels Països Catalans per estar-s’hi, per viure’l i veure’l amb els ulls i els mots de quatre persones de la comarca, que els parlaran del seu Priorat i els el faran conèixer de primera mà.

L’objectiu d’aquest encontre i intercanvi, que es fa cada any en dos parts (la vinguda i la tornada), és doble. Volem fer descobrir i conèixer, a través de la seua gent, un paisatge físic i humà, tangible i intangible, massa poc visible en l’imaginari literari del nostre país, tant pel que fa a la producció pròpia com pel que fa a la producció general, que el pugui tenir de referent o d’escenari. I, a la vegada, volem fer conèixer de manera directa, a la gent de la comarca, sobretot a la tornada,  els escriptors convidats i propiciar intercanvis diversos a les escoles, biblioteca, etc.

No volem transmetre una visió estereotipada del territori, ni presentar un escenari des d’una

superficialitat que el faci intercanviable. Volem que la nostra realitat, el nostre paisatge cultural es facin evidents a través de l’intercanvi i l’experiència compartida amb les persones de la comarca, els adalils, que acompanyen els escriptors durant la seua estada aquí, a la vinguda. A la tornada, l’any següent els autors presenten els textos creats a partir de la seua experiència, textos que són publicats a  www.prioratenpersona.cat una obra oberta, individual i col·lectiva alhora, que es va fent a cada edició de la trobada.

—–Els escriptors:

Sara BAILAC (Tàrrega,1986) poeta i politòloga.

Manuel BAIXAULI (Sueca,1963) escriptor i pintor.

Estrella RAMON (Tortosa, 1964) escriptora i professora de música

Teresa ROIG (Igualada,1975) escriptora.

Toni SALA (Sant Feliu de Guixols, 1969) escriptor i professor de literatura catalana

—–Els Adalils (Les persones que els acompanyaran):

Enguany hem triat quatre persones vinculades a la comarca, encara que no les 4 hi hagin nascut. Alguns han triat de viure-hi i s’hi han quedat. Pertanyen a diferents àmbits i tots quatre tenen unes personalitats ben marcades.

Montserrat DOMINGO, nascuda a Raimat, és ermitana a Sant Joan del Codolar des de fa més de trenta anys.

Cosme GUINAU, pagés nascut a la Ribera, va ser un dels primers a fer horticultura ecològica al Priorat. Viu a Falset.

Miquel LLIGADAS, nascut a Sitges, artista escultor, gravador… amb arrels al Priorat, hi torna per viure-hi, a Capçanes.

Carme SIMÓ, de Bellmunt i Porrera, pagesa i dona compromesa amb la realitat social i política de la comarca.

Del 13 al 15:

el Molar – la Figuera – Bellmunt- La Foia – Montsant – Capçanes

diumenge, dia 16 ACTE DE CLOENDA OBERT AL PÚBLIC

CASAL de Pradell de la Teixeta

a partir de les 11.30

Taula rodona

entre els escriptors, els adalils i representants institucionals

RECITAL

Textos de Xavier Amorós (llegits per gent de Pradell) i textos de Quim Soler, llegits per JORDI JANÉ

MÚSICA

MARTA CARDONA, violí

NÀIADE MARTÍNEZ,violoncel

i

Vermut

per a tothom

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter