Amb tu ens vam saber valencians en festa,
festes que eren colors, trons, músiques per l’aire.
I ens sabérem més rics amb la teua cançó
-llibertat hi alenava- un tresor que cap lladre
no ens podrà furtar mai i ens va fer més alegres.
Brindarem junts, si véns, amb vins de fondellol
i malvasia dolça; et collirem un ram
de flors de paloma, que són rosa, tirant
més aïna a morades, del gerani que creix
en un racó del vell jardí de l’hort de Motxo.
Aviat hi haurà magranes i les podràs tastar
I més endavant, dàtil. I un agost tornaràs
amb els teus a la Festa: de nou entre palmeres,
nocturns de nard i d’Elx que en carn viva estimaves.
GASPAR JAÉN
// Comentaris (0)