Arxiu d'etiquetes: literatura catalana

PROGRAMA SALES:SIURANA 7 de juliol de 2012


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

GRÀCIES EMILI!


Emili Teixidor va ser un dels participants al projecte Les cares del vi.

Aquí teniu el text seu i una foto de la visita dels escriptors participants, el desembre del 2009

EL VI FA SANG   / Emili Teixidor

 

 

La carn fa carn i el vi fa sang.

Al meu poble, de petit, havia sentit aquesta dita moltes vegades. Que la carn feia carn ho vaig entendre al seu moment i amb les dificultats de l’època, però que el vi feia sang ho vaig copsar de seguida potser pel color de sang del vi i perquè sentia com em corria per les venes quan en bebia, per poc que fos. En bevíem en got i en porró, i la quantitat i qualitat del vi eren signes evidents de la importància de la festa. Més vi, més festa. Més vi, més alegria. Més vi, més vida.

I després vaig conèixer les terres del vi. La força i la virtut de la terra que porta el vi perquè el xucla de la terra i es nodreix del paisatge que l’envolta. A la copa de vi sembla reflectir-s’hi tot el paisatge que ha envoltat les vinyes, tots els pujols i muntanyes i camps i núvols i sols i llunes que han acompanyat la seva criança.

I més endavant, ara com si diguéssim, les cares del vi. Aquests homes i dones que en la imatge que en tenia de nano, trepitjaven i premsaven els raïms i en treien el suc que era el vi, la sang de la terra. La cara del treballadors tèxtils de les fàbriques de la meva in- fantesa eren les mans, tenien la cara clavada a les mans. Les cares del vi hi porten gra- vats els peus i les mans i la mirada amb què amoroseixen els ceps i la collita i les cubes i els trulls i… Tot els queda gravat a la cara.

Són cares apretades d’experiència i de tasts. De bon vi. De bona raça. De bona criança. Mireu aquestes cares: són la bondat i l’acolliment i la saviesa de la terra. I el perfum i l’ànima del vi.

Aquestes cares són els mapes del vi, els dies del vi,  els camps del vi, els camins del vi, les bancades del vi, la collita del vi, la feinada del vi… l’amor al vi. Aquestes cares són

la presència del vi, les embaixades del vi, les veus del vi, els ulls del vi, el somriure del vi…la vida del vi.

Des d’ara, en aixecar una copa de vi, serà com retre un homenatge a aquestes cares que ens acompanyen encara que siguin lluny. No són cares del tot desconegudes perquè quan alcem la copa i mirem lluny, a l’infinit, per expressar un desig o celebrar una ale-gria, hi poden endevinar els trets i la força dels homes i les dones que han fet el vi, l’han agombolat i amanyagat com si fos el seu fill. És la seva obra. Alço la copa per ells, per les cares del vi, i per dir-los de tot cor Gràcies!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

BARRABUM, BARRABAM, BIM-BOM-BAM….


CLOC!

“Aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua.

“…L’enginy és interclassista. No cal tenir grans coneixements per solaçar-s’hi. N’hi ha prou a saber mirar les paraules de reüll, amb els ulls de qui veu el món per primera vegada. Cada vegada. L’exercici sempre paga la pena, perquè els secrets de l’enginy no són tan gratuïts com semblen.”
Màrius Serra

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

POETES QUE HAN PASSAT PEL CENTRE QUIM SOLER -5


Amb tu ens vam saber valencians en festa,

festes que eren colors, trons, músiques per l’aire.

I ens sabérem més rics amb la teua cançó

-llibertat hi alenava- un tresor que cap lladre

no ens podrà furtar mai i ens va fer més alegres.

Brindarem junts, si véns, amb vins de fondellol

i malvasia dolça; et collirem un ram

de flors de paloma, que són rosa, tirant

més aïna a morades, del gerani que creix

en un racó del vell jardí de l’hort de Motxo.

Aviat hi haurà magranes i les podràs tastar

I més endavant, dàtil. I un agost tornaràs

amb els teus a la Festa: de nou entre palmeres,

nocturns de nard i d’Elx que en carn viva estimaves.

GASPAR JAÉN

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

POETES QUE HAN PASSAT PEL CENTRE QUIM SOLER -4


EL PRIORAT

El paisatge es desferma com la llum
d’un capvespre d’octubre qualsevol,
com un esbart d’estornells que alça el vol
obeint la retòrica del fum.

La memòria entollada, el perfum
de la boira, el silenci i el grinyol
i tots els altres ocells cecs del dol
em redueixen a mer embalum.

Sí, t’esperaré sota l’arbre en flames.
A les seves branques canta la cendra
de les paraules que jo hi vaig estendre.
Batolla-la si pots mentre destrames
els secrets que bleixen rere les gammes
de colors d’aquesta fruita aspra i tendra.

ÒSCAR PALAZÓN

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

POETES QUE HAN PASSAT PEL CENTRE QUIM SOLER -2


#DIAMUNDIALPOESIA – BON DIA!
(http://diamundialpoesia.wordpress.com)

“S’ufana la branca del lledoner,
brunz i remou prop la bassa un eixam,
reposa al ràfal lo tupí d’aram
i és com un recapte el dia seré.
Quan lo camí s’emprén sense despit
del somni que el nou matí ja ha enterrat,
no mos atura l’irreal ampit
del somni que ara s’ha fet veritat.”

ANDREU SUBIRATS
COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter