Vam anar a veure l’exposició a l’Arts Santa Mònica a BCN. Com diu Enric Casasses al llibre que l’acompanya: “La seva força és la llengua, la perfecció, la mesura, la seguretat amb què s’emociona i parla amb paraules que no podrien ser més ben triades: Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda /ni és fosca la ventura de la nit. Aquest començament, i tot el poema que li ve al darrere, és un clàssic, un cim de la poesia universal, és la veu jove i apassionada (…) del negador de la negació, del qui, contra les lamentacions sobre el temps perdut, s’aferra a la vida i a la bellesa Res no és mesquí/ perquè els dies no passen, del qui, davant els ombrívols predicadors de l’absurditat i la lletjor de tot, afirma amb veu decidida: Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa.”
No cal dir que subcrivim això que diu Casasses. I us recomanem l’exposició i, sobretot, l’obra de Salvat Papasseit. A la biblioteca del Centre Quim Soler podeu trobar un exemplar del llibre Poesies, amb il·lustracions de Josep Guinovart (1962), amb un esbós biogràfic de Tomàs Gracés i una introducció de Joan Fuster: un llibre preciós!
També tenim l’edició facsímil clandestina, o pirata si voleu, feta amb paper de “tebeo” de l’obra completa, l’any 1976.
A la plana del costat del poema Res no és mesquí, les formigues amigues fan via cap al sol…
Per a més informació http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit.pdf
I un vídeo inquietant i polèmic amb la canço que Rosa Zaragoza canta del poema…homenatge a Salvat Papasseit
// Comentaris (0)