Arxiu d'etiquetes: literatura catalana

SALVAT PAPASSEIT-POETA AVANGUARDISTA CATALÀ


Vam anar a veure l’exposició a l’Arts Santa Mònica a BCN. Com diu Enric Casasses al llibre que l’acompanya: “La seva força és la llengua, la perfecció, la mesura, la seguretat amb què s’emociona i parla amb paraules que no podrien ser més ben triades: Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda /ni és fosca la ventura de la nit. Aquest començament, i tot el poema que li ve al darrere, és un clàssic, un cim de la poesia universal, és la veu jove i apassionada (…) del negador de la negació, del qui, contra les lamentacions sobre el temps perdut, s’aferra a la vida i a la bellesa Res no és mesquí/ perquè els dies no passen, del qui, davant els ombrívols predicadors de l’absurditat i la lletjor de tot, afirma amb veu decidida: Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa.”

No cal dir que subcrivim això que diu Casasses. I us recomanem l’exposició i, sobretot, l’obra de Salvat Papasseit. A la biblioteca del Centre Quim Soler podeu trobar un exemplar del llibre Poesies, amb il·lustracions de Josep Guinovart (1962), amb un esbós biogràfic de Tomàs Gracés i una introducció de Joan Fuster: un llibre preciós!

També tenim l’edició facsímil clandestina, o pirata si voleu, feta amb paper de “tebeo” de l’obra completa, l’any 1976.

A la plana del costat del poema Res no és mesquí, les formigues amigues fan via cap al sol…

Per a més informació http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit.pdf

I un vídeo inquietant i polèmic amb la canço que Rosa Zaragoza canta del poema…homenatge a Salvat Papasseit

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

VERMUT LITERARI – M. Baixauli – L’home manuscrit


El darrer cap de setmana de maig va venir, convidat pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi, l’escriptor (i pintor) de Sueca, Manuel Baixauli, autor de L’home Manuscrit i del recull de contes Espira¡.

Vam fer tertúlia sobre la seua obra, les obsessions, gustos i anhels que s’hi destil·len. Vam divagar sobre l’art d’escriure i de pintar escrivint o escriure pintant. Vam filosofar sobre la memòria i l’oblit, els mecanismes i els recursos que ens imposen i que posseïm. Vam arremetre contra els depredadors de territoris i de mons sencers.

I, és clar, vam debatre de manera teòrica i pràctica sobre el vi de marraixa (garrafa) i el que no ho és, i és bo i alegra el cor dels hòmens i les dones. I el vam gaudir, com pertoca a les tertúlies vi-teràries del Centre.

Vam parlar també, tu diràs, de la força de la paraula escrita, parlada, cridada. Del plaer d’enraonar de tot i res. De la música del llenguatge i del llenguatge de la música. I de les imatges reals i les imatges imaginades dels textos de l’autor i dels textos dels lectors.

I diumenge vam visitar els trulls vells del sindicat del Masroig. Era visita obligada per a algú que escriu i dibuixa el que ell escriu i dibuixa. Era com un retrobament entre vells coneguts: home manuscrit i parets manuscrites. I, al migdia, seguint els bons costums i els cànons vi-teraris de rigor, vam fer el vermut per celebrar-ho. Amb els que van voler acompanyar-nos, ens vam llegir els uns als altres alguns dels contes del recull Espiral. Contes premuts, compactes, fins i esmolats, com la ironia que s’hi amaga darrere d’alguna coma o algun punt i coma… Inicis i finals tallants i entremitjos sorprenents.

I sempre, amb una riquesa de llenguatge que et fa venir salivera

El món literari de Baixauli és ric, més suggerent que explícit, com a mi m’agrada. Perquè per fer alguna cosa més que sobreviure en aquest món de mones, la bona literatura esdevé imprescindible

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter