Arxiu d'etiquetes: poesia

l’agenda d’aquesta primavera… molta poesia !


COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

POETADA 2016

Celebrem els nostres 10 anys de combois! POETADA D’ESTIU __ #10ANYSCQS


Aquest estiu, a Catalunya ràdio hem perpetrat un comboi poètic per celebrar els nostres 10 anys d’anar fent coses i noses per aquests mons de déus i de dimonis.

Hem tingut la complicitat dels nostres poetes de capçalera, els coneguts i els que estan a punt de ser-ho.  Ho hem fet possible gràcies a la nostra ambaixadora marrotxana, la Mercè Folch, i la complicitat de l’emissora que va ser durant anys casa del nostre escriptor, Quim Soler, que hi parlava de literatura i hi feia literatura des de programes com “la porta dels somnis

Ha estat un autèntic plaer, hem xalat, i hem brindat amb tots ells amb el vi de l’aniversari!

I això només comença…!!

per als que no els vau sentir, per als que hi voleu tornar… aquí teniu els enllaços:

poetada d’estiu: Anna Gual i Mireia Calafell

Poetada d’estiu: Maria Cabrera i Blancallum Vidal

Poetada d’estiu: Meritxell Cocurella-Jorba i Eduard Carmona

poetada d’estiu: Josep Pedrals – Marçal Font (12-12.30)

Poetada d’estiu: Núria Martínez-Vernis i Martí Sales

Poetada d’estiu: Anna Pantinat i Laia Carbonell

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

sense pistola

AGENDA 2016-PRIMERS ACTES… avançament ….


Aquest 2016, el CQS fa deu anys… el 2016  ens vam constituir com a entitat amb ganes de contribuir a dinamitzar la cultura a la nostra comarca. Amb ganes de fer combois entre gent d’aquí i d’arreu, amb la proposta d’esdevenir punt de trobada, de sortida i de tornada de tot allò que a uns i altres se’ns acudis …

La literatura i el vi ens ofereix un marc prou ampli i prou ric com per encabir-hi propostes ben diverses, on el vi mai no hi falta i les lleguatges creatius, literaris o no, dialoguen, canten reciten escriuren i llegeixen…

El Quim Soler ens dóna el nom propi, ens serveix de fil conductor i ens va de primera perquè és autor que també ha conreat de mil i una maneres llenguatges diversos, en mitjans diferents i amb una vocació d’obrir nous camins, encara que no duguin enlloc…

Encetem aquest any d’aniversari amb un acte que ens fa il·lusió perquè convoca, deu anys després, un dels autors habituals dels combois del CQS. l’Enric Casasses va ser el primer poeta que vam convidar al Molar aquell 2006… I enguany, resulta que els amics conxorxats amb l’Arturo Gaya, han decidit musicar alguns dels poemes que ens va dir l’Enric llavors… Per tant, estava fet a mida i només calia trobar la data escaient que ha resultat ser el dissabte de carnestoltes… (sense comentaris)

Aquí us deixem el cartell de l’acte i us hi esperem!

I també us adjuntem l’agenda del febrer i alguns avançaments… perquè aneu fent boca…

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Marin Sorescu

les cròniques de la darrera tertúlia Vi-Terària: “Per entre els dies” de Marin Sorescu


I — Sorescu, per entre vinyes (Xavier Montoliu Pauli)

D’una lectura al Centre Quim Soler, la literatura i el vi

 Què diria Sorescu en veure o assistir a algun dels actes que han tingut lloc arran de la traducció al català d’aquesta antologia Per entre els dies–és una de les preguntes que m’interpel·la quan assisteixo a una nova presentació, i em comforta pensar que des del seu capriciós surrealisme ens mira, entre burleta i astut, mentre reunim les cadires disponibles per llegir i escoltar els seus poemes. Què diria si anés al club de lectura del Centre Quim Soler on els assistents a la trobada portaven el llibre guixat, donat de tan fullejar-lo, i amb ganes de saber més coses d’ell, de la seva literatura i d’on procedia?

 Fou una trobada sòbria, com ho és la gent d’aquesta terra i del bon vi, però amb molt d’entusiame també, capitanejada per Roser Vernet, que va saber recollir les cadires de cals veïns del Priorat, Reus, Barcelona, Badalonaper convocar aquest prestidigitador romanès que és Marin Sorescu, un autor sorprenent, per desconegut també, com ho són sorprenents tantes altres coses de la llengua i la cultura romaneses un cop descobreixes que en aquelles terres hi pampallugueja una llum esfèrica, tant genuïna com la que brilla algunes nits de desembre pels revolts de tota l’emboirada comarca prioratina.

 I la seva màgia com li atribueix Francesc Parcersisas al pròleg del llibre- s’havia acomplert. Les cadires eren ben receptives a la poesia de Sorescu i, ell, burleta i astut, penso que ja ho devia saber mentre escrivia els seus poemes, amb les mans a l’esquena i pensatiu, pel camí més recte possible, a pesar que des de darrere venia un tren -Romania s’estava convertint en un monstre negre- que s’apropava a una velocitat aterridora.

 Certament, amb o sense la lectura del pròleg o bé d’altres informacions sobre Sorescu, la seva poesia va resultar molt atractiva per a tots, i per a mi també. Per això jo també em vaig emocionar, i durant aquella bona estona Sorescu ens va explicar la dolça mort de la seva ànima, però també bona part de la seva vida, a través de la lectura en veu alta d’alguns dels poemes –una vida duta per entre els dies, en un entorn comunista sovint més absurd que el mateix teatre de l’absurd.

 Afortunadament, aquell tren no el va atrapar mai, perquè tal i com va augurar- sempre hi hauria gent –lectors, crec- amb les mans a l’esquena i pensatius. Tanmateix, les conseqüencies d’aquell monstre negre encara són palpables avui en dia –gairebé mig segle després de ser escrits els versos del poema «El camí» i a punt de commemorar-se el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín i també la cruenta fi del comunisme romanès amb el judici i mort del matrimoni Ceauşescu, els conducători del tren- en la geografia romanesa però també en la nostra, amb una societat en crisi farcida d’objectes –i subjectes- no pensants.

 És en el Priorat –però també en moltes comarques romaneses- on encara es pot contemplar i viure per entre els dies de cada dia la genuïnitat d’un paisatge, d’uns camins patrimonials que encara resten el més recte possibles, mereixedors de la distinció de patrimoni mundial, especialment perquè són paisatges que han conservat una determinada imatge espiritual- del món, gairebé intacta de monstres negres.

Mentre conduïa cap al Molar, un fil de teranyina surrealista em va fer pensar com m’hauria agradat veure Roser Vernet acompanyant Marin Sorescu des de casa seva fins a la cartoixa de Scala Dei, tot xino-xano, per llegir-hi plegats el seu poema «Escala cap al cel» i saber què ens en diria la seva bonhomia en veure aquest lloc secular d’on des de dalt ens llancen escales cap a… I què en diria la seva ànima? I saber, què li respondria Roser Vernet…

Vam parlar també del procés de traducció a quatre mans amb Corina Oproae, i com entre converses, traduccions posades en comú i discussions, el llibre va anar avançant durant dos anys ben bons.

I per tancar el cercle que ens havia conjurat: la ronda per llegir cadascú un poema, en català i algun en romanès vam regretar que no ens els llegís Corina Oproae. Per després passar a fer un tastet, amb coques casolanes, i formatge i vins romanesos. Moltes gràcies a la Carme, la Laura, la Núria, en Toni, la Fabiola i el Joan Josep, el professor Joaquim i la seva senyora Carme, Roser, la Núria i el Pere, la Clàustre,la Matilde i el Fèlix, la Maite…aguns del socis d’aquesta tertúlia viterària, que havia tingut ocasió de conèixer amb unes amigues un parell d’anys abans en un viatge prou plujós tot acompanyant Montserrat Abelló. En aquella ocasió havien escollit llegir poesia i la Montserrat va fascinar-nos, mentre desgranava la seva teoria poètica: «la poesia diu “la meva veritat”». Sorescu també diu «la seva veritat», una veritat que vam fer nostra perquè la seva és també una poesia desgranada per entre els dies.

Un fil de teranyina va teixir aquella trobada, i per una singular scala coeli, al Molar, l’ànima de Sorescu ara batega a les parets del Centre Quim Soler…Caldrà, Roser, que hi posis encara un altre marc la propera lectura ja ha deu haver estat convocada!

 Badalona, gener de 2014

———————–

II –TERTÚLIA VITERÀRIA D’HIVERN,  Carme Bou Sala

MARIN SORESCU

Poesia en copes, a glops d’un Riesling romanès sec -costa Jidvei- de la varietat de raïm Feteasca -donzella, diu que vol dir- i que després la vam poder tastar en un negre sec i un altre de semi-dolç, amb aromes que recorden el préssec. Molt popular, aquesta varietat. Com la poesia de Sorescu en el moment de ser escrita. En Xavier Montoliu anava fent de mestre de cerimònies, tant pel que feia a l’autor com pels vins que vam beure. Les seves explicacions -i el vinet gola avall- ens van fer baixar també uns quants anys fins trobar-nos enmig i finals del segle passat, en plena ebullició comunista. La gent progressista intel.lectualment parlant, a Romania, era la gent de dretes. Un moment, necessito un altre glopet. Molt bé, doncs sí, realitats i móns paral.lels dins a casa, la bella vella Europa! Sorescu sembla que va saber capejar el temporal de la censura comunista fent ús d’una ironia molt subtil. Home bàsicament de teatre, els seus poemes s’encomanen de l’estil directe, gens ornamentat, bàsicament dialogant i ple a vessar d’imatges quotidianes. La tertúlia va ser testimoni d’aquesta capacitat oral de l’autor.

En voleu una mostra? Aquestes són les primeres línies i títol -en un cas- dels poemes que vam llegir els tertulians en veu alta. Els he escrit seguint l’ordre amb què els vam anar recitant. Feu un moment de pausa.

 Es tanquen els llums. De fons, una veu ferma, pausada i amb un cert poder encantatori deixa anar aquests versos…

 M’he amagat dins una petxina, al fons del mar. Conec el pas del temps, el foc sagrat… Un dia, amb les mans a l’esquena i pensatiu (una palla s’ha passat tota la joventut dins un matalàs)…quan penso el que m’espera també a casa, cada vespre…quadres.

Al matí, una llesca fina de vida, un fil de teranyina (tinc les parets de casa plenes de marcs). Si t’allunyessis una mica… Shakespeare va crear el món en set dies. Déu és sord.

Potser caldrà aprendre bé la lliçó que ens proposa en Marin Sorescu i saber utilitzar més l’absurd com a eina contundent per parlar de la realitat, la que vivim i la que ens fan viure.

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

poetes roig

ROMANÇOS, POEMES, MÚSICA, VI I


La setmana que ve, el divendres dia 22, ens avancem a la revetlla i us convidem a celebrar el solstici, el dia cap-i-cua, la florida dels olivers i les alzines, o el que a cadascú li faci el pes i li vingui de gust.

Ens visiten lo PEDRALS i el seu Romanço d’Anna Tirant i un grup SELECTE  de poetes

emprenyats, que van participar en el recull Ningú no ens representa, publicat per a donar

suport al moviment dels indignats: BLANCA LLUM VIDALMARTÍ SALESNÚRIA

MARTÍNEZ VERNISANDREU SUBIRATS. I el BORIS PORTER, que hi posarà la

música… (tot això per començar)

Lo Celler Falset Marçà, posarà el vi i la resta entre tothom que s’hi vulgui apuntar.

I recordeu… AL JUNY, LA FALÇ AL PUNY! (que ja comença a ser hora…)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

poboleda

l’acte a POBOLEDA, poesia a ritme de rap…


Sota un bell xim-xim

camina xau-xau,

ell va fent xip-xap

i el seu gos bub-bub

….

Un acte rodó, organitzat pels socis de Poboleda i l’associació l’Aubi, amb les complicitats necessàries dels cellers i el poble. Bon vi i bona gent. Què més volem?

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Facebook


Twitter


12