Sota un bell xim-xim
camina xau-xau,
ell va fent xip-xap
i el seu gos bub-bub
….
Un acte rodó, organitzat pels socis de Poboleda i l’associació l’Aubi, amb les complicitats necessàries dels cellers i el poble. Bon vi i bona gent. Què més volem?
Amb tu ens vam saber valencians en festa,
festes que eren colors, trons, músiques per l’aire.
I ens sabérem més rics amb la teua cançó
-llibertat hi alenava- un tresor que cap lladre
no ens podrà furtar mai i ens va fer més alegres.
Brindarem junts, si véns, amb vins de fondellol
i malvasia dolça; et collirem un ram
de flors de paloma, que són rosa, tirant
més aïna a morades, del gerani que creix
en un racó del vell jardí de l’hort de Motxo.
Aviat hi haurà magranes i les podràs tastar
I més endavant, dàtil. I un agost tornaràs
amb els teus a la Festa: de nou entre palmeres,
nocturns de nard i d’Elx que en carn viva estimaves.
GASPAR JAÉN
El paisatge es desferma com la llum
d’un capvespre d’octubre qualsevol,
com un esbart d’estornells que alça el vol
obeint la retòrica del fum.
La memòria entollada, el perfum
de la boira, el silenci i el grinyol
i tots els altres ocells cecs del dol
em redueixen a mer embalum.
Sí, t’esperaré sota l’arbre en flames.
A les seves branques canta la cendra
de les paraules que jo hi vaig estendre.
Batolla-la si pots mentre destrames
els secrets que bleixen rere les gammes
de colors d’aquesta fruita aspra i tendra.
ÒSCAR PALAZÓN
Memòria de tu i de mi…
Memòria de tu i de mi
i de tantes preguntes
sense resposta.
Ballen les hores a ritme
de rumba i s’oblida
tanta tristesa i el record
de la misèria humana
reflectida a la petita
pantalla
i fent zapping busquem
rostres més bells, imatges
resplendents i focs d’artifici
i tot ens sembla fals
després d’haver vist
la mirada d’aquells ulls.
Ulls pregons que interroguen
i no volem ser partícips
de tants ultratges.
I què fem?
Apaguem el televisor i
tractem de fer un poema
com si ens hi anés la vida.
MONTSERRAT ABELLÓ
“S’ufana la branca del lledoner,
brunz i remou prop la bassa un eixam,
reposa al ràfal lo tupí d’aram
i és com un recapte el dia seré.
Quan lo camí s’emprén sense despit
del somni que el nou matí ja ha enterrat,
no mos atura l’irreal ampit
del somni que ara s’ha fet veritat.”
+ Etiquetes
- Etiquetes
+ Entrades
- Entrades
// Comentaris (0)