Ens han demanat de difondre els textos que Jordi Jané va dir-nos el dia 16 a Pradell i que la Marta i la Nàiade van acompanyar tant i tant bé amb el violí i el violoncel.

Són gairebé tots fragments del programa literari La porta dels somnis que Quim Soler va fer durant  anys a les nits de Catalunya Ràdio del 1985 al 1993, més de 200 programes, dels quals, el mateix Quim, entre altres coses deia…

«[...] En aquest espai radiofònic ens endinsem en uns terrenys en què les possibilitats creatives i els marges d’acció són força amplis, cosa que aprofitem per introduir-nos en l’univers de la imaginació més lliure. Els textos que forneixen els guions sempre són matèria estrictament literària, ja sigui de collita pròpia o bé combinats amb materials (prosa i poesia) d’autors diversos, nacionals i forans, sempre traduïts al català. Els textos d’enllaç dels blocs del guió són llegits pel conductor del programa, amb l’alternança d’una veu masculina i/o femenina per als textos de creació literària aliena (bàsicament poesia). Si bé es pot dir que els protagonistes de La porta dels somnis són els llibres, l’estrella invitada n’és el text i el plaer que aquest pot arribar a transmetre [...] qualsevol temàtica pot ser metamorfosejada en matèria literària i difosa per les antenes.»

Aquí us deixem, doncs aquest fragments, de programes diferents, que encara podeu escoltar, gràcies a Internet, en la veu de Quim Soler…

1. «Un consell: el dia, la nit que passi el Halley pel terrat de casa, no us quedeu davant del televisor, somieu escales amunt, obriu la porta de les fantasies, enfileu-vos a l’antena col·lectiva, estireu la mà i aquelles pessigolles que sentireu no intenteu explicar-les a ningú..

2. imagineu-vos que el cel és això i només això, aquesta conya de vida que estem vivint sobre la terra, tan amenaçada ella, pobreta. i que el paradís el fem i el desfem entre nosaltres cada dia, amb cada il.lusió o desil.lusió: i posats ja a fer, imagineu-vos que el simple fet de viure vivint ja vol dir ser eterns…»

3.« l’altra tarda un rètol em va salvar la vida, anava jo a suïcidar-me pels volts de la rambla de catalunya, a barcelona i quan passava pel carrer provença, a l’aparador d’una botigueta de modes, tuls i sedes diverses, hi havia aquesta demanda formal, escrita a mà, amb majúscules i fet amb retolador: es necessita senyora per cosir tardes. us puc ben jurar que just en aquell moment vaig sentir dins del meu ésser que acabava d’esclatar un castell de focs artificials. I si una tarda se us esquinça pel bell mig haureu de buscar això: una cosidora de tardes, perquè pels forats d’una tarda un no tarda a perdre il.lusions. i aleshores un es pot imaginar un somni, un somni en què coneixes  una cosidora de tardes. en principi les cosidores de tardes aconsellen als seus clients que els facin a mans fragments de tardes seves, o sigui aquells instants inoblidables: una mirada al passeig, una emoció amb pigues, un primer petó -ai, ja tan llunyà-, un parpelleig impossible, la piga al llavi…. amb aquests retallets, una bona cosidora de tardes, una professional, te’n pot arribar a confegir una magnífica tarda de recanvi, per tenir-la a punt per aquells dies en què tot se’t torça…

4. «…hi havia campanes d’ambulància, de bombers, de lleprosos; hi ha campanes de freda recepció d’hotel, hi ha la campaneta de plata amb què la marquesa crida el majodorm que ja dorm, hi ha aquella restrellera de petitíssimes campanetes que sona amb eco budista quan entres en una muda botiga de vetes i fils. hi havia la campana de gràcia i l’esquella de la torratxa; hi ha la campana que és marca d’arrossades, hi ha la campana que sona de matinada i resulta que només era un somni de campaners que tocaven a vius. hi havia faldilles de campana… i no oblidem aquelles misterioses campanes que sempre les sent tocar aquell que mai no sap on sonen, i per pasqua hi ha llèpoles campanes-campanetes-campanones de xocolata, que mai no aconseguiran posar-nos el cap com una campana… la capana de la xocolata que caga la gata…»

hi ha llàgrimes que humitegen,

hi ha humitats que llagrimegen.

hi ha amors que moren,

hi ha morts que enamoren

«hi ha portes que grinyolen, hi ha portes que no ajusten, hi ha portes corcades, hi ha portes mal grexinades, hi ha portes bufades, portes encallades. hi ha portes falses, portes secretes, hi ha portes corredisses, hi ha portes automàtiques, hi ha portes giratòries, hi ha portes santes, de caoba, de seguretat, blindades… però només hi ha una porta que sigui…

la porta dels somnis!

I a la propera entrada…  alguns altres textos esparsos i inèdits també recitats a la cloenda