Arxiu d'etiquetes: priorat en persona

CARME SIMÓ, ADALIL DE PRIORAT EN PERSONA 2011


La Vanguardia, 1 de setembre de 2011

“Seguiré fins que el cos aguanti”

Maria del Carme Simó, 67 anys, verema a Bellmunt del Priorat, pagesa dedicada a la vinya

En el món del vi, la igualtat, ara gairebé normalitat, no ha estat cosa de dos dies ni tampoc tasca fàcil. Maria del Carme Simó va ser una de les dones pioneres al Priorat, en uns temps en què els vins ara venerats es venien sense embotellar a preus rebentats. Nascuda 67 anys enrere a Bellmunt del Priorat, segueix treballant a la seva finca, amb gairebé cinc hectàrees de vinyes velles que hauran d’esperar encara uns dies per a la verema. “La enòloga ens va dir que fins la setmana que ve”, explica mentre observa preocupada alguns raïms una mica deshidratats per la calor.

Amb 14 anys, Maria del Carme ja veremava amb la seva família, llavors amb carros i mules. “Hi ha poques dones”, respon a la pregunta de si coneix altres pageses com ella. Maria del Carme va ser presidenta de la cooperativa, integrada en aquell moment només per homes. “Tots eren homes menys la secretària”, recorda.

Quan reculli el seu raïm, Simó el vendrà a la cooperativa de Gratallops (Vinícola del Priorat), la mateixa que va presidir anys enrere, a uns dos euros el quilo, ha fet els seus comptes. “És un bon preu, el Priorat continua en un bon moment”, assegura. Altres agricultors no tenen la mateixa sort i passen dificultats per trobar compradors.

“Van haver de venir de fora per convèncer-nos”, afegeix quan valora l’eclosió dels vins del Priorat, després de l’arribada de viticultors forans. Encara recorda quan es venia el raïm a preus rebentats perquè el vi del Priorat no tenia ni ampolla ni nom ni cap prestigi. “Sempre vaig tenir esperança, encara que alguns il.luminats em van dir que arrenqués les vinyes vells”, recorda.

Maria del Carme parla d’altres pioneres de la comarca del Priorat, com Assumpció Peira, dones que van ser-hi quan ningú les esperava. Si el Priorat era una comarca de vins i homes, elles van iniciar el camí. “Jo seguiré fins que el cos aguanti”, diu plena d’energia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

l’homenet de ferro de la foto i del bàner de Priorat en Persona


Ens han demanat de què va la imatge de la trobada PRIORAT EN PERSONA…
És una figura de ferro, obra de Pere Rofés, de Marçà, primer adalil del primer any. La va regalar als participants… i ens va agradar. L’hem adoptat. Si mireu el vídeo del segon dia, veureu quan, mentre dinem,  d’una capsa de sabates les va treient i els les va donant.

Dient-los “us rebem amb los ulls tancats i la mà al cor, …ah, està una mica esverat i amb els cabells de punta per si mos volen posar molins a Montsant”…
La base de la figura és el mapa del Priorat.

La foto és de la Laura Bartolomé, autora també, del vídeo… i tot això ja sabeu on trobar-ho.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

TONI SALA, un empordanès a PRIORAT EN PERSONA 2011


El Toni Sala, ens parla sovint del paisatge, dels paisatges, en els seus llibres, articles, textos del bloc…

Us en posem un tast… n’hi ha molts més en el seu bloc i en els seus llibres

De Verdaguer a Moncada, el paisatge ha tingut un gran pes a la literatura catalana. Hi ha altres motius, com la voluntat de preservar uns móns i una llengua que no tenen al darrere els favors de l’estat, però la llengua mateixa hi portava. El pintor retrata una muntanya amb els colors que la mateixa muntanya li dóna. Els escriptors han fet servir les paraules dels llocs per escriure’ls. Això s’ha realitzat en diferents graus i resultats, i de vegades ha pogut arribar a ser una llosa insoportable. Però és una tradició que encara avui respira. Potser el cas més extrem d’aquesta identificació de la llengua escrita amb el paisatge, i en certa manera la culminació, la tenim a l’obra final de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae.

I un programa de L’hora de lector, amb Perejaume, sobre literatura i territori…

Aquí al Priorat, no li farem fer autoestop…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

TERESA ROIG, escriptora d’Igualada a PRIORAT EN PERSONA 2011



Teresa Roig escriu narrativa i té, com les altres dues escriptores que enguany  participaran a la trobada, una presència important en el el món virtual. De fet la protagonista de las seua darrera novel·la El blog de Lola Pons, té un compte a twitter! I allà mateix defineix la seua quarta novel·la com a tragicomèdia existencial 2.0.

A Priorat en persona, com a la resta des seus col·legues convidats, els proposem una experiència 1.0 per al primer any, és a dir des del 13 al 16 d’octubre viure en directe i terra a terra un territori vist per la seua gent.

Una experiència que vol respondre a l’afirmació “el lloc és la gent”.

Trobareu més coses d’ella al seu blog personal. I LLIBRES A LES BIBLIOTEQUES!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

MANUEL BAIXAULI escriptor i pintor valencià, convidat a PRIORAT EN PERSONA


BAIXAULI… L’HOME MANUSCRIT

D’aquest autor ja n’heu tingut notícies en aquest mateix bloc, quan vam tenir-lo al Priorat per una tertúlia viterària i unes lectures de vermut.

Ara tornarà per compartir amb els altres cinc companys de lletres una altra mena d’estada, que augurem rica i profitosa…

Us deixem un tastet del seu recull de contes Espiral

FAMÍLIA

Mentre contemple el mar darrere d’una finestra, un insecte aterra en la part exterior del vidre. Els meus ulls l’enfoquen, se’m desdibuixen les ones. A quin ordre pertany? A quina família? A quina espècie? Té les ales transparents, les extremitats finíssimes, un abdomen allargat i dues antenes. Com deu tindre la cara? M’està mirant? M’alce, agafe la lupa, m’hi acoste de nou.
Sí, m’observa; i m’he alegrat moltíssim en reconèixer el caràcter del meu avi, mort des de fa quinze anys.

(Del llibre Espiral. Barcelona: Proa, 2010)

I un fragment d’un article de Bertomeu Fiol, sobre la seua novel·la més coneguda.

“[…] la qüestió capital que planteja L’home manuscrit és fins a quin punt l’escriptura pot fer l’home, fins quin punt l’escriptura ens pot fer viure, fins quin punt l’escriptura -per dir-ho així- ens pot inventar. Manuel Baixauli sembla partir de la tesi que la realitat creada per l’escriptura és tan forta com la realitat exterior. “No esdevé, allò que un relata, experiència”, es demana. La imaginació de l’escriptor conforma una nova realitat. El mite explica tant com la raó. “Tot acte guanya en la prefiguració o en el record”. L’home manuscrit defensa la tesi que mentre un text doni cabuda i agomboli un home, aquest no perirà del tot. La memòria més eficaç seria sempre la de l’escriptura. Aquesta no només dóna vida als personatges que esmenta, reals o imaginaris, ans també preserva la seva memòria. Cal llegir aquesta novel·la dietari. Les meves notes presents no pretenen resumir el llibre -tasca gairebé impossible si no és escrivint-lo de nou- ans animar el lector a escometre’l. Perquè el treball, de fer-ho, val bé la pena.”

(Bartomeu Fiol: “Una novel·la dietari, vida escrita”, Diari de Balears (Palma), 19 d’octubre del 2007)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

SEGONA EDICIÓ DE “PRIORAT EN PERSONA” trobada d’escriptors al Priorat – 13/16 d’octubre de 2011


D’aquí a dos mesos, dia per dia, encetarem la segona edició de PRIORAT EN PERSONA. Com a l’ anterior, començarem amb el viatge i estada dels escriptors convidats a la comarca. Tres dones i tres homes de diferents territoris dels Països Catalans, de gèneres diferents i experiències diverses. Sis persones que viuran durants aquest dies el Priorat en primera persona, de la mà dels adalils, que són els encarregats de mostrar-los el seu Priorat. Dos dones i dos homes de pobles i oficis diversos.
Us anirem presentant els protagonistes de la trobada d’enguany, i us convidem també, a passejar-vos pel web que recull els textos, les imatges i els vídeos de la primera edició, la que va tenir lloc els anys 2009 i 2010 (anada i tornada). Tot ho podeu veure aquí

Per ordre alfabètic, i en la banda dels escriptors, començarem per Sara Bailac, una xica jove i eixerida de Tàrrega, que es defineix a ellà mateixa en el seu bloc realitats i miratges començant així…
“Politòloga i poeta targarina, distreta, sovint obliqua”

A més de poeta, però, també ha escrit alguna cosa de narrativa…
Us posem l’inici d’un conte publicat a http://relatsencatala.cat/relat/morir-dun-sol-tret/165721
MORIR D’UN SOL TRET
Les noies mones sempre es fan fer l’augment de llavis en dimecres.
Dimecres t’injecten col·lagen al llavi superior.
Dijous i divendres tens algunes marques que et delaten.
Dissabte ets la cosa més sexy que coneixes.
Les noies mones s’inflen els morros en dimecres per estrenar llavis el dissabte.

La Xina es defineix en la seva Constitució com una “dictadura democràtica del poble”.
A la Xina pot ser de dia i de nit alhora.
Pots ser blanc i negre alhora.
Pots ser demòcrata i dictador alhora.

—–
I aquesta és la portada del seu darrer llibre

CONTINUARÀ…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter