Arxiu d'etiquetes: priorat

carme simó

CARME SIMÓ, ADALIL DE PRIORAT EN PERSONA 2011


La Vanguardia, 1 de setembre de 2011

“Seguiré fins que el cos aguanti”

Maria del Carme Simó, 67 anys, verema a Bellmunt del Priorat, pagesa dedicada a la vinya

En el món del vi, la igualtat, ara gairebé normalitat, no ha estat cosa de dos dies ni tampoc tasca fàcil. Maria del Carme Simó va ser una de les dones pioneres al Priorat, en uns temps en què els vins ara venerats es venien sense embotellar a preus rebentats. Nascuda 67 anys enrere a Bellmunt del Priorat, segueix treballant a la seva finca, amb gairebé cinc hectàrees de vinyes velles que hauran d’esperar encara uns dies per a la verema. “La enòloga ens va dir que fins la setmana que ve”, explica mentre observa preocupada alguns raïms una mica deshidratats per la calor.

Amb 14 anys, Maria del Carme ja veremava amb la seva família, llavors amb carros i mules. “Hi ha poques dones”, respon a la pregunta de si coneix altres pageses com ella. Maria del Carme va ser presidenta de la cooperativa, integrada en aquell moment només per homes. “Tots eren homes menys la secretària”, recorda.

Quan reculli el seu raïm, Simó el vendrà a la cooperativa de Gratallops (Vinícola del Priorat), la mateixa que va presidir anys enrere, a uns dos euros el quilo, ha fet els seus comptes. “És un bon preu, el Priorat continua en un bon moment”, assegura. Altres agricultors no tenen la mateixa sort i passen dificultats per trobar compradors.

“Van haver de venir de fora per convèncer-nos”, afegeix quan valora l’eclosió dels vins del Priorat, després de l’arribada de viticultors forans. Encara recorda quan es venia el raïm a preus rebentats perquè el vi del Priorat no tenia ni ampolla ni nom ni cap prestigi. “Sempre vaig tenir esperança, encara que alguns il.luminats em van dir que arrenqués les vinyes vells”, recorda.

Maria del Carme parla d’altres pioneres de la comarca del Priorat, com Assumpció Peira, dones que van ser-hi quan ningú les esperava. Si el Priorat era una comarca de vins i homes, elles van iniciar el camí. “Jo seguiré fins que el cos aguanti”, diu plena d’energia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

toni sala agost 2011

TONI SALA, un empordanès a PRIORAT EN PERSONA 2011


El Toni Sala, ens parla sovint del paisatge, dels paisatges, en els seus llibres, articles, textos del bloc…

Us en posem un tast… n’hi ha molts més en el seu bloc i en els seus llibres

De Verdaguer a Moncada, el paisatge ha tingut un gran pes a la literatura catalana. Hi ha altres motius, com la voluntat de preservar uns móns i una llengua que no tenen al darrere els favors de l’estat, però la llengua mateixa hi portava. El pintor retrata una muntanya amb els colors que la mateixa muntanya li dóna. Els escriptors han fet servir les paraules dels llocs per escriure’ls. Això s’ha realitzat en diferents graus i resultats, i de vegades ha pogut arribar a ser una llosa insoportable. Però és una tradició que encara avui respira. Potser el cas més extrem d’aquesta identificació de la llengua escrita amb el paisatge, i en certa manera la culminació, la tenim a l’obra final de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae.

I un programa de L’hora de lector, amb Perejaume, sobre literatura i territori…

Aquí al Priorat, no li farem fer autoestop…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

ESTRELLA RAMON, de les Terres de l’Ebre, escriptora i més coses, convidada a PRIORAT EN PERSONA 2011


ESTRELLA RAMON diu, parlant d’ella mateixa…

Li agrada molt la música i, amb més entusiasme que virtuosisme, toca el piano, l’acordió diatònic, la flauta de bec i la dolçaina. També balla danses antigues i d’arreu del món.

Sempre li ha interessat el món de les paraules, tant parlades com escrites. És lectora compulsiva d’ençà que va aconseguir ajuntar síl.labes i ha après a fer-ho en una considerable pila de llengües estrangeres.

El primer conte que li van editar va ser “La bruixeta fa pipí”, a Editorial La Galera, l’any 1994. Des de llavors, no ha parat de publicar per a públic infantil i juvenil. Per ara, escriu i publica en català, castellà i anglès.

En l’actualitat continua vivint a Tortosa, tot i que viatja molt, contant contes, “fent d’escriptora” i impartint cursets de didàctica de la música, de desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’animació a la lectura en entitats diverses: universitats, escoles d’estius, centres de professors, biblioteques…

Ens agrada, perquè curiosament un dels adalils d’enguany, el Cosme Guinau, també toca l’acordió… Alguna cosa o altra en farem de tot això…

Un tast… també per ella mateixa

La bugada del cel

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

BAIXAULI

MANUEL BAIXAULI escriptor i pintor valencià, convidat a PRIORAT EN PERSONA


BAIXAULI… L’HOME MANUSCRIT

D’aquest autor ja n’heu tingut notícies en aquest mateix bloc, quan vam tenir-lo al Priorat per una tertúlia viterària i unes lectures de vermut.

Ara tornarà per compartir amb els altres cinc companys de lletres una altra mena d’estada, que augurem rica i profitosa…

Us deixem un tastet del seu recull de contes Espiral

FAMÍLIA

Mentre contemple el mar darrere d’una finestra, un insecte aterra en la part exterior del vidre. Els meus ulls l’enfoquen, se’m desdibuixen les ones. A quin ordre pertany? A quina família? A quina espècie? Té les ales transparents, les extremitats finíssimes, un abdomen allargat i dues antenes. Com deu tindre la cara? M’està mirant? M’alce, agafe la lupa, m’hi acoste de nou.
Sí, m’observa; i m’he alegrat moltíssim en reconèixer el caràcter del meu avi, mort des de fa quinze anys.

(Del llibre Espiral. Barcelona: Proa, 2010)

I un fragment d’un article de Bertomeu Fiol, sobre la seua novel·la més coneguda.

“[...] la qüestió capital que planteja L’home manuscrit és fins a quin punt l’escriptura pot fer l’home, fins quin punt l’escriptura ens pot fer viure, fins quin punt l’escriptura -per dir-ho així- ens pot inventar. Manuel Baixauli sembla partir de la tesi que la realitat creada per l’escriptura és tan forta com la realitat exterior. “No esdevé, allò que un relata, experiència”, es demana. La imaginació de l’escriptor conforma una nova realitat. El mite explica tant com la raó. “Tot acte guanya en la prefiguració o en el record”. L’home manuscrit defensa la tesi que mentre un text doni cabuda i agomboli un home, aquest no perirà del tot. La memòria més eficaç seria sempre la de l’escriptura. Aquesta no només dóna vida als personatges que esmenta, reals o imaginaris, ans també preserva la seva memòria. Cal llegir aquesta novel·la dietari. Les meves notes presents no pretenen resumir el llibre -tasca gairebé impossible si no és escrivint-lo de nou- ans animar el lector a escometre’l. Perquè el treball, de fer-ho, val bé la pena.”

(Bartomeu Fiol: “Una novel·la dietari, vida escrita”, Diari de Balears (Palma), 19 d’octubre del 2007)

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

cartell-per-a-la-Cde-Tgna

Les cares del vi


El Centre Quim Soler, la literatura i el vi com a continuïtat del projecte “Terra i vi” que l’any passat va presentar amb el seu creador Josep Barjuan, per la Fira del Vi, enguany us proposa el projecte intitulat Les cares del vi.

Aquets projecte fa un pas més en l’objectiu de plasmar en el treball artístic els elements de la cultura del vi que en la dinàmica dels darrers anys han estat determinants en la vida i evolució del Priorat.

Aquest projecte vol posar imatges i paraules a la realitat i l’esforç de tota la gent, la majoria de manera anònima, que han fet possible aquesta transformació que ha comportat que la realitat del Priorat s’associï a qualitat, superació, promoció i il·lusió. Són imatges reals de persones que han col·laborat en aquest procés enriquidor i amb aquest treball volem, en certa manera, homenatjar-les i fer-les visibles en l’àmbit de la cultura.

Les cares del vi se centrarà en una exposició, de caràcter itinerant, el contingut de la qual el formaran vint dibuixos i deu textos literaris. La primera exposició tindrà lloc durant la fira del vi de Falset a primers de maig de 2010.

Els dibuixos són de persones, homes i dones, que han dedicat i dediquen el seu esforç al món del vi en tots els seus camps: pagesos, (en actiu o ja retirats), enòlegs, cooperativistes, treballadors, comercials, etc, que conformen l’ampli ventall de les feines relacionades amb el vi.

En tots els dibuixos apareixerà el vi com a part important de la composició. Tots els dibuixos són obra de Josep Barjuan.

Els textos literaris (prosa, poesia, prosa poètica…) són el contrapunt i complement a les imatges, amb la finalitat d’ampliar i completar el lligam entre les persones i tot el seu món, amb la terra que treballen i els treballa i, en definitiva, els identifica.

Són textos breus que permeten una agradable lectura en les exposicions.

Els seus autors són una barreja, meitat i meitat, d’escriptors reconeguts de fora de la comarca i d’escriptors residents al Priorat.

Jordi Coca – Maria Antònia Oliver – Maria Mercè Roca – Màrius Serra – Emili Teixidor – Pere Audí – Fede Cortés – Agustí Masip -Toni Orensanz – Roser Vernet

Per facilitar que el contingut des textos literaris reflecteixin la realitat del món de les persones que han estat dibuixades, es facilitarà el contacte directe i l’intercanvi entre aquestes persones i els escriptors.

Amb aquesta finalitat, el 12 de desembre s’ha fet una visita dels escriptors de fora al Priorat, amb un tast de vi i oli al celler del Masroig, i un recorregut per vinyes de les dos DO i un encontre amb els escriptors de la comarca a la seu del Centre Quim Soler

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*