Arxiu d'etiquetes: priorat

__AGENDA SETEMBRE-OCTUBRE-NOVEMBRE…


 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__ PRIORAT EN PERSONA, la tercera edició a punt


D’aquí a poc mes de dos setmanes, del dia 17 al 20 d’octubre, tornarem a engegar el PRIORAT EN PERSONA.

Encetarem la tercera edició de les trobades d’escriptors al Priorat i ja tenim a punt el programa i, evidentment, els participants, que us els presentem formalment.

els escriptors:

Mercè Arànega, Marina Espasa, Dolors Miquel, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carlès Terès

Una vegada més, quatre persones de la comarca, els dalails, els faran d’amfitrions i els mostraran i faran viure el seu Priorat personal, allò que per a ells és i representa aquest seu territori,

els adalils:

Roger Aleu, Marta Cardona, Rosa Gairal i Mateu Nogués

Visitarem dos pobles de Montsant: Ulldemolins i La Bisbal de Falset, i dos del Baix Priorat, Pradell i Falset. I farem la cloenda el diumenge a la Vilella Baixa.

Us anirem informat!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

MIQUEL LLIGADAS, escultor. Adalil de _Priorat en Persona 2011_


Com a cadascun dels adalils, li hem demanat que ens parli d’ell…

L’espiral de la vida?

Cap a tombants del 1902,  casa i terres hagueren de malvendre’s. La família, amb molt de dolor, marxà cap a altres indrets, eren temps difícils, i més que ho serien…

Cent anys després d’aquells fets, a l’estiu de 2002 la porta d’aquella mateixa llar s’obre de nou. Noves il·lusions, noves veus, altres cares al davall de la mateixa teulada, i damunt els  trespols… uns nous ulls, una nova mirada, cap al mateix paisatge, cap a la Roca de Llaberia

El temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc.

Aviat farà 10 anys que visc al Priorat, de ben menut els pares m’hi van portar, invariablement cada cap de setmana, cada estiu.

Sense saber-ho, vàrem comprar la casa que els besavis, per coses de la vida, s’hagueren de treure del damunt, i és aquí, al mateix lloc on acabava una historia, on en comença una altra…

——————
Si en voleu saber més coses, veure fotografies de la seua obra, suggerent com el text que ens ha passat… el Miquel és actiu en les xarxes socials, el podeu trobar al feisbuc.

I ben aviat a PRIORAT EN PERSONA, SEGONA EDICIÓ

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

CARME SIMÓ, ADALIL DE PRIORAT EN PERSONA 2011


La Vanguardia, 1 de setembre de 2011

“Seguiré fins que el cos aguanti”

Maria del Carme Simó, 67 anys, verema a Bellmunt del Priorat, pagesa dedicada a la vinya

En el món del vi, la igualtat, ara gairebé normalitat, no ha estat cosa de dos dies ni tampoc tasca fàcil. Maria del Carme Simó va ser una de les dones pioneres al Priorat, en uns temps en què els vins ara venerats es venien sense embotellar a preus rebentats. Nascuda 67 anys enrere a Bellmunt del Priorat, segueix treballant a la seva finca, amb gairebé cinc hectàrees de vinyes velles que hauran d’esperar encara uns dies per a la verema. “La enòloga ens va dir que fins la setmana que ve”, explica mentre observa preocupada alguns raïms una mica deshidratats per la calor.

Amb 14 anys, Maria del Carme ja veremava amb la seva família, llavors amb carros i mules. “Hi ha poques dones”, respon a la pregunta de si coneix altres pageses com ella. Maria del Carme va ser presidenta de la cooperativa, integrada en aquell moment només per homes. “Tots eren homes menys la secretària”, recorda.

Quan reculli el seu raïm, Simó el vendrà a la cooperativa de Gratallops (Vinícola del Priorat), la mateixa que va presidir anys enrere, a uns dos euros el quilo, ha fet els seus comptes. “És un bon preu, el Priorat continua en un bon moment”, assegura. Altres agricultors no tenen la mateixa sort i passen dificultats per trobar compradors.

“Van haver de venir de fora per convèncer-nos”, afegeix quan valora l’eclosió dels vins del Priorat, després de l’arribada de viticultors forans. Encara recorda quan es venia el raïm a preus rebentats perquè el vi del Priorat no tenia ni ampolla ni nom ni cap prestigi. “Sempre vaig tenir esperança, encara que alguns il.luminats em van dir que arrenqués les vinyes vells”, recorda.

Maria del Carme parla d’altres pioneres de la comarca del Priorat, com Assumpció Peira, dones que van ser-hi quan ningú les esperava. Si el Priorat era una comarca de vins i homes, elles van iniciar el camí. “Jo seguiré fins que el cos aguanti”, diu plena d’energia.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

TONI SALA, un empordanès a PRIORAT EN PERSONA 2011


El Toni Sala, ens parla sovint del paisatge, dels paisatges, en els seus llibres, articles, textos del bloc…

Us en posem un tast… n’hi ha molts més en el seu bloc i en els seus llibres

De Verdaguer a Moncada, el paisatge ha tingut un gran pes a la literatura catalana. Hi ha altres motius, com la voluntat de preservar uns móns i una llengua que no tenen al darrere els favors de l’estat, però la llengua mateixa hi portava. El pintor retrata una muntanya amb els colors que la mateixa muntanya li dóna. Els escriptors han fet servir les paraules dels llocs per escriure’ls. Això s’ha realitzat en diferents graus i resultats, i de vegades ha pogut arribar a ser una llosa insoportable. Però és una tradició que encara avui respira. Potser el cas més extrem d’aquesta identificació de la llengua escrita amb el paisatge, i en certa manera la culminació, la tenim a l’obra final de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae.

I un programa de L’hora de lector, amb Perejaume, sobre literatura i territori…

Aquí al Priorat, no li farem fer autoestop…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

ESTRELLA RAMON, de les Terres de l’Ebre, escriptora i més coses, convidada a PRIORAT EN PERSONA 2011


ESTRELLA RAMON diu, parlant d’ella mateixa…

Li agrada molt la música i, amb més entusiasme que virtuosisme, toca el piano, l’acordió diatònic, la flauta de bec i la dolçaina. També balla danses antigues i d’arreu del món.

Sempre li ha interessat el món de les paraules, tant parlades com escrites. És lectora compulsiva d’ençà que va aconseguir ajuntar síl.labes i ha après a fer-ho en una considerable pila de llengües estrangeres.

El primer conte que li van editar va ser “La bruixeta fa pipí”, a Editorial La Galera, l’any 1994. Des de llavors, no ha parat de publicar per a públic infantil i juvenil. Per ara, escriu i publica en català, castellà i anglès.

En l’actualitat continua vivint a Tortosa, tot i que viatja molt, contant contes, “fent d’escriptora” i impartint cursets de didàctica de la música, de desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’animació a la lectura en entitats diverses: universitats, escoles d’estius, centres de professors, biblioteques…

Ens agrada, perquè curiosament un dels adalils d’enguany, el Cosme Guinau, també toca l’acordió… Alguna cosa o altra en farem de tot això…

Un tast… també per ella mateixa

La bugada del cel

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter


12