Arxiu d'etiquetes: trobada d’escriptors

les cròniques de PeP __ dia 16: Gratallops-Margalef-La Vilella Baixa


Encetem  el Priorat en Persona amb l’adalil Mireia Artís, que des de Mèxic DF ha fet cap a Gratallops. Entre el Molar i Gratallops travessem les vinyes a les acaballes del vermar i el mig del món que no sap gaire que ho és, el Lloar.

La Mireia ens ofereix un cafè abans de dur-nos a casa seua i explicar-nos la història d’aquest desembarcament fet d’atzars i de determinació Volia una caseta a Catalunya, tenia uns diners i va posar un anunci… El preu i uns dibuixos enviats pel propietari la convencen i la llencen a l’aventura al més pur estil tisnerià, com pertoca a una digna hereva de tan genial nissaga. Ens ensenya la casa i ens explica fil per randa el com el què i e perquè de cada detall i cada tria en  la restauració del que ja és el seu món d’ara i aquí. I ens explica la seua passió per aquesta terra que ja se sent seua.  Per demostrar-nos-ho, ens duu fins a Margalef, per ensenyar als escriptors els tormos que la fascinen i els marges que l’admiren. El llibre “Marges” de Roger Vilà n’és responsable en part d’aquesta passió, fascinació i admiració. Pugem fins la Cova del Ximet i ens aturem al poble per passejar i fer la visita al Molí de l’oli, que ha passat a ser història i encara guarda un cert olor dels cofins que hi van regalimar oli i de les rostes que s’hi van sucar.

Per acabar tornem a dinar a Gratallops, a Les Figueres on el Miquel ens ha preparar un àpat ben cuidat i ben regat amb un vi que es fa dir sí senyor.

Allà ja ens acompanya el Joan Vaqué, l’adalail que pren el relleu de la Mireia per dur els escriptors al seu poble, La Vilella Baixa. Allà ens explica el perquè de la distribució urbana d’un dels pobles més singulars del Priorat… Tant que Josep M. Espinàs el va batejar amb el nom de Nova York del Priorat perquè cases de sis o set pisos, aquí són com gratacels. Ens passegem pujant i baixant pels carrers, fins al que no passa. I d’allà fins al pont vell, el que aguanta el que els altres no i n’ha vist de tots colors. D’allà decidim fer una caminada per pair el dinar fins al toll Palanca, indret estimat del nostre adalil, i de la canalla que s’hi ve a banyar a l’estiu.

Ja hi ha poca aigua estancada (si no plou aviat, enguany no menjarem rovellons… s’exclama). Com canalla, també, ens dediquem a fer concursos per veure qui fa rebotar més les pedres damunt l’aigua.

De tornada ens duu al seu taller, perquè el seu ofici i la seua vocació és seguir al tradició familiar de 4 generacions de palmers. A cals Vaqué Vilaplana se fan palmes i palmons per rams des de fa anys i panys. Ens explica l’ofici, els avatars d’una feina tant especial i concreta, les llums i les ombres de la vida d’artesà en aquest món que vivim.
I ens fa una demostració de com es treballa aquest material que tenim clar d’on ve i on acaba, però que poca cosa més en sabem.

De retorn a casa, soparet per païr el dia sencer. Tot en un ambient, amb carquinyols inclosos, que convida a allargar vetllada, si no fos perquè demà el microbús ens esperarà puntual per seguir fent ruta…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

PRIORAT EN PERSONA, 4a edició__ LA VINGUDA


 

Aquesta setmana vinent encetem la quarta edició del Priorat_en_Persona. Per setè anys consecutiu, sis escriptors ens visitaran uns dies i quatre persones del Priorat els faran conèixer el seu paisatge personal, físic i humà…

Els protagonistes d’aquesta edició són:

Els escriptors:

Maria Cabrera (Girona, 1983)poeta. 

Josefa Contijoch (Manlleu, 1940) narradora, poeta, traductora.

Jaume Copons (Sant Andreu del Palomar,1966) escriptor, guionista.

Ramon Erra (Vic, 1966) novel·lista

Teresa Pascual, (Grau de Gandia , 1952) poeta.

Pau Vadell, (Santanyí, 1984) poeta, traductor, editor.

 

Els ADALILS (Les persones que els acompanyaran):

Mireia Artís, de Mèxic DF i de Gratallops. Professora a la UOC.

Carme Perelló, dels Guiamets, mestra de primària.

Albert Sabaté, de la Torre de Fontaubella, president de l’entitat “No jubilem la Memòria”

Joan Vaqué, de la Vilella Baixa, economiste i artesà de palmes i palmons.

***

Us adjuntem el tríptic i us convidem a vindre el diumenge, 18 a la Serra d’Almos on farem enguany la cloenda i uns i  altres ens explicaran la seua experiència, amb música i vermut per a tothom!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#PrioratenPersona – LA TORNADA DE LA 3a EDICIÓ


Som a la tardor, a punt de començar  l’octubre,  i aquest mes, des del 2009 el Centre Quim Soler organitza les trobades d’escriptors  Priorat en Persona.

Aquestes trobades s’han plantejat des de l’inici com una inversió amb un objectiu a mitjà i llarg termini. Un objectiu doble: fer conèixer el nostre potencial literari, el d’un territori poc visible en l’imaginari literari del país, i fer conèixer a la gent del nostre territori escriptors d’arreu del país. I això ho plantegem de manera col·laborativa amb persones, entitats i institucions.

I enguany tanquem la tercera edició, el sisè any. Disset escriptors ens han visitat, dotze adalils (homes i dones de la comarca que acullen els escriptors), han passejat i ensenyat als nostres convidats el seu Priorat personal, els seus paisatges de l’ànima.

Els adalils ens han passejat per onze pobles i els seus termes (Marçà, La Vilella Alta, Cabassers,  Gratallops, Bellmunt, Cornudella, Capçanes, Pradell, Falset, Ulldemolins i La Bisbal de Falset.  Hem fet actes oberts a Capçanes, Falset, Pradell, els Guiamets i la Vilella Baixa. A les escoles i l’Institut, hem compartit amb els alumnes els textos dels escriptors. I a la Biblioteca de Falset hem fet tertúlia amb qui ho ha volgut.

Durant l’any, d’octubre a octubre, a Ràdio Falset, el programa “Xalem llegint” difon l’obra dels escriptors participants, la directament relacionada amb el projecte i l’altra.

Arran d’aquestes trobades, s’han propiciat altres activitats, altres relacions entre els convidats i la gent d’aquí. Complicitats que són sempre llavor d’altres possibilitats, que justifiquen amb escreix aquesta inversió de futur.

Enguany tanquem la tercera edició i l’any que ve encetarem la quarta.



 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#prioratenpersona __CRÒNICA DEL DISSABTE, DIA 19 (tarda)


(cronista__Carme Bou)

Crònica del 19 d’octubre

Adalil: Roger Aleu

 

Tarda de vida al tros del Roger Aleu. Anàvem a veure els ramats d’ovelles i de cabres però em sembla que hem vist alguna cosa més.

En Roger ens ha parlat de la biodinàmica, aquesta “força” de “vida”que intenta unir l’esperit i la ciència. Integrar i reciclar seguint les lliçons apreses dels nostres avantpassats, però també entenent les influències astronòmiques. “La clau és donar vida, i vida vol dir orgànic”, ha dit.

No he estat l’única que anava caminant a la vegada que volia fer fotografies de tot el que s’anava presentant davant nostre: les cireretes de pastor. Enormes. Les ovelles tímides, emmurriades, segurament per tanta gent de fora. El púdol, de la família pistatxera, també anomenat cornicabra i més endavant els pistatxers, ja sense fulles, i amb bona part del seu fruit plegat a terra… El racó dels esparavers, amb el niu buit esperant una nova primavera. L’ametlla Llargueta originària del Montsant…

En Roger ens ha dit que la terra, a l’hivern, agafa la vida que deixarà anar després a la primavera. Jo crec que tot i la poca estona que hem passat al seu tros, això ho hem pogut constatar tots. Energia positiva embolcallant-nos, tot i les relliscades traïdores. Quan ja tornàvem, la posta de sol anava tancant un dia rodó. El paisatge, les abelles, la terra i els seus fruits. Els astres. Els artistes de tantes menes de mans.

 

 

 

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#prioratenpersona __CRÒNICA DEL DISSABTE, DIA 19 (matí)


Priorat en persona

(cronista__ Agustí Masip)

Dissabte dia 19 d’octubre de 2013

Aquest matí: Ulldemolins!

Dissabte de tardor, són prop de les 10 h, del matí i els espero a la gasolinera de Falset per encaminar les passes cap a Ulldemolins.

El grup d’escriptors, no ho endevina, però es prepara per fer el camí més llarg que es pot fer a la comarca; des del Molar fins a Ulldemolins!!!

Per fer els aproximadament 48 quilòmetres que hi ha entre aquests dos pobles hem estat gairebé una hora i mitja per la carretera; què hi farem!!! Ja se sap que les nostres carreteres són estretes i plenes de corbes… però com sempre, el paisatge meravellós i canviant de la comarca ens ajuda a fer-lo passable i més agradable.

Veure les vinyes de la plana de Falset com encara comencen a groguejar, o els costers de Porrera amb tons més ocres, però verds encara, o la imatge del Montsant coronat amb boira aixecant-se majestuosa entre els bancals; el canvi de sòl o de color de la terra, tot; tot predisposa a la feina agradable de conèixer la comarca i els seus pobles.

A Ulldemolins ens espera en Mateu Nogués i les seves arnes i abelles, amb tot un món per descobrir: l’apicultura ecològica al Priorat. Els escriptors els veig ansiosos de començar de nou la jornada, malgrat que la d’ahir ja va ser prou interessant i esgotadora, però ja se sap, han vingut a conèixer la comarca i cal aprofitar el temps i la gent que els acompanya com els adalils o els cronistes.

Ens rep davant la cooperativa un home que se’l veu il·lusionat amb la seva feina i disposat a ensenyar els seus secrets i els seus anhels als escriptors/es que baixen de l’autobús i reben una carícia de la marinada que bufa amb ganes en aquest indret.

Anem cap a casa seva i ens presenta la Roser, la seva dona, tant o més apassionda per l’apicultura com en Mateu; i ens desgrana pas a pas tota la història; des del neolític fins avui i de tot el procés d’elaboració de la mel i dels altres productes que es treuen de les abelles (de fet, ells diuen que col.laboren amb elles, fan intercanvi). Ens parla de sabons, melmelades, protectors labials, caramels, espelmes…

Els escriptors/es s’interessen pel tema i no paren de fer preguntes sobre el món fascinant de les abelles i la Roser i el Mateu no paren de respondre amb ganes d’agradar i d’ensenyar aquest món merevellós que ens descobreixen a cada pas. Mentre parlem surten paraules d’un vocabulari “nou” que crida l’atenció com poden ser: “espermacoteca”, eixamenar” o “desabellament” que invoquen idees i conceptes per poder aprofitar en alguna novel.la, conte o poema futur.

Després de més de dues hores completes i intenses, i per acabar, fem un tast de mels de diferentes flors i de cremes hidratants fetes amb espígol i mel.

Hem acabat la nostra estada a Ulldemolins vora les dues, ara agafem l’autobús per fer el trajecte que ens ha de portar a La Bisbal tot passant per Margalef i les Crestes de la Llena ja a la comarca veïna de Les Garrigues, que provoca un petit esglai quan, de sobte, canviem de comarca i sortim del Priorat en uns pocs quilòmetres.

Amb poc més de mitja hora arribem a la Bisbal, que com molt bé diu la dita: “… La Bisbal en una roca…” és exactament així; pugem pel camí de la font fins arribar a Cal Trucafort, on ens espera un bon dinar que ens donarà forces per seguir el camí. La tarda se’ns presenta interessant amb en Roger Aleu, que durant el dinar ja ens predisposa a parlar d’ovelles, cabres i altres històries que a la tarda veurem i ell ens mostrarà.

Ulldemolins el 19 d’octubre matí

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

#prioratenpersona __CRÒNICA DEL DIVENDRES, DIA 18 (tarda)


(cronista_ Miquel Lligadas)

MARTA CARDONA, Violinista (i vital)

PRELUDI

Falset, 16h. Capella de Santa Càndia, (per que aquí?), un sol de tardor s’abraona damunt meu.

                                                                 Espero…                         

Falset, 16h. 25’. Capella de Santa Càndia, em coc.

                                                             Desespero…

Falset, 17h. capella de Santa Càndia. La remor d’un motor… un cotxe s’atansa, a dins dos somriures, son la Marta i el Borja, el seu company. La Marta baixa del cotxe,  vestida, com és habitual en ella, tota de negre, em fa pensar en una corxera, el seu cabell llarg, molt llarg li dona l’aire d’una nimfa enjogassada i trapella, somriu molt, l’esguard inquiet, profund.

TEMA

Ens adverteix que haurem de caminar una estona, que si volem el Borja ens pot atansar amb el cotxe… Sembla voler disculpar-se…

Decidim seguir-la a peu, camí amunt uns trenta minuts, el camí transcorre entre conreus, alguns avellaners deixats de la ma de Deu, d’altres ben cuidats… alzines, camins perdedors a un i altre costat…casetes de tros i masos, de mica en mica el camí s’enfila, la Marta ens explica que viuen enmig de la natura, isolats, acompanyats dels canvis de llum, dels sons de l’entorn, diu preferir el fred a la calor, que estar recollida a casa els dies grisos li dona molta energia per les llargues hores d’estudi, que poden ser  vuit o fins i tot més hores… si hom és observador podrà veure sota el seu maxil·lar esquerra el senyal de tantes hores d’estudi, segell inconfusible dels violinistes de debò…

DESENVOLUPAMENT

Arribem a la fi, en un paratge més feréstec, una cruïlla de camins, bosc d’alzines i algun castanyer… castanyer?… (teníem entès que els castanyers donen castanyes)… però ve-t’ho aquí que aquest en concret dona… V I O L I N S!!!… la faceta trapella de la Marta s’ha fet manifesta.

Complaguda de la seva juguesca la Marta ens fa asseure, ens dona un got d’aigua i ens comença a parlar d’aquells violins, de la seva història particular, dels seus inicis en la música encoratjada pel seu pare, també músic, ens va presentant un per un els instruments, un de molt xicarró, amb el que va fer el seu primer concert amb set anys tocant el “Perpetum Mobile” de Fritz Kreisler. Un altre comprat anys més tard, i així anant fent, com qui presenta la família a les visites…  per arribar, a la fi, a un d’ells que te gelosament guardat dins un estoig. “aquest, si, amb aquest hi tinc una relació d’amor odi, em traeix, me la juga de tant en tant però l’estimo, és ELL”… el seu violí, el que no deixa que ningú li porti, el que cuida i mima, i que de tant en tant el porta al seu luthier de confiança a Astúries, ens explica que és un violí construït l’any 1848 per Francisco España, que va ser propietat d’un violinista del Liceu, ens parla del seu so, de la marquetería de banús i ivori que el guarneix, i ens parla del seu arquet, que va pertànyer a Yehudi Menhuin i que ella va comprar, fent un gran esforç, al seu mestre Xavier Turull. (BOCABADATS…)

REEXPOSICIÓ

La Marta, quan ens parla de la música transmet  credibilitat,  seriositat, rigor… “sense un esforç no hi ha bons resultats”.   Planta el faristol amb les partitures, el rostre se li transforma, adquireix un aire seriós i transcendent… J.S. BACH. Primera sonata. La Marta, fimbradissa tota ella, sembla abduïda per la música i es transmuta en un element musical més, ella esdevé aire, so, llum, natura… impecable, ara la Marta  ÉS.

CODA O FINAL

La tarda ha anat passant,  Amb molta cura la Marta va guardant cada un dels instruments al seu estoig, vol que anem a casa seva, ens diu que des de allà gaudirem de la magnífica posta de sol tot prenent un vi i un “cóc de la mare”.

 Fosqueja, camí de tornada cap a Falset, puc imaginar a la Marta, al seu redós envoltada de vinya, alzines, estranys “castanyers-violinaires”, les tardes d’hivern… compartint hores amb J.S.Bach, Gabriel Fauré, Kreutzer, Sibelius…i com no…amb “lo” Borja.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter