Arxiu d'etiquetes: trobada d’escriptors

#PRIORATENPERSONA__CRÒNICA DEL DIVENDRES, DIA 18 (matí)


(cronista_ Joan Josep Rotger)

Divendres, 18 d’octubre.

Els escriptors i el seus acompanyants arriben al cafè del Pradell, on fa estona que ens espera l’adalil, la Rosa Gairal.

Diuen que el pobles és tranquil, però hem trobat embussos de cotxes i bicicletes.

Primera parada, l’exposició de barraques de pedra seca. Ens fa de guia el Josep M. que ens dóna el nom de totes les eines, i ens fa saber que ja no hi ha ningú que sàpiga fer barraques, però se’n  pot aprendre.  Ell mateix n’està fent una.

Després, l’antic molí d’oli amb la maquinària de l’època. Veiem que és una bassa d’oli, en el seu sentit literal. I els cofins de les premses. Durant el dia encara veurem més cofins.

La sala de lectura, on la Mercè Arànega firma un dels seus contes.

Plaça dels Vellets, vistes cap al sud i primera introducció al que representen les garbinades pel poble. És molt agradable trobar-hi hamaques (havent dinat ho hauria estat encara més).

Celler de Sant Rafael. La Pilar Just no només ens ensenya el celler i ens fa tastar els seus vins (Solpost), sinó que ens explica una autèntica aventura familiar i empresarial.

I després del vi, les avellanes d’en Josep Maria, el germà de la Pilar. Plegar avellanes ja no és el que era amb la mecanització.

La Rosa no ens deixa marxar del Pradell sense tornar al cafè i fer-hi el vermut.

I corrent, que es fa tard, i no tenim minibús, per anar a dinar al Celler de l’Aspic. Com li ha fet saber la Dolors Miquel, l’Antoni Bru, xef del Celler, és un seductor que ens ha fet menjar fins i tot quan ja no teníem més gana.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__ tercera edició de PRIORAT EN PERSONA, del 17 al 20 d’octubre


D’aqui deu dies justos encetem la primera part de la tercera edició de les trobades d’escriptors PRIORAT EN PERSONA

Enguany el programa ens duu d’una punta a l’altra de la comarca. Dos adalils, les dos dones, són del Baix Priorat. I els dos homes, de Montsant…

 

La primera que visitarem, la Rosa, és una mestra jubilada, però no per això poc activa, que ens durà per Pradell de la Teixeta i ens ensenyarà allò que a ella li sembli interessant de mostrar…

 

 

A la tarda, la Marta, una falsetana jove i rossa, que toca el violí com els àngels (els àngels violinistes, és clar) ens farà passejar pels indrets que ha triat…

El dia següent marxarem cap a l’altra punta, d’extrem a extrem, del Molar a Ulldemolins on ens hi esperarà el Mateu, que entre altres coses, fa una mel deliciosa (si és que us agrada la mel…).

Farem la volta pel darrere del Montsant per anar cap a la Bisbal i trobar-nos amb el Roger, que te un ramat formós, uns pistatxos boníssims (en dono fe) i no sabem ben bé per on tirarà…

Diumenge a la Vilella Baixa farem l’acte de cloenda d’aquesta primera part, no farem balanç, que això ja ho farem quan tornin els escripotrs l’any 2014… Farem petar la xerrada sobre les primeres impressions d’uns i altres.

Escoltarem textos i música i farem el vermut…

Ja tenim ganes de ser-hi!!  Cada dia, un soci cronista farà quatre ratlles de la jornada, perquè en tingueu una pinzellada…

I ja sabeu que diumenge, 20 a la Vilella hi sou tots convidats!!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

__ PRIORAT EN PERSONA, la tercera edició a punt


D’aquí a poc mes de dos setmanes, del dia 17 al 20 d’octubre, tornarem a engegar el PRIORAT EN PERSONA.

Encetarem la tercera edició de les trobades d’escriptors al Priorat i ja tenim a punt el programa i, evidentment, els participants, que us els presentem formalment.

els escriptors:

Mercè Arànega, Marina Espasa, Dolors Miquel, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carlès Terès

Una vegada més, quatre persones de la comarca, els dalails, els faran d’amfitrions i els mostraran i faran viure el seu Priorat personal, allò que per a ells és i representa aquest seu territori,

els adalils:

Roger Aleu, Marta Cardona, Rosa Gairal i Mateu Nogués

Visitarem dos pobles de Montsant: Ulldemolins i La Bisbal de Falset, i dos del Baix Priorat, Pradell i Falset. I farem la cloenda el diumenge a la Vilella Baixa.

Us anirem informat!

 

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

textos de Quim Soler llegits a la cloenda de _Priorat en Persona_


Ens han demanat de difondre els textos que Jordi Jané va dir-nos el dia 16 a Pradell i que la Marta i la Nàiade van acompanyar tant i tant bé amb el violí i el violoncel.

Són gairebé tots fragments del programa literari La porta dels somnis que Quim Soler va fer durant  anys a les nits de Catalunya Ràdio del 1985 al 1993, més de 200 programes, dels quals, el mateix Quim, entre altres coses deia…

«[…] En aquest espai radiofònic ens endinsem en uns terrenys en què les possibilitats creatives i els marges d’acció són força amplis, cosa que aprofitem per introduir-nos en l’univers de la imaginació més lliure. Els textos que forneixen els guions sempre són matèria estrictament literària, ja sigui de collita pròpia o bé combinats amb materials (prosa i poesia) d’autors diversos, nacionals i forans, sempre traduïts al català. Els textos d’enllaç dels blocs del guió són llegits pel conductor del programa, amb l’alternança d’una veu masculina i/o femenina per als textos de creació literària aliena (bàsicament poesia). Si bé es pot dir que els protagonistes de La porta dels somnis són els llibres, l’estrella invitada n’és el text i el plaer que aquest pot arribar a transmetre […] qualsevol temàtica pot ser metamorfosejada en matèria literària i difosa per les antenes.»

Aquí us deixem, doncs aquest fragments, de programes diferents, que encara podeu escoltar, gràcies a Internet, en la veu de Quim Soler…

1. «Un consell: el dia, la nit que passi el Halley pel terrat de casa, no us quedeu davant del televisor, somieu escales amunt, obriu la porta de les fantasies, enfileu-vos a l’antena col·lectiva, estireu la mà i aquelles pessigolles que sentireu no intenteu explicar-les a ningú..

2. imagineu-vos que el cel és això i només això, aquesta conya de vida que estem vivint sobre la terra, tan amenaçada ella, pobreta. i que el paradís el fem i el desfem entre nosaltres cada dia, amb cada il.lusió o desil.lusió: i posats ja a fer, imagineu-vos que el simple fet de viure vivint ja vol dir ser eterns…»

3.« l’altra tarda un rètol em va salvar la vida, anava jo a suïcidar-me pels volts de la rambla de catalunya, a barcelona i quan passava pel carrer provença, a l’aparador d’una botigueta de modes, tuls i sedes diverses, hi havia aquesta demanda formal, escrita a mà, amb majúscules i fet amb retolador: es necessita senyora per cosir tardes. us puc ben jurar que just en aquell moment vaig sentir dins del meu ésser que acabava d’esclatar un castell de focs artificials. I si una tarda se us esquinça pel bell mig haureu de buscar això: una cosidora de tardes, perquè pels forats d’una tarda un no tarda a perdre il.lusions. i aleshores un es pot imaginar un somni, un somni en què coneixes  una cosidora de tardes. en principi les cosidores de tardes aconsellen als seus clients que els facin a mans fragments de tardes seves, o sigui aquells instants inoblidables: una mirada al passeig, una emoció amb pigues, un primer petó -ai, ja tan llunyà-, un parpelleig impossible, la piga al llavi…. amb aquests retallets, una bona cosidora de tardes, una professional, te’n pot arribar a confegir una magnífica tarda de recanvi, per tenir-la a punt per aquells dies en què tot se’t torça…

4. «…hi havia campanes d’ambulància, de bombers, de lleprosos; hi ha campanes de freda recepció d’hotel, hi ha la campaneta de plata amb què la marquesa crida el majodorm que ja dorm, hi ha aquella restrellera de petitíssimes campanetes que sona amb eco budista quan entres en una muda botiga de vetes i fils. hi havia la campana de gràcia i l’esquella de la torratxa; hi ha la campana que és marca d’arrossades, hi ha la campana que sona de matinada i resulta que només era un somni de campaners que tocaven a vius. hi havia faldilles de campana… i no oblidem aquelles misterioses campanes que sempre les sent tocar aquell que mai no sap on sonen, i per pasqua hi ha llèpoles campanes-campanetes-campanones de xocolata, que mai no aconseguiran posar-nos el cap com una campana… la capana de la xocolata que caga la gata…»

hi ha llàgrimes que humitegen,

hi ha humitats que llagrimegen.

hi ha amors que moren,

hi ha morts que enamoren

«hi ha portes que grinyolen, hi ha portes que no ajusten, hi ha portes corcades, hi ha portes mal grexinades, hi ha portes bufades, portes encallades. hi ha portes falses, portes secretes, hi ha portes corredisses, hi ha portes automàtiques, hi ha portes giratòries, hi ha portes santes, de caoba, de seguretat, blindades… però només hi ha una porta que sigui…

la porta dels somnis!

I a la propera entrada…  alguns altres textos esparsos i inèdits també recitats a la cloenda

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Els participants a _Priorat en Persona 2011_ a ràdio Falset


Entre la vinguda i la tornada, els escriptors no són del tot absents del Priorat…

El programa de ràdio Falset Xalem llegint, que s’emet el darrer dimarts de cada mes a dos quarts de deu de la nit i es repeteix durant el cap de setmana, el dedicarem a llegir textos de cadascun dels participants, com ja vam fer amb la passada edició. Un programa monogràfic per a cada autor. Començarem aquest dimarts, dia 25 amb SARA BAILAC.

En aquest cas, ella mateixa ens llegeix textos del llibre Vénen turbulències, de Tria llibres.

Us posem un tast \”o fer-ho veure\”d’aquest llibre, que, segons l’editor:

“Aquest és un llibre ple d’enfrontaments íntims, de mirades al mirall per posar a prova les pròpies conviccions, que no deixarà  indiferent a ningú. Són poemes que «xino-xano es posen a la fila dels petons» i que, com «una voliana dòcil adormida a la paret blanca del passadís» ens «esclaten volant a la cara». En definitiva, la poesia de Sara Bailac és feta «d’un oli dolç que es fa roent quan es revolta»”

Sigui com sigui, els xiprers de sant Joan del Codolar no n’anunciaven pas, ans al contrari…

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

CLOENDA DE _PRIORAT EN PERSONA 2011_


Ens faltava fer-vos cinc cèntims de la cloenda de la trobada d’enguany, però potser hem tardat més del que és del tracte perquè mentre no ho fèiem, era com seguir encara vivint aquest quatre dies, que han estat intensos i carregats. En algun moment, tan premuts, que semblava que alguna cosa esclataria. Per això, ens costa concloure’ls i encara se’ns passegen pels racons dels matins i les tardes d’aquesta tardor que, ara sí, com si esperés que adalils i escriptors ja fossin a recer, ens amenaça a esdevenir hivern de cop i sobte.

Però una cosa no trau l’altra. Per tant, aquí teniu un parell d’imatges de l’acte de Pradell on de ben segur que a les parets del casal encar ressonen les paraules d’uns i altres i, sobretot, aquella música que la Marta i la Nàiade saben recrear tant i tan bé.

D’aquí a un any tornaran, uns i altres, i mentrestant, durant el que queda de tardor i l’hivern d’encabat les paraules i els silencis, els espais i els buits es faran text, que a la primavera aniran alimentant el diccionari literari del web prioratenpersona.cat.

Els esperem!!

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR

// Comentaris (0)

Els comentaris estan tancats.

Facebook


Twitter