Avui us presentem  la poeta i politòloga, com ella es defineix,  Sara Bailac, nascuda a Tàrrega però que ja ha vist molt de món ^(1)...

I ara podrà veure i viure el món prioratí. Esperem que no hi hagi cap mena de turbulències durant la seua estada i que les realitat i els miratges siguins dels que faci bo de recordar… i d’escriure!

(Tàrrega, 1986) És politòloga i poetessa.  Va començar la seva activitat literària a internet l’any 2003 amb el blog Realitats i Miratges, un dels primers en llengua catalana. Als vint-i-un anys, va obtenir el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2007 amb el seu primer poemari, Inventari d’afectes perduts (Meteora, 2007). Vénen turbulències (Tria, 2010) és la seva obra més recent. Ha col·laborat en projectes poètics per a infants i de crítica literària a la xarxa.

(1) Ens ha agradat el que hem trobat en el seu mapamundi poètic personal…

La meitat de les nostres equivocacions provenen de que quan hem de pensar,sentim,i quan hem de sentir, pensem.
Aforisme britànic

Diuen que si segueixo la filera d’escarabats arribaré a la terra de l’avi Rejsek, d’allà d’on surten les cartes a les joves poetes, dels bitllets amb accents estranys i de la gent que no saben entendre’t si no els parles amb el cos. I sembla que ho hauria d’haver pensat molt i sentit poc i donar-hi tombs i no gaudir-ho, però aquest cop em saltaran els ploms i el pilot automàtic em portarà a  ser només oïda, només vista, només gust, tacte i olfacte.

La darrera adalil de la trobada d’enguany, la Montserrat, va “renéixer” al Priorat, per a ser més exactes, a Montsant, com ella ens explica…

“Vaig néixer a Raïmat – Lleida l’any 1943 i a Montsant – Priorat l’any 1977. Sóc monja anacoreta i visc a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, que pertany al poble de Cornudella de Montsant.

L’opció de solitud, és a dir, intentar viure l’espiritualitat del primers anacoretes, em va portar fins ací, on contiuo vivint, fent camí en l’aprenentatge i procés personal dia a dia, en la pregària, el treball, l’acolliment… En la solitud les coses es simplifiquen i al mateix temps s’unifiquen. Deu, les persones, la natura….i jo, no es pot separar. Bé, això es el que intento viure tot estimant, i no sempre me’n surto.

Només per estimar
sóc aquí i estic arreu,
arreu i aquí per sempre.
Només per estimar
la vida i la mort
i tot el que m’envolta.
Només per estimar
i sembla estrany
que poc estimo.
Només per estimar….”