Si consultem el DIEC, ens trobem un esbojarrat ball d’accepcions. Per als escriptors del PEP, la tercera accepció és la que més els toca de prop: «signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs». En boca del viticultor Joan Asens, quan ens ensenya les seves vinyes del Masroig, l’accepció seria la quarta i última: «depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya». La primera que proposa el diccionari és la següent, que espanta una mica i que només volem que pateixin de manera immediata i permanent tots aquells que exerceixen l’abús de poder en qualsevol de les seves formes: «quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de la respiració, la circulació i la diüresi». La segona en són tres, totes molt suggeridores: comencem per «cabellera», que ens porta a «núvol brillant de gasos i pols que envolta el nucli d’un cometa, format a partir de la sublimació dels gels que formen aquest», seguim amb «aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa», i acabem així «floc de bràctees, brins, etc., que coronen certes inflorescències i llavors». Quanta teca que hi pot cabre, en quatre lletres de res!