Com de costum, els cronistes encarregats d’exercir de testimoni en directe del desenvolupament de cada matí i cada tarda, deixen constància fidel d’allò que els autors, entre anada i tornada, hauran de transformar en literatura. Quan parlem de creuament de mirades, aquesta, la de les cròniques, és, ben mirat, una altra visió encara. De vegades la de qui ja ha fet cròniques altres vegades i relaciona moments d’aquestes nou edicions. I també, com enguany, la de dos cronistes que s’estrenen des de llocs ben diversos. Capes i capes de significats que fan sentit.
Com cada edició, cada adalil tindrà el seu cronista per deixar constància ─en calent, encara amb l’experiència viva i a flor de pell─ de què ha estat aquell matí o aquella tarda en què, com a amfitrions de primera, han passejat i acollit los autors que, paper i llapis en mà, han begut les seus paraules, sempre acompanyades de bons beuratges i viandes per fer assolar millor l’escolta.
Tancar lo recorregut per tots los pobles, passant enguany pels més petits, penjats i que es miren els uns als altres, per anar a raure al mig per escoltar l’orgue mentre mirem estels. I ja a casa, imaginem com pel camí de les roques les dones i les paneres anaven a fer bugada.
Cròniques accidentades que s’inicien en dia de vaga general, amb proclama inclosa, i entrada a les entranyes de Montsant. Des del mig del món on lo Quiuma senyoreja fins a la Serra, que és casa encara que algú s’entesti a no reconèixer-li lo dret a ser-ho del tot.
Del bressol de la comarca, al forn de la mongia, a la vista més esplèndida dels Solans, passant per les vinyes de costers impossibles de Porrera i l’art de retornar a la vida la fusta antiga al Masroig. I dos postes de sol a les ermites que aguaiten sempre des de dalt.
Quatres pinzellades de les quatre persones d’oficis i vides ben diverses que són les encarregades de mostrar racons i explicar històries que semblen fetes per ser escrites, narrades o reinventades. Entre palmes, mel i vi, records del Mèxic de l’exili i dels brigadistes internacionals.
Espigolar en la crònica instantània de cada adalil allò que el singularitza i que sorprèn o encurioseix los autors que miren, beuen, tasten, demanen, s’embadaleixen o qüestionen allò que, de punta a punta de la comarca Pradell, Falset, Ulldemolins i la Bisbal, se’ls mostra i fa viure.
Quatre socis ens fan un primer tastet de l’experiència viscuda entre autors i adalils, les mines i el tros de Bellmunt, lo Montsant i l’espiritualitat del Codolar, l’aigua preuada de la Foia i un escultor empeltat a la comarca com una herència retrobada.
Mentre acompanyem autors i adalils, algun soci del CQS fa la crònica d’allò que ha passat durant aquell dia. Un primer tast de l’experiència en temps real. Per vinyes de Gratallops i el vi de la Sílvia, la Miloquera i el museu de Marçà, los olivers de Cavaloca i los marges fets pel Cateri a la Vilella.