Els pagesos en fan, els ramaders també. Tancats i perxes i abeurades. L’adalil Aida Martínez, que es va allunyar de Barcelona per dedicar-se a la pagesia a Poboleda, ens va ensenyar el tancat on té la seva guarda d’ovelles i cabres (els mallorquins, dels ramats en diem guardes: una guarda d’ovelles, una guarda de porcs, una guarda d’indiots, una guarda de polítics). Ella i la seva companya crien els animals per fer carn i formatge, els aliments que completen la nutrició de l’oli, el vi i el pa. A l’hora que pertoca, no abans ni després, s’obre el tancat i els animals surten a pasturar guiats pel gos, que parteix com un coet, conscient de la importància de la seva tasca i a la vegada pendent de l’aprovació humana. Els rajos del sol s’obren pas —una mica així com poden— a través de les capçades de les carrasques, i el terra és encatifat de fullaraca i glans.