«Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops; cast. Terrón». Així defineix el terròs el Diccionari català-valencià-balear, o DCBV, o Alcover-Moll pels amics. Com a autoritat, cita Llull: «Major és vostre poder en crear un terròs de terra o en fer una flor, que no és tot lo poder que los hòmens han en fer peccat». Aixafar terrossos i saltar marges per les vinyes d’en Joan Asens, per allà mateix per on van capllevar son pare i son avi, mentre sentíem acostar-se la barrumbada d’aigua i trons d’una tempesta de tardor: vet ací un alt privilegi.